Una de les sorpreses -o de les novetats- de l’onze de Quique Setién en el retorn de la Lliga ha estat la titularitat de Ronald Araújo, un jove jugador uruguaià del filial blaugrana, a l’eix de la defensa. Lenglet arrossegava una sanció i no podia jugar i Umtiti no ha arribat amb una forma física prou correcta, així que el tècnic càntabre no s’ha deixat enganyar pels galons i ha apostat pel novell. Araújo no ha fet un partit que passarà a la història, però ha complert amb el seu rol de forma més que correcta i això, tenint en compte el mateix Umtiti, ja és molt.
El Barça és un equip que genera molt ofensivament, així que és fàcil que deixi la línia defensiva descoberta i necessita centrals segurs i que s’equivoquin poc. Umtiti -i Lenglet en alguna ocasió molt puntual- havien estat assenyalats aquesta temporada, així que era important que Araújo no arrisqués i fes el que havia de fer. I això ha fet. A la primera meitat no ha comès cap errada, més enllà d’una acció en què Kubo, per velocitat, l’ha driblat amb facilitat com hauria fet amb qualsevol defensa de la seva alçada, i fins i tot ha estat el futbolista que ha fet més passades (tot i que la majoria d’elles han estat horitzontals).
A la segona meitat no se li pot destacar pràcticament cap error i fins i tot ha rebutjat algunes pilotes complicades. Ha format un bon tàndem amb Piqué i els centrals blaugranes, més exigits del que podria semblar pel resultat, han resolt moltes ocasions de perill amb seguretat. Al finalitzar el partit, Setién ha tingut paraules d’elogi cap a l’uruguaià: “Ronald ha fet un partit superb. L’hem compromès molt posant-lo a l’esquerra i ha respost molt bé. Ha fet el que li hem demanat i ha resolt totes les accions amb solvència. Pot estar orgullós del partit que ha fet”. Després d’experiments fallits, com els de Yerry Mina o Todibo, és interessant que el Barça trobi tercers i quarts centrals de garanties i que una opció d’aquestes sigui justament un futbolista del filial.
