“Els experiments, a casa i amb gasosa”, que deia el meu professor de català. Quique Setién, quan tot just acaba de completar una setmana sencera a la banqueta del Barça, ha decidit revolucionar el sistema i l’alineació en el seu segon compromís i ha estat a punt d’acabar en desgràcia. El fet que la Copa hagi deixat de ser a doble partit ha fet que les clàssiques modificacions arriscades dels onzes puguin tenir càstigs tan durs com caure eliminats de primer moment. Això li ha estat a punt de passar a un Barça que no ha entès la proposta de Setién i ha culminat un partit desastrós que només ha pogut salvar Griezmann amb un doblet.
Experimentar davant l’Eivissa no hauria estat cap bogeria fins a l’any passat. Menys encara, tenint en compte que Setién acaba d’arribar a l’equip i té ganes de fer molts canvis. Ara, però, la Copa s’ha convertit en el torneig del KO i equivocar-se davant un equip de Segona B ja pot ser suficient per quedar fora de la competició. Tot i això, l’entrenador del Barça no ha dubtat i, ja des de la convocatòria -sense Messi, Piqué i Busquets- s’ho ha jugat tot a una carta. Arribar a les Illes Balears sense el millor jugador del món significa no comptar amb l’expert en desencallar situacions compromeses.
La segona modificació significativa de Setién ha estat en el mateix sistema de joc. En comptes del clàssic 4-3-3 del Barça, ha decidit sortir amb un 3-5-2, on Semedo i Ansu Fati havien de tenir molt protagonisme com a carrilers. La defensa blaugrana ha estat composta per Sergi Roberto, Junior Firpo i Lenglet, dels quals només el francès és qui està acostumat a jugar en la posició de central. A la vegada, també ha apostat per joves jugadors de la Masia, més enllà de Fati, com Riqui Puig al mig del camp i Carles Pérez compartint davantera amb Antoine Griezmann.
En la primera meitat ja s’han manifestat tots els problemes d’aquesta alineació. Riqui Puig, qui va centrar totes les mirades del debut de Setién, ha estat el més assenyalat en el gol de l’Eivissa al novè minut de partit, quan ha estat increïblement tou en una acció defensiva. A la vegada, la defensa inèdita del Barça no ha estat capaç de donar seguretat a l’equip i els illencs s’han aproximat amb perill en diverses ocasions. Els migcampistes no han trobat els carrilers, els suposats encarregats de generar perill a l’àrea rival, i els davanters no han participat gens del joc culer. El Barça ha tingut la possessió -del 85%-, sí, però res més.
La segona meitat ha començat amb la mateixa tònica que la primera. De fet, ha estat així fins al minut 70 de partit. Una genialitat de Frenkie de Jong, trobant Griezmann a l’interior de l’àrea des de molt lluny amb una gran passada, ha causat el gol de l’empat blaugrana. Això, sumat als canvis de Setién, qui ha introduït Jordi Alba en el lloc de Carles Pérez i Arthur en el de Riqui Puig, ha atorgat domini i seguretat al Barça. També ha entrat Arturo Vidal per Ivan Rakitic. Els culers s’han animat i han començat a aparèixer Fati i Alba per les bandes. Això s’ha sumat al cansament acumulat dels eivissencs i els carrilers blaugrana han començat a crear molt perill. Aquest ha estat l’únic encert de l’experiment de Setién, perquè el gol de la victòria ha arribat després d’una passada d’Alba a Griezmann.
Setién té molta més feina de la que imaginava quan va arribar al Barça. No n’hi ha prou amb tenir una idea molt clara i uns jugadors òptims per aplicar-la. El missatge ha d’arribar als jugadors, se l’han de creure i han de tenir tota la voluntat i l’esforç del món per convertir-ho en realitat. Davant l’Eivissa, res d’això ha passat. Potser el pla de Setién no era l’adequat o els futbolistes no han estat capaços de fer res del que el tècnic els hi ha dit. En qualsevol cas, si el tècnic càntabre ha de ser un entrenador de futur, que retorni els blaugrana a aquell joc que meravella tothom, fa falta recórrer un llarg camí.
