Aquest dilluns el Barça va fer públics els números preocupants de l’exercici 2019/20 i, unes hores més tard, va ser incapaç de satisfer les demandes de Ronald Koeman i fitxar Eric Garcia i/o Memphis Depay. No va arribar ni un ni l’altre i, per acabar-ho d’adobar, el club blaugrana va cedir Todibo a un equip –el Benfica– que fa uns mesos estava disposat a pagar uns 25 milions d’euros pel central francès i va regalar Rafinha al PSG, el mateix club que els últims estius s’ha negat a negociar per Thiago Silva, Marco Verratti i Neymar Jr, de qui, per cert, va pagar la clàusula de rescissió per obtenir els seus serveis unilateralment l’any 2017. Tot per alleugerir una massa salarial que fa temps que comprometia l’entitat culer però que, amb l’arribada del coronavirus, l’ha acabat situant entre l’espasa i la paret.
En la compareixença d’explicació del tancament del curs econòmic, així com en la roda d’entrevistes que va realitzar a diversos mitjans durant aquest dilluns, el vicepresident Jordi Moix va proposar a tothom qui l’estava escoltant que jugués amb la imaginació i especulés amb un escenari fictici i idíl·lic en què el coronavirus no hagués irromput ni situat en escac el negoci del futbol modern, una hipotètica situació que contemplés que la temporada passada hagués transcorregut amb absoluta normalitat. Va atrevir-se a quantificar i traduir en xifres l’impacte de la pandèmia de la Covid-19 en el Barça i va especificar que, en les millors circumstàncies possibles, la junta hagués acomiadat l’exercici amb 1.059 milions d’ingressos, però només dos de beneficis. Això, repeteixo, en un escenari idíl·lic.
Ingressar molt per poder fer front a les despeses compromeses, sobretot en l’apartat del cost esportiu, és a dir, la despesa en salaris dels esportistes. Aquest és el model de gestió pel qual ha apostat la directiva de Bartomeu i que el joc de Moix, una arma de doble tall molt perillosa, va despullar. Amb tot els ja tradicionals tripijocs d’enginyeria financera que s’han fet –com per exemple l’intercanvi entre Arthur Melo i Miralem Pjanic–, ingressant més de 1.000 milions d’euros i sense que la Covid-19 hagués provocat una crisi econòmica de dimensions considerables, el Barça hauria despatxat l’exercici 2019/20 amb només dos milions de beneficis. La situació de l’entitat, no cal dir-ho, és molt greu. I projectes importants com l’Espai Barça, que ja estava paralitzat abans que es decretés l’estat d’alarma, s’han vist afectats fins al punt que el club ha proposat una forma de finançament que consistirà a intentar que el nou Camp Nou es pagui ‘sol’. Generar per fer front a les despeses compromeses. Tot segueix el mateix patró.
Mentrestant, cal no oblidar-ho, Florentino Pérez ha convertit un contratemps tan important com ha estat el coronavirus en una oportunitat d’or per avançar en la reconstrucció del Santiago Bernabéu. Segons el diari Marca, el Reial Madrid ha tancat l’exercici 2019/20 amb superàvit, encara que també és cert que no ha fitxat ningú. Jordi Moix va atribuir això al fet que l’entitat merengue no ha patit tant les conseqüències econòmiques de la Covid-19 perquè, entre d’altres, no ingressa tant en qüestions de ticketing i, per tant, els partits a porta tancada no han tingut tant d’impacte en els seus comptes. Potser, i només potser, és que l’etern rival no té tantes despeses ordinàries i, per tant, no va arribar a la situació d’emergència sanitària amb l’aigua al coll com sí que ho va fer el Barça.
1 
