El partit de Vila-real va despertar una certa esperança als afeccionats culers. Quique Setién semblava haver trobat un sistema amb el qual fer funcionar Messi i Griezmann al mateix equip. De moment, tot plegat sembla haver estat poc més que un miratge. L’Espanyol, amb un partit molt gris, n’ha tingut prou amb tancar-se a la seva àrea per evitar que el Barça pogués desplegar el seu joc ofensiu.
Era una opció més que factible. El Vila-real és un equip que obre molt les línies i això és el que va permetre que els culers poguessin crear perill a partir de passades verticals i aprofitar els espais. Davant equips com aquest Espanyol, o tants i tants altres que han plantat l’autobús, el Barça ho continua passant molt malament per trobar la manera de generar perill.
És molt significatiu que el gol de Luis Suárez hagi arribat quan els blanc-i-blaus s’han quedat amb un jugador menys. És cert que els de Setién estaven en la mateixa situació, però el jugador menys dels periquitos s’ha notat i és en aquest punt quan els blaugrana han trobat algun forat entre les línies de l’Espanyol.
Per tant, el Barça continua sent un equip que frustra l’afició. És avorrit i no ofereix una imatge atractiva. I el que és encara pitjor: no genera prou ocasios de gol per guanyar els partits amb contundència. Davant una Lliga que, més que probablement, serà del Madrid, l’equip de Setién es plantarà a jugar una Champions amb un joc pobre, que els pot portar a fer un paper molt dolent.
