El Barça no brilla, però Messi sí. Només així s’explica el guió d’un partit dominat per un home que és capaç de decidir el com, el quan i el perquè. El ‘10’ del Barça s’ha tornat a posar l’equip a l’esquena i, amb un hat-trick davant un Celta que ha plantat cara, ha demostrat que aquest equip serà el què ell vulgui que sigui (4-1). L’excel·lència i lideratge de l’argentí, però, no serveix per tapar el discret partit d’un Barça que no acaba de girar rodó i que encara ha de millorar molt si vol acabar aspirant a tot. Al Cèsar el què és del Cèsar, però als de Valverde se’ls hi ha d’exigir molt més.

Capgirar dinàmiques

Caminar sobre les brases mai és plat de bon gust. I menys, si estàs en el punt de mira. Acaparant el focus mediàtic i assenyalat per un sector del barcelonisme, Ernesto Valverde s’enfrontava al seu particular dia de purga al Camp Nou. La derrota al Ciutat de València i el trist empat davant l’Slavia de Praga avocaven l’equip a un guió d’allò més paradoxal. I és que, després de quatre mesos de competició i amb el Barça líder tan en Lliga com a la Champions, la situació de l’equip recordava a aquella del penúltim any de Rikjaard, aquella del Teletext. Quan els blaugrana, liderats pel nucli dur de l’star-system dels Ronaldinho, Eto’o i Deco, es van deixar perdre una Lliga que tenien guanyada ja des del Nadal. Reeditar-ho, per tant, no era una opció factible per a un Barça que rebia el Celta obligat a donar un cop sobre la taula.

Tornar a la realitat era un imperatiu i, potser per això, Ernesto Valverde, ratificat hores abans del partit per Bartomeu i Cardoner, ha apostat per un mig del camp conformat per De Jong, Sergi Roberto i Arthur. Tres tocadors com a pla de xoc contra la crisi de joc i resultats que travessava l’equip. Però en els primers compassos, ni rastre de l’esperada reacció. El Celta d’Óscar García Junyent, tècnic d’arrelament Cruyffista, manava en la pressió i als de Valverde, pressionats per un futurible escenari que no volien ni imaginar, els costava déu i ajuda inquietar la porteria de Rubén. El Barça no girava rodó. Però tot ha canviat en un obrir i tancar d’ulls. En una jugada aïllada, el defensa visitant Aidoo pecava de passerell en alçar massa el braç a l’interior de l’àrea i el col·legiat, avui Cuadra Fernández, no dubtava en castigar el Celta. Penal. I això per al Barça, que compta amb el millor jugador del món a les seves files, sempre és un paradís. Leo Messi transformava a la perfecció la pena màxima i al Camp Nou es començava a esclarir el complicat futur que es podia augurar a l’inici del duel (1-0). L’alegria, tot i això, es refredava instants després quan Semedo, dotzè futbolista que cau lesionat enguany a Can Barça, havia de ser substituït per Sergio Busquets.

Messi mana a les àrees

Però avui el destí tenia una sorpresa reservada a Leo Messi. El ‘10’, salvador i únic protagonista d’un Barça estèril en atac, era qui atacava i defensava. I, precisament, en una jugada on ha volgut ser perseverant ha acabat provocant la falta que ha servit perquè el Celta empatés per mitjà d’Olaza i ell veiés la targeta groga (1-1). Tot i això, el que no sabien Cuadra Fernández i el Celta és que havien fet despertar la bèstia.

Messi, ràpidament i sense deixar renegar a l’afeccionat blaugrana, ha demostrat que ell és l’únic futbolista del món capaç de decidir el com, el quan i el perquè tornant la patacada al Celta amb una preciosa diana de falta, marca de la casa (2-1).

Sempre ens quedarà el ‘10’

La represa havia de servir per rentar la cara a un equip opac i estèril. Només la genialitat de Messi permetia amagar la grisor d’un equip incapaç de trenar jugada a tres quarts durant els primers 45 minuts. En un intent de recol·locar l’equip, Valverde ha optat per donar entrada a Dembélé pel voluntariós però discret Ansu Fati. I el canvi ha resultat. Només ha calgut esperar dos minuts perquè el francès entrés en acció i inquietés la porteria de Blanco amb una rematada que sortia fregant el travesser.

Però Messi, sempre Messi, s’havia demanat avui el màxim i absolut protagonisme. L’argentí s’ha servit de la incontinència del Celta per, en una altra falta des de la frontal, sentenciar el partit i fer esclatar el Camp Nou amb una altra obra mestra (3-1). Finalment, amb l’entrada de Suárez per Griezmann, el Barça s’ha dedicat a demorar el partit fins que Busquets ha fet les delícies de l’afició amb la darrera diana de la nit (4-1). El Barça treu el cap, però encara necessita polir molts aspectes si vol acabar meravellant. 



Més notícies

Viu el Nadal a Mercantic!

Viu el Nadal a Mercantic!

Valverde: “Ens hem de preocupar, però només una mica”

"Veníem de perdre i això ens ha desequilibrat una mica, no hem pogut fer un partit rodó com els altres dies", ha declarat l'entrenador del Barça

Bartomeu posa data a la retirada de Messi

El president blaugrana explica que la directiva prepara l’era posterior al ‘10’ per quan l’argentí deixi de ser jugador del Barça d’aquí “dos o tres anys”

Comentaris

    Francesc Novembre 10, 2019 | 07:50
    Esperpèntic Barça.

Nou comentari