Aquesta temporada ha estat un autèntic via crucis per a les seccions del Futbol Club Barcelona, amb un balanç global molt per sota del que s’esperava i el Palau Blaugrana ha viscut un any per oblidar. El futbol sala va perdre l’altre dia la final de lliga contra Jimbee Cartagena, dient adeu a l’última opció de títol i encadenant un altre any sense lliga ni Europa. Tino Pérez no ha pogut redreçar l’equip, i la marxa de dos pilars com Dyego i Sergio Lozano encara farà més dur el balanç. El bàsquet tampoc ha salvat els mobles: eliminats a quarts de l’Eurolliga i de la Copa del Rei, a semifinals de la Lliga ACB i amb un equip ple de lesions i sense reforços, els de Peñarroya han signat una de les pitjors temporades que es recorden els últims anys. Tot plegat deixa una sensació de fracàs en una secció que fa pocs anys competia al màxim nivell europeu.
A l’hoquei patins, la història és semblant. L’OK Lliga s’ha guanyat amb solvència, però la desfeta a la Champions i la caiguda a la Copa del Rei han enfosquit la temporada. El relleu a la banqueta abans de començar la temporada i la falta de diners s’han notat molt en un equip que havia estat referent. Només l’handbol ha donat alegries amb un triplet de títols nacionals, tot i quedar-se sense Champions a la final four de Colònia per decisions arbitrals polèmiques. Tot i els èxits domèstics, la sensació és que s’ha perdut l’ambició europea que feia gran el Barça.
Un contrast més que evident
El contrast amb el futbol és clar; mentre el Barça de Flick brilla i omple estadis, les seccions viuen temps més complicats. Les retallades pressupostàries s’han notat i els equips han disposat de menys recursos per fitxatges i reforços. També hi ha hagut canvis a les banquetes que han buscat donar un nou impuls que no ha acabat d’arrancar. A tot això s’hi afegeix un Palau Blaugrana que ja és vell, però que encara manté el seu carisma tot i el pas dels anys. Ara el repte és recuperar la força competitiva d’unes seccions que sempre han estat símbol d’orgull i identitat barcelonista.
