La comparació entre Valverde i Setién: igualtat numèrica i futbolística

Les xifres de l’extremeny i el càntabre a la Lliga 2019/20 han estat pràcticament iguals i no han amagat uns problemes de joc que s’han allargat tota la temporada

El Barça va decidir destituir Ernesto Valverde just després de la desfeta a la Supercopa d’Espanya, en què l’equip blaugrana va ser eliminat per l’Atlètic de Madrid a les semifinals. La competició de la Federació Espanyola es va disputar el mes de gener, just després que s’acabés la primera volta de la Lliga Santander. Josep Maria Bartomeu va decidir fiar el projecte a un Quique Setién que no ha aconseguit satisfer les expectatives: els culers no només no han guanyat la competició domèstica, sinó que tampoc serà un dels dos equips que disputarà la final de la Copa del Rei.

Al torneig de la regularitat, la casuística ha determinat que Valverde i Setién hagin entrenat el Barça els mateixos partits (19). Les estadístiques del conjunt blaugrana en l’època de l’extremeny i en la del càntabre són molt semblants: a la primera volta, amb el Txingurri, els culers van guanyar 12 partits, en van empatar quatre i en van perdre tres; a la segona, han vençut en 13 ocasions i han ensopegat sis vegades (tres empats i tres derrotes). La diferència entre un i l’altre només és de dos punts a favor del segon. La igualtat en aquest aspecte és màxima.

Molt més enllà dels números

El fet que Setién no hagi estat capaç de millorar els registres de Valverde no és el més preocupant. El seu Barça no ha estat capaç d’igualar o superar el ritme del Reial Madrid després del confinament, però aquesta no és la qüestió que justifica la decepció de bona part del barcelonisme al voltant de la seva figura. “Prometo que el Barça jugarà bé”, va dir en la seva presentació; “El millor camí per arribar a la victòria és fer les coses bé”, es pot llegir en la descripció del seu compte oficial de Twitter. Sense cap mena de dubte, no ha assolit la seva missió principal.

No es pot dir ni que no ho hagi intentat –ha provat diferents formacions i ha donat oportunitats a tots els jugadors de la seva plantilla i força del filial, potser per convicció o potser per la necessitat fruit de les baixes– ni que no hi hagi hagut brots verds com per exemple els que es van veure a Vila-real. Però el Barça no ha millorat el futbol que oferia durant els més de dos anys d’Ernesto Valverde. De fet, els blaugrana han perdut la força que tenien a les àrees, no a la de Ter Stegen –que ha continuat excels sota pals–, però sí a la rival, amb un índex de producció i definició inferior.

Més informació

Comentaris

    Cal dir-ho Juliol 24, 2020 10:29 am
    Un país que venera i idolatra uns personatges que juguen a pilota i cobren una quantitat de diners exagerada i humiliant per a moltes persones, entre les quals les que fan feines de veritat i importants i essencials, no té cap futur.

Nou comentari