“Vols dir que aquest tal Pedri funcionarà?”, “Segur que és un d’aquests nanos que passa pel Barça sense pena ni glòria i ningú no el recordarà”, “Què fem fitxant un jugador del Las Palmas?”… Aquestes i altres consideracions devien fer molts culers quan Pedro González, Pedri, va arribar al Camp Nou. És normal i a tots ens va passar, perquè és difícil confiar i il·lusionar-se per un fitxatge d’un nom tan desconegut. Set partits. Set i cap més són els que ha necessitat Pedri per aclarir tots els dubtes i demostrar que, malgrat tenir només 17 anys, encaixa a la perfecció a l’onze blaugrana.
Ronald Koeman el va calar de seguida. Des de la pretemporada va començar a apostar per ell de forma molt més contínua del que és habitual amb un jugador de la seva edat. Les titularitats han acabat caient pel seu propi pes, i quines titularitats! Pedri ha estat present a l’onze inicial dels, fins ara, dos partits més importants del Barça: el clàssic i el darrer partit de Champions contra la Juventus a Torí. Si ja venia de convèncer en els duels en els quals entrava de suplent, com a titular s’ha doctorat, especialment en l’enfrontament a Itàlia.
El cert és que es pot dir que Pedri ho ha fet tot bé. El que més sorprèn és, probablement, la seva capacitat de prendre decisions encertades amb la poca experiència i veterenia que té. La seva passada sempre crea perill. Les seves combinacions sempre habiliten un company. Quan xuta és perquè creu que pot marcar i si no, no ho fa. És un d’aquells futbolistes que fa bons als seus companys i això s’agraeix moltíssim.
En el partit contra la Juventus també han destacat algunes accions de qualitat individual que d’aquelles que fan aixecar el públic (si n’hi hagués) dels seus seients a la graderia. En concret, ha estat especialment brillant en un driblatge sobre Cuadrado, un jugador veterà i difícil de sorprendre, a qui ha deixat pràcticament assegut amb un toc suau i subtil sobre la línia de banda. Ha encertat 39 de les 41 passades que ha fet i això que sempre deixa anar la pilota amb rapidesa. També ha recuperat una bona quantitat de possessions.
“És impressionant el que ha fet amb la seva edat”
“El que fa Pedri, tenint en compte la seva edat, és impressionant. Té molta personalitat. Serà un gran jugador per a aquest Barça. És un futbolista que pot jugar en diverses posicions. Al clàssic va jugar a la dreta, avui a l’esquerra… Ha fet una gran feina defensiva amb Alba per tapar les pujades de Cuadrado. És impressionant el que ha fet amb la seva edat”. Aquesta ha estat la resposta de Koeman quan se li ha preguntat pel partit de Pedri contra la Juventus. L’anàlisi és evident: no sembla que tingui només 17 anys.
Sense sostre
El curs passat, a Segona Divisió amb Las Palmas, va marcar quatre gols i va repartir set assistències. I això que la seva aportació de cara a porteria no és el més important. Amb la samarreta del Barça ja s’ha estrenat. Ho va fer contra el Ferencváros i qui sap fins a on pot arribar a créixer aquesta temporada. No és només ell. També són Ansu Fati, Dembélé, Trincao, Araujo… El Barça té joves que prometen i il·lusionen i això és molt esperançador per a un equip i uns aficionats que s’havien acostumat a veure una plantilla envellida i viciada. Bufen vents de canvi.
