Víctor Font (Granollers, 1972) torna a aspirar a la presidència del Futbol Club Barcelona amb un discurs més contundent que el de 2021. Després de quedar segon en les passades eleccions per darrere de Joan Laporta, l’empresari es mostra molt crític amb la junta directiva dels darrers cinc anys i assegura que “ha governat el club com es feia als anys 80”. Font proposa un model més professionalitzat, menys personalista i amb estructures executives fortes i tècniques. Amb la candidatura Nosaltres Barça, promet modernitzar la institució, recuperar la solidesa econòmica i propiciar el retorn de Leo Messi.
L’entrevista a Víctor Font
Es torna a presentar a les eleccions a la presidència del Barça després d’haver-ho fet ja l’any 2021. Quines diferències troba entre les dues campanyes?
La principal, des d’un punt de vista de context, és que en aquest cas hi ha un president i una junta directiva existent que opta a la reelecció i que intenta defensar cinc anys de mandat i això no passava el 2021. Més enllà d’això, no hi ha grans diferències en el que està en joc, és bastant similar. No es tracta de triar el candidat que ens agradi més, sinó quin tipus de Barça volem per als pròxims anys. Si volem continuar amb un Barça gestionat de manera molt personalista, on el projecte és pràcticament el president, on hi ha poca gent amb talent, o no. Així es portaven els clubs de futbol als anys 80, amb amics, coneguts i familiars. Hem de girar full d’una vegada per totes, modernitzar la institució, fer que hi hagi els millors al capdavant de cadascuna de les àrees per assolir la recuperació econòmica.
Però la junta directiva sortint assegura que ha salvat el Barça, no és així?
Se’ns diu que ja hem salvat el Barça, però la realitat és tossuda i durant aquests cinc anys hem perdut mil milions, els hem tapat d’alguna manera malvenent patrimoni, però des que va marxar Neymar el 2017 som incapaços d’ingressar més del que gastem. I això és clau per protegir el model de propietat, per poder fer fitxatges i per poder tirar endavant el projecte social tan ambiciós que tenim. És clau que el Barça, de nou, no es governi per als interessos personals, com si el club fos seu, sinó que es governi per als socis. Feia molt, molt temps que el soci no es veia tan allunyat de la institució. Això és el que hem de defensar i lluitarem, lluitarem i lluitarem perquè el Barça torni a ser de la seva gent.
La seva oposició ha anat de menys a més, d’un perfil més baix va anar passant a una actitud més activa fins al punt d’arribar a demanar la dimissió de Laporta.
En un primer moment vam decidir acompanyar, perquè hi havia bones expectatives, amb un equip executiu, encapçalat per Ferran Reverter, una persona amb bones credencials. També Mateu Alemany era una peça puntal per tot el que era el projecte esportiu i hi havia esperances que Laporta tornés a assemblar-se al Laporta del 2003, i girar full d’aquesta manera de fer tan personalista. Però aquest no va ser el cas i vam intervenir -amb respecte i no fent de tertulià cada dia tocant els nassos-, perquè el club és més viu si hi ha gent que qüestionem el relat oficial. Això és el que hem intentat fer.
Hi va haver algun fet concret que el va fer passar a l’acció?
Les sortides dels executius top ens van posar en alerta. Però el que ja no vam poder acceptar ni tolerar van ser l’engany i la mentida. Quan vam començar a veure que no es deia la veritat a la junta directiva, vam veure que calia posar llum a la foscor. Quan se’ns deia que havíem recuperat la bona situació econòmica i que estàvem a l’1:1 per poder fitxar i no hi érem i no podíem fitxar… Han passat cinc anys i ens diuen que se n’han sortit de tot, però la realitat és tossuda. També quan s’omplen la boca com a directius i diuen que el soci és molt important i de sobte restringeixen la participació en les Assemblees i les fan només telemàtiques i no deixen que la gent hi vagi i participi del dia més important de la democràcia del club.
Vostè també ha estat molt crític amb les empreses amb les quals ha tancat acords el Barça durant aquest mandat de Laporta.
És que se’ns diu que el partner de telecomunicacions que han escollit és líder mundial en serveis de connectivitat i comencem a mirar i és una empresa de nova creació en un emirat opac. I mirem qui hi ha al capdavant i és un paio que ha fugit de Moldàvia, que ha obert una filial recentment aquí a un pis a Sant Andreu. L’administrador, una persona que es diu Francisco Mazza, és una persona condemnada per la justícia andorrana per falsificar forfets a Grandvalira. El mateix amb Limak o amb ISL, un proveïdor del club que paga despeses dels directius en un compte mancomunat i després se’ls dona la mateixa quantitat a través de l’organització d’un partit amistós. Ens hem associat amb el Congo i hem perdut UNICEF i ACNUR. I tot per aconseguir diners fàcilment.
Però Laporta va ser qui va signar els acords amb UNICEF i ACNUR en primera instància.
És que el Laporta de 2003 estaria impulsant mocions de censura cada setmana contra aquest Laporta. El Laporta d’ara fa tot allò que el Laporta de 2003 criticava: manca de transparència, allunyament dels socis, nul·la participació, amagar-se darrere de contractes de confidencialitat, poc talent, nepotisme… tot això és el que es criticava de Núñez a l’època de l’Elefant Blau. Amb els anys es poden perdre els valors d’un inici. És per això que volem impulsar una reforma dels estatuts del club, que són com la nostra Constitució, perquè ens obliguin a mantenir totes aquelles coses que ara diem. Si no, potser em dono un cop al cap, se’m gira i d’aquí a cinc anys em converteixo en un altre Núñez
El tancament de la Grada d’Animació també és un punt conflictiu d’aquest mandat de Laporta i un tema recurrent en la campanya electoral.
Se’ns diu que continuem sent el Barça de la llibertat, del catalanisme i dels seus valors fundacionals i han fet fora la Grada d’Animació. L’han criminalitzat com si els seus integrants fossin delinqüents, quan són nanos que tenen tot el dret d’animar i han pagat els seus abonaments. Tot i que ara que arriben les eleccions, de sobte, s’intenta reobrir la Grada d’Animació a correcuita. També hi ha el tema de les penyes. Es va signar un compromís amb la Confederació Mundial de Penyes i quan van guanyar les eleccions es van fer enrere. I l’engany continua amb el retorn al Camp Nou. Quantes vegades se’ns ha dit que tornàvem al Camp Nou? Ens van dir que s’havia triat Limak perquè era qui ho feia més de pressa i més barat i ara ja s’han gastat més de 300 milions dels que estaven pressupostats i, per tant, no n’hi haurà prou amb els 1.500 que va autoritzar l’Assemblea. Haurem d’acabar l’Espai Barça no se sap com i ens haurem d’endeutar més. Per no parlar de les seccions. No som capaços de portar-li un pivot a Xavi Pascual, tot i que li vam prometre que seria així i això només ens costaria 300.000 euros o mig milió. Imagina’t com està la situació. També hi ha sis noies del femení que no saben si podran renovar perquè no hi ha diners… Per tant, aquest relat fals és el que a nosaltres ens interpel·la i ens fa dir: el dia 15 de març, decidim, volem seguir com els clubs de futbol dels anys 80 del segle passat, per molta gràcia que ens faci el president i que tingui carisma, o volem girar full d’una vegada per totes?
En cas de guanyar les eleccions, què és el primer que faria?
El Barça és com un tamboret amb tres potes. S’ha d’actuar de forma urgent sobre la primera, que és la part econòmica, perquè si no tenim recursos, tenim el model de propietat en risc, i no podem actuar sobre la part esportiva, que és la segona pota i la més important. Si volem guanyar, rellevar Lewandowski, tenir el millor equip, garantir el futur dels jugadors joves, tenir un equip femení que continuï guanyant, tenir unes seccions guanyadores que guanyin Champions… necessites un pla econòmic. El nostre pla econòmic suposa ingressar 1.600 milions i generar de forma recurrent entre 150 i 200 milions cada any de beneficis. El club no té beneficis des del 2017, quan va marxar Neymar.
Generar aquesta quantitat de diners és un repte majúscul i molt ambiciós. Com s’aconsegueix?
Cal fer créixer totes aquelles àrees de negoci que, com que no hem tingut ni el talent necessari, ni la visió, ni les capacitats, no hem sabut fer créixer. En l’àrea del marxandatge es pot créixer molt més. Ara mateix el Barça factura 157 milions, mentre que nosaltres tenim un pla per arribar als 400 milions ràpidament. També hi ha l’àrea del negoci digital i audiovisual, en què actualment es facturen 0 euros, perquè l’hem malvenut a uns que passaven per allà i que no han pagat. Aquesta àrea té un gran potencial de créixer. Després també hi ha tot el tema d’instal·lacions i de match day i de l’Espai Barça, no només l’estadi sinó també el Nou Palau, són fonts de creixement molt important. Es tracta de fer realitat tots aquests negocis que tenen un potencial de creixement molt gran.
I com repercutiria això sobre l’àrea esportiva?
El pla econòmic és clau per poder fer el projecte esportiu que tenim al cap. En el futbol, volem fer una revolució en la direcció esportiva. Portem el trident -Francesc Cos, Carles Planchart i Albert Puig-, tres persones que han estat treballant amb el Pep Guardiola i amb el Luis Enrique, i que donaran professionalitat i estabilitat, perquè són homes de club i no gent de confiança del president. En les seccions, hem elaborat un nou projecte de Palau Blaugrana, treballant durant vuit mesos amb el millor operador a escala internacional, amb un arquitecte i un pla de finançament, per poder professionalitzar les seccions i que deixin de ser deficitàries. Ho deixaran de ser i les reforçarem. Així tindrem també equips femenins en cada secció.
Deia que el Barça es fonamenta sobre tres potes. La primera, la més urgent, és l’econòmica. Ara m’ha explicat l’esportiva. I la tercera?
La tercera pota és el nostre projecte social. Necessitem el pla econòmic, perquè el projecte social que tenim és molt ambiciós i ha d’estar ben finançat. Volem que tots els socis i sòcies abonats que vagin a un 80% dels partits a l’estadi paguin menys del 50% del que pagaven abans d’anar a Montjuïc. Tenim un compromís perquè els 5.000 primers membres de la llista d’espera tinguin abonament i els altres 9.000 tindran entrades a preu d’abonament a cada partit. Tenim un projecte de Grada d’Animació amb 5.000 persones i no les 1.000 que tenim ara. També tenim un projecte de penyes superil·lusionant, un departament de desplaçaments que tindrà més recursos… i tot això hem d’acabar-ho arrodonint amb una reforma estatutària per blindar-ho. Cal girar full de la manera de governar els clubs de futbol dels anys 80 i necessitem uns estatuts que obliguin a la transparència. Uns estatuts que obliguin a tenir mecanismes de control efectius i independents, que el compliance no pugui ser un amic teu. Uns estatuts que reformin les Assemblees, perquè tots els socis que vulguin participar ho puguin fer i que sigui un club on participar de la vida social sigui una realitat i no només cada cinc anys quan ens toca votar. El Barça, o és de la seva gent o deixarà de ser el Barça que tots sempre hem imaginat.
Arran de la denúncia que un soci va posar a Laporta fa uns dies, s’ha parlat molt de la transparència al club.
Sentim tristor, perquè la judicialització del club ha estat un denominador comú d’aquesta directiva, amb el model personalista-presidencialista i els perjudicats som els socis i la institució. Per això creiem que s’han de canviar els estatuts, perquè si hi hagués mecanismes de control efectius, hi hauria transparència i no hi hauria sospites i cap soci s’atreviria a presentar cap mena de denúncia. Davant de tot, presumpció d’innocència i tant de bo tot això sigui fals, però alhora cal demanar transparència. Perquè el que sí que sabem és que s’ha enganyat el soci, com deia abans, amb New Era Visionary Group, Limak i ISL i això és el que hem de denunciar tant sí com no, perquè equivocacions es poden acceptar, però enganys, no.
En els últims dies també ha irromput amb força la figura de Leo Messi a la campanya electoral. Tot i això, hi ha socis i aficionats del Barça que demanen que es giri full i que es deixi de parlar d’ell.
Això seria una errada. Això és el que vol el laportisme, que sap que és l’únic president amb qui Leo Messi ha trencat les relacions. Però com volen girar full amb el millor jugador de la història? No ho hem fet amb Kubala. No ho hem fet amb Johan Cruyff. No ho hem fet amb Ronaldinho. No ho hem fet amb Ronaldo. No ho hem fet amb Xavi, Iniesta, Piqué… les llegendes del club són part del nostre escut i Messi és qui ens ha fet vibrar més a tots els culers. No podem estar enemistats amb ell i tenir-lo lluny del club, perquè això ens fa molt més petits. El que hem de fer és crear les condicions perquè pugui estar molt a prop del club i ajudar-nos a ser més grans. Perquè no és que hagi jugat al Barça, com va passar amb Maradona, és que en el cas de Messi és culer. Té l’escut tatuat a la cama! Ja ha passat amb Xavi, Koeman, Saras, Barrufet, Víctor Tomàs… no pot passar amb Messi. A més a més, també seria una oportunitat comercial per generar beneficis d’una vegada per totes. Que torni com vulgui, de la manera que ell vulgui, però que torni.
La situació del club que vostè presenta és molt greu i hi ha molta gent que ho veu de la mateixa manera. A la vegada, però, també hi ha molta gent que creu el contrari i que dona suport a Laporta. Per què creu que hi ha aquesta polarització?
Jo crec que la societat actual ja és una mica així, ho veiem als Estats Units amb Donald Trump, però aquí no es tracta d’anar en contra de ningú. Aquí el que es tracta és d’estimar el Barça i fer el millor pel Barça. No hem de caure en extremismes, ni en aquest culte a la persona sense tenir capacitat de fer una crítica constructiva i de comentar i discutir projectes, que és el que toca fer. Jo sento pocs projectes per part de Laporta i nosaltres som la candidatura que sí que és capaç de compartir tota la feina que hem fet aquests darrers anys.
