És de sobres conegut que el Camp Nou és un dels estadis més exigents pel seu propi equip. No n’hi ha prou amb guanyar partits, Lligues, Copes i fins i tot la mateixa Champions, que si no es fa d’una determinada manera, el culer arrufarà el nas. El balanç de títols d’Ernesto Valverde va ser prou convincent, amb tres tornejos grans guanyats, dels sis que va disputar. Tot i això, no serà recordat a can Barça com un gran entrenador perquè no va ser capaç de divertir la seva afició amb l’estil de joc desitjat.
L’arribada de Quique Setién havia de canviar aquesta dinàmica i recuperar les tres “p”: pressió, possessió i posició. Si bé és cert que des del primer moment es van assolir els tres objectius, la falta de creació de perill, de verticalitat i de trencar línies del conjunt blaugrana ha fet que el tècnic càntabre i els jugadors hagin estat molt qüestionats. Tanmateix, el partit de Copa davant el Leganés ha deixat les primeres bones sensacions del Barça de Setién i el Camp Nou somriu esperançat.
La primera gran diferència entre aquest partit i els altres tres del tècnic càntabre ha estat la voluntat de crear ocasions de gol a través de passades verticals. El Barça ha tornat a dominar la possessió amb un 75%, però a la vegada ho han utilitzat per atacar. Una de les primeres accions del duel ha estat una jugada per banda d’Ansu Fati que ja ha generat perill, mentre que el gol que ha obert la llauna de Griezmann ha estat producte d’una acció molt directa. Messi ha trobat Semedo mentre corria per la banda i aquest ha passat al francès que ha rematat amb classe per superar Cuéllar. Les desmarcades blaugrana també han estat les causants dels darrers dos gols.
Un altre fet que ha fet que ha despertat l’entusiasme de la graderia culer ha estat la creació de joc des de la línia defensiva. El Leganés ha intentat pressionar el Barça, ja que això els havia funcionat a l’Eivissa i al València. Aquest cop però, els blaugrana no s’han posat nerviosos i no han rifat ni perdut cap pilota. Jugadors com Piqué, Ter Stegen o Semedo han estat fonamentals per treure l’esfèrica controlada des de la línia més propera a la porteria local.
Molt lligat a aquest últim factor, trobem la recuperació després de pèrdua. La pressió alta ja havia estat present en els altres partits de Setién, però aquest cop ha anat lligada d’una voluntat molt clara de llançar-se a buscar la pilota en el mateix instant en el qual la robava el rival. Això ha ajudat molt l’equip en matèria defensiva, ja que el Leganés no ha pogut llançar pràcticament cap contraatac. Defensar-se amb la pilota és una de les claus d’aquest estil de joc.
Setién només ha dirigit el Barça en quatre ocasions. Ho ha fet amb un equip rodat amb un altre entrenador i realitzant una pretemporada a la meitat de curs. És per això que alguns dels ajustaments i de les indicacions del tècnic càntabre han trigat uns quants partits a quallar. Pot ser que el joc dels blaugrana davant el Leganés sigui només producte d’un rival fluix o d’un partit d’inspiració, però si el Barça manté la tònica d’aquest enfrontament, l’equip començarà a convèncer el Camp Nou més enllà dels resultats.