Quin hauria estat el sostre de Dembélé si no s’hagués lesionat en un dels seus primers partits amb el Barça? Fins on hauria pogut arribar en la seva trajectòria com a blaugrana si no hagués estat més temps de baixa que sobre el terreny de joc? Després de més de tres anys al Camp Nou, el francès comença a encadenar una bona ratxa de salut i es pot entreveure que, si hagués crescut com un futbolista sa, podria estar actualment en un estadi molt superior.
La seva qualitat és absolutament inqüestionable. És un dels millors del món amb la cama “dolenta”, que per a ell no ho és gaire, i és capaç de posar la pilota allà on vol. Dribla amb una facilitat sorprenent i, quan acompanya el talent de velocitat, que en te molta, es converteix en un futbolista imparable. A més, té encert de cara a porteria. Aquesta temporada ja ha marcat cinc gols i en la seva altra bona ratxa de partits amb el Barça, el 2018, en va marcar vuit en 18 jornades.
En el partit a l’Alcoraz ha estat clau per inutilitzar l’entramat defensiu que ha organitzat Míchel per aturar els blaugrana. L’Osca ha renunciat a la pilota per posar l’autobús, però Dembélé ha trobat totes les escletxes que ha volgut. A més a més, en alguna jugada en la qual ha desbordat amb més acceleració que de costum, s’ha vist un futbolista espectacular, d’aquells que atrauen totes les mirades.
En una temporada en la qual no es demana cap títol al Barça, aquestes coses són les que s’han de buscar. Si s’aconsegueix fer de Dembélé un jugador sa i centrat, cosa que sembla, per primera vegada, que es comença a veure, es podrà obtenir el talent tan car que es va fitxar. Pensar en un equip amb els joves Pedri, Ansu Fati, De Jong, Dembélé, Ter Stegen, Dest, Mingueza o Araujo al 100% fa que una possible marxa de Messi no sembli tan dura. De fet, fins i tot aquesta podria ser una de les claus per convèncer l’argentí que a can Barça hi ha futur i hi ha un inici de projecte.
