S’obre la porta a l’esperança (0-3)

El Barça, que recupera el seu futbol coral, passa per sobre del Valladolid i torna a vèncer lluny del Camp Nou dos mesos i mig després

Com qui ho deixa tot per l’últim dia, com l’alumne que ho fa tot de pressa i corrents. Però al final, com que se li intueix una brillantor, se li acaba comprant tot. Així és aquest Barça; o almenys, així ha demostrat ser-ho avui. En un any que està sent un autèntic Dragon Khan emocional, el Barça passa en pocs dies de la desídia absoluta davant el València a projectar un futur d’allò més esperançador a Valladolid. A cavall d’un Messi protagonista i amb un Koeman que avui si ha encertat el dibuix, els blaugrana s’han passejat pel José Zorrilla i han quallat una de les millors actuacions del curs (0-3). Sembla que a Can Barça, tot i que amb la boca petita, obren la porta a l’esperança.

Si Messi està endollat…

El barcelonisme necessita alegries com el pa que menja. Evitar allò tant clàssic de “i ara què?” s’ha convertit una absoluta obligació per a un club que a vegades fa la sensació de no tenir ningú al volant. Amb Koeman parant cops a les rodes de premsa i amb un compte enrere electoral que s’eternitza, l’equip havia de ser conscient que a Valladolid no es podia escriure el relat de Getafe, Mendizorroza o de Cadis. Guanyar era un imperatiu. I ho era —qui ho diria!— per evitar ser l’equip amb pitjor balanç fora de casa a la Lliga (això sí, amb dos partits menys). Eren paraules majors. Per això mateix, Koeman no ha volgut caure a la trampa d’altres dies i ha optat per un dibuix que, com a mínim, ha estat diferent. Deixant Busquets, Griezmann i Coutinho a la banqueta, el tècnic blaugrana ha apostat per una disposició amb tres centrals, Dest i Alba de carrilers, i Pjanic de pivot. Una petita revolució.

I l’invent ha sortit bé. Perquè al final, l’equació és simple: si Messi està bé, la resta de condicionats acostumen caure en l’obsolescència. El ‘10’, que avui ha superat el rècord de Pelé en marcar el seu 644è gol amb el Barça, ha vist ràpidament que podia ser el seu dia. Participatiu i endollat, l’argentí ha recuperat aquella versió tan habitual, aquella que molts enyoraven. I és que la primera meitat, més enllà d’un Dest molt incisiu i alguns detalls de Pedri, no s’explicaria sense la participació d’un Leo Messi que ha liquidat la primera meitat en dues accions: la primera, una centrada que Lenglet ha rematat a la perfecció per obrir la llauna (0-1); i la segona, una excelsa passada filtrada per Dest que Braithwaite en enviat al fons de la xarxa (0-2). En un obrir i tancar d’ulls, el Barça, que firmava una de les millors actuacions del curs, ja ho havia deixat tot vist per sentència al José Zorrilla.

Un Barça coral

Ja a la represa els blaugrana sabien que tot el que fos prosseguir amb el discurs de la primera meitat seria tot un èxit. I si bé és cert que el Valladolid de Sergio l’ha tingut només començar amb una falta enverinada de Pablo Hervías, també ho és el Barça no ha renunciat a continuar executant la seva superioritat. I ves per on, qui ha demostrat aquesta condició ha estat el més jove de tots: Pedri. El futbolista canari, molt participatiu, ha connectat amb Messi amb una excel·lent passada d’esperó per regalar el tercer al ‘10’ (0-3). I la cosa hauria pogut anar més enllà, ja que just després el pal els ha negat el quart per partida doble. Però no hi havia temps per a més i, finalment, Koeman ha optat per donar entrada a Busquets, Umtiti, Junior i Coutinho per tancar un partit que obre la porta a l’esperança.

Més informació

Comentaris

    MARIA Desembre 23, 2020 9:19 am
    BÉ.

Nou comentari