És impossible no pensar en Anfield, ni en Roma. El Barça ha patit alguns mals resultats lluny del Camp Nou aquesta temporada, però després d’aquesta derrota -especialment dura per com s’ha produït- és impossible no recordar les desfetes que han marcat l’estat d’ànim blaugrana dels últims mesos.

Fins al minut 61 el Barça ha estat un equip aparentment fiable. Els migcampistes aportaven un cert equilibri a l’equip i Piqué i Lenglet s’havien fet un fart de rebutjar pilotes. Inexplicablement entre el minut 61 i 68 els visitants han entrat en un estat catatònic que ha permès el Llevant fer tres gols i donar la volta al partit.

Ja no es tracta del fet d’encaixar tres gols en un partit o de poder veure com un equip com el Llevant et capgira el marcador. El que preocupa és veure com un amb l’experiència i la qualitat del Barça pateix aquestes sangries sense poder fer res per evitar-ho. Ningú reacciona, ningú aixeca la veu; ningú apareix.

Les crisis de Roma i Liverpool van plantar una llavor de desconfiança en l’afició i també en l’equip, i desfetes com aquesta no fan cap altra cosa que fer créixer aquests dubtes. Ara, el Barça no només pot patir una crisi en cites importants en camps europeus. Ara, el Barça pot patir una crisi al Ciutat de València, o en qualsevol camp de Primera Divisió. En qualsevol camp i en qualsevol moment. Les crisis són imprevisibles.



Més notícies

Nou comentari