Un cop atacada la pèssima planificació esportiva del Barça, cal posar el focus en un altre aspecte important: les lesions. Si bé aquestes han posat de manifest la mala direcció tècnica del club, val a dir que tampoc no és normal que la infermeria de l’equip estigui plena i saturada el mes de novembre. Gerard Piqué, Sergi Roberto, Ansu Fati, Sergio Busquets, Ronald Araujo i Samuel Umtiti no estan disponibles per a Ronald Koeman i la gravetat de no tenir recanvis tampoc no hauria d’ocultar que hi ha un altre problema en aquest aspecte.
Quan el futbol es va reprendre després del confinament, eren molts esportistes, tècnics i metges que patien per la salut dels futbolistes. És per això que es va apostar per fer pauses d’hidratació, ampliar les convocatòries i, sobretot, permetre cinc canvis per partit. Si bé el gruix d’aquestes mesures s’ha mantingut un cop ha començat la nova temporada, hi ha un fet que no s’acaba d’entendre entre tot aquest entramat: les aturades per seleccions.
A ningú no se li escapa que el futbol de clubs acostuma a ser el favorit per als aficionats -si exceptuem els grans tornejos de seleccions de l’estiu com el Mundial- i que les aturades abruptes a mitja temporada no solen agradar. Així, el futbol de seleccions no és tan estimat i els espectadors no el demanen de la mateixa forma. Si tenim en compte la situació actual de pandèmia en la qual fer viatges internacionals és tot un risc i la càrrega i acumulació de minuts que suposa pels futbolistes, és un contrasentit que aquest curs s’hagi continuat apostant pels compromisos de seleccions i encara més quan són per jugar partits amistosos o tornejos que no desperten un gran interès.
De fet, dues figures més que contrastades del futbol europeu que no acostumen a fer gaire soroll ja s’han queixat. Han estat el migcampista neerlandès del Barça Frenkie de Jong i l’alemany del Reial Madrid Toni Kroos. A més, és especialment significatiu que els dos grans clubs de l’Estat hagin tingut un representant que s’hagi queixat d’això.
La darrera aturada de seleccions ha deixat els equips molt minvats. Si ens fixem en la Lliga, per exemple, i més enllà del Barça on Sergio Busquets es va lesionar en el partit contra Suïssa i la càrrega de minuts ha contribuït a la lesió de Sergi Roberto, el Betis ha perdut la seva estrella, Sergio Canales, l’Atlètic de Madrid s’ha quedat sense el golejador Luis Suárez i el Reial Madrid sense capità, Sergio Ramos.
És per tot això que es fan molt difícils d’entendre els motius que han portat a la FIFA a fer com si aquest any fos tot normal i no existís el coronavirus. Si ja existia el virus FIFA, aquest, sumat a la Covid-19, ha explotat contra el futbol de clubs. És probable que tot plegat es degui a raons econòmiques, però, en qualsevol cas, s’agrairia un procés de reflexió dels organismes mundials que regulen el futbol per aturar aquesta massacre ara que encara hi són a temps, perquè, si els equips continuen perdent jugadors, aquest esport també els deixarà de ser rendible.
