Una d’aquelles coses típiques que es diuen en el món del futbol és que quan el partit està encallat, cal buscar unes cames fresques i amb ganes de córrer per revolucionar el partit. Allò que es coneix com a un revulsiu. Ansu Fati compleix amb aquestes característiques a la perfecció: és jove, és ràpid, té gol i està sempre molt motivat.
En el partit que el Barça ha empatat davant el Sevilla al Sánchez Pizuján, el jove davanter de la Masia ha començat el partit a la banqueta després d’haver estat titular al Camp Nou contra el Leganés. En el darrer duel, Ansu Fati havia aconseguit obrir la llauna amb un golàs i va ser clau per la victòria dels blaugrana.
Per tot això, semblava que el davanter de 17 anys havia de ser el revulsiu perfecte. Després d’una bona primera meitat, els blaugrana s’han encallat a la segona i el partit demanava canvis. Lopetegui ha revolucionat la banqueta en diverses ocasions i gràcies a això el Sevilla ha anat aconseguint el domini de la pilota. En canvi, Setién només s’ha atrevit a fer tres dels cinc canvis possibles i tots ells d’home per home, de posició per posició.
Ansu Fati, que s’ha escalfat durant molts minuts a la banda, ha vist com perdia l’oportunitat d’entrar després que Riqui Puig, ja a les acaballes del partit, fos l’únic escollit per esgotar la tercera finestra de canvis que hi ha en la nova normativa del futbol postpandèmia i la seva oportunitat d’allargar la ratxa golejadora i de bones ocasions s’ha esvaït.
És difícil d’entendre per quins motius ha decidit el tècnic càntabre no posar un jugador jove, amb ganes de demostrar que és capaç de tot i amb la moral pels núvols quan el Barça necessitava, justament, això. Ni més ni menys. En comptes d’ell, Luis Suárez, que tot just ve de recuperar-se d’una lesió de llarga durada, ha completat els 90 minuts. Sí, al final del partit ja no podia dir ni fava.
Probablement se’ns escapa alguna cosa. És cert que Setién va reconèixer que Ansu Fati tenia algunes molèsties en acabar el partit del Leganés, però si estava a la convocatòria, representa que tenia possibilitats de jugar. Si en un partit encallat, aturat, amb manca de profunditat, el tècnic del Barça no aposta per ell -i més quan venia de menjar-se el món al Camp Nou- no s’entén què fa aquest noi a la banqueta blaugrana.
