Marc Ciria i Roig (Barcelona, 1979) es presenta a les eleccions del Futbol Club Barcelona amb la convicció que pot ser la sorpresa que ningú s’espera el dia 15 de març. Va formar part de la candidatura de Joan Laporta l’any 2015. S’hauria convertit en el directiu més jove de la història del club. Posteriorment, va ser molt crític amb la gestió de Josep Maria Bartomeu i va fiscalitzar la seva presidència a bastament. L’any 2021 va col·laborar amb Laporta, però no va entrar al club amb ell. En comptes d’això, va continuar fiscalitzant el govern del Barça i va decidir començar a construir un projecte per liderar el club en un futur. Un futur que ha arribat ara, amb aquestes eleccions. Es mostra decebut amb Laporta i, si bé parla positivament de la seva primera etapa com a president, assegura que tant ell com la seva junta ja han quedat caducs. Ara bé, Ciria també vol fugir del to bel·ligerant i es presenta com a candidat propositiu, amb ganes de liderar una modernització que considera imprescindible per mantenir el model de propietat del club.
L’entrevista a Marc Ciria
Vostè havia format part d’altres candidatures a la presidència del Barça, però aquesta vegada és la primera que està al capdavant. Quines són les sensacions?
És molt emocionant i molt apassionant. És un projecte que cuinem des de fa molts anys, des de 2021, amb el mateix grup de persones. Per tant, amb aquella complicitat de conèixer gent des de fa molts anys i remar pel Barça que creiem que mereixem. D’altra banda, no penso entrar en una guerra de trinxeres i de crits, els ho regalo als altres, és la seva Champions particular. Aquí hem vingut a fer propostes i a pensar que el Barça ha de blindar el seu model de propietat, que ens fa únics, i això vol dir no pensar només en el Barça d’avui, sinó pensar en el Barça d’avui i del futur.
Durant molts anys ha estat a l’entorn del club, fiscalitzant les gestions de diversos presidents. En quin moment decideix fer el pas de presentar-se?
Jo formo part de l’entorn directament des del 2008, quan conec Laporta i la generació de Guardiola, Johan, etcètera, i m’enamoro d’aquell Barça valent, amb determinació, catalanista i reivindicatiu. Després, vaig ser molt crític amb el mandat de Bartomeu, amb una gestió deficient, impròpia d’un club com el Barça. El 2021 vaig pensar que havíem après la lliçó i que Laporta, amb un equip executiu de primer nivell, tenia sentit, perquè veníem d’un cementiri. Això, però, només va durar set mesos. Els millors directius han marxat i tornem a tenir un model obsolet i caduc. Ens vam plantejar que el Barça mereixia tant un model de gestió com un model de governança diferent, que la generació del 2003 està caduca, que hem de girar full. Estem en una cruïlla històrica, ens presentem per responsabilitat, per garantir que no es perdi el model de propietat del club.
La marxa de directius, gestors, perfils tècnics i treballadors ha estat una de les ombres d’aquest mandat de Laporta. Creu que és el pitjor que ha passat durant els darrers cinc anys?
Quan va entrar Laporta, ens va demanar, a l’Ivan Cabeza, economista i membre del meu equip, i a mi, com refinançaríem el deute, i ens vam asseure amb Ferran Reverter, el CEO. Ell venia d’una gran multinacional i no tenia l’experiència del mercat de capitals que podíem aportar nosaltres. Vam detectar que hi havia una direcció general potent, que escoltava i mirava què era el millor pel Barça. D’allò no en queda res. El deute es va refinançar amb Goldman Sachs, que té els comptes del club d’intervinguts. Hem renunciat a professionals en àrees estratègiques, cedint-les a tercers. Quan tu prens totes les decisions i no permets que persones brillants amb talent i amb equips de rendiment prenguin protagonisme per desenvolupar aquestes àrees, els bons marxen de qualsevol institució, de qualsevol empresa. Això ha passat al Barça, fins que ens hem quedat amb un que mana i quinze que aplaudeixen. Per tant, el mal endèmic d’aquesta legislatura, claríssimament, és la falta de talent i la fugida de talent. Et poden marxar trenta bons professionals, però els has de substituir per trenta igual o més bons que ells.
La situació que descriu vostè sona molt greu, però no hi ha una sensació generalitzada entre els socis que les coses estiguin tan malament. Com ho explicaria per tal que s’entengués?
Aquesta és la cruïlla històrica que intentem explicar. L’economia ho determina tot. Quan l’economia no funciona, fa que no puguis marxar el cap de setmana, que no puguis anar a sopar… Això també passa al Barça. I com repercuteix això en el soci? Els abonaments han pujat un 30%, no hi ha seients assignats al Camp Nou, s’ha de fer una gimcana per accedir-hi, les entrades estan més cares perquè vinguin estrangers a pagar… El soci està expulsat de la vida institucional del club, perquè el govern actual no vol que es facin preguntes, no vol que es faci crítica i no vol perseguir l’excel·lència. El futur del club es decideix en una Assemblea telemàtica amb només 500 persones. O el soci s’adona que aquesta generació de governants no està preparada per als desafiaments que venen, o deixarem de ser socis. Estarem expulsats de la propietat i estarem expulsats del camp.
Ha criticat el fet que s’apugin els preus de les entrades per als visitants ocasionals del Camp Nou. Per què?
Perquè el més fàcil per algú que no sap d’economia és apujar el preu de les entrades. Ens estem sotmetent a una política de venda d’entrades només dirigides al turisme, només dirigides a aquell que ve un sol dia i que vol veure PortAventura. Cada cop hi ha més dificultats perquè el soci accedeixi a l’estadi. En què impacta això en els socis? En què ens fan fora. Amb una política i amb un model de gestió que siguin excel·lents, podrem garantir la posició del soci tant a l’assemblea, com a la vida institucional, com al camp i que el Barça torni a ser el club on em portaven el meu pare i el meu avi i coneixíem la gent del costat i li preguntàvem què tal havia anat la setmana.
En la seva candidatura, ha presentat un total de 42 propostes per millorar el Barça en diversos apartats. Quines creu que són les àrees més oblidades?
El Barça s’ha de fonamentar en quatre pilars. El primer, són els socis. Estem expulsats del camp, de la grada d’animació, de la vida institucional i de les Assemblees. Això és el primer que cal blindar. Com es fa, això? Amb el segon pilar, que és reestructurar tot el deute. Ara mateix hi ha un sol creditor, al que li devem 2.600 milions d’euros. Hem de diversificar el risc per agafar aire financer i que això no colpegi els socis amb els preus dels abonaments. Així, també serem capaços d’anar al mercat i estar a la regla 1:1. Aquest estiu podem estar-ho si fem una reestructuració adequada. El tercer pilar és la part comercial, centrada en tot el que és engagement digital. Ara mateix tenim uns socis que hem anat agafant per trampejar, per poder inscriure jugadors. Recuperarem el 100% del poder de Barça Studios i farem un pla digital des del club en què aportarem 500 milions d’euros en un mandat. Però no perquè siguem els més llestos del món, sinó perquè el Barça és el club amb la possibilitat de tenir més fans arreu del món.
Però això de globalitzar el club d’aquesta manera no està contraposat amb el fet de voler recuperar el club per als socis i tornar a ser aquell Barça en què coneixes els teus veïns de seient al Camp Nou?
Al contrari. Quan ara ve un estranger a Barcelona i entra a la botiga del Barça -que són un exemple de professionalitat i de com es poden fer bé les coses, perquè BLM (Barcelona Licensing & Merchandising) ha passat per tots els governs del club i ha sobreviscut-, es gasta 300 euros. I després paga un seient VIP de 500 euros. Això és marca. Però quines dades tenim ara d’aquest estranger quan se’n va de Barcelona? Zero. Ni un mail, ni la manera de poder contactar-hi, ni la manera de vendre-li producte exclusiu… Hi ha milions de persones esperant consumir Barça i consumir producte Barça, que no hi tenen accés, perquè hem estat incapaços d’arribar a ells. Hem calculat que el club té uns 300 milions de fans arreu del món, que estan esperant quina possibilitat tenen d’arribar al Barça i que els puguin individualitzar el producte que ells volen.
I quin és el quart pilar?
Leo Messi. Volem que torni com a soci estratègic del club. Al final, Messi és el millor esportista de tots els temps. És qui té més engagement en el món de l’esport, més que el Barça. I ha nascut aquí, és de la Masia, és producte nostre, l’hem de recuperar. La forma amb què torni és igual, això ho ha de decidir una direcció tècnica de primer nivell, no la que tenim actualment. El que cal és recuperar la seva figura amb un pla de patrocini, que generaria un impacte d’entre 150 i 200 milions d’euros, només per tornar a casa seva. Aquests serien els quatre pilars, que són quatre solucions: blindar el soci, la reestructuració financera, l’engagement digital i Messi.
I un cop s’han assolit aquests quatre pilars?
Deixes de ser un zombi financer. El Barça és una institució zombi en finances. Ha de renegociar constantment el seu deute perquè és incapaç de fer front a les seves obligacions financeres. Per tant, mai estarà en l’1:1, seguint amb aquest model de gestió. Som el club del món que més despesa estructural té: haurem de mirar per on s’escapa això. Perquè és tan important l’ingrés com que la despesa sigui eficient. El Barça és tan potent, té una capacitat de generar valor tan gran, que només amb aquests quatre pilars -socis, refinançament del deute, engagement digital i Leo Messi-, ben consolidats, ben fets, amb equips de treball preparats, no només te’n surts, sinó que passes a competir contra clubs-estat en el minut 1.
Pel que fa a Messi, fa pocs dies la seva candidatura va desplegar una lona sobre el jugador argentí que ha generat molt debat entre el barcelonisme.
La lona és un homenatge al millor jugador de la història del club. Incorpora un codi QR que permet als aficionats participar directament en aquest homenatge. A través d’aquesta plataforma, els culers poden enviar vídeos i missatges d’afecte i suport a l’argentí. L’objectiu és que Leo rebi de primera mà l’escalf de la gent de Barcelona, recordant-li que, més enllà de títols i estadístiques, el que realment perdura és l’amor d’una afició que l’espera amb els braços oberts. Leo Messi és un actiu futbolístic enorme, però també ho és sentimentalment. El retorn de Messi al Barça és molt més que una operació esportiva. És un acte de reparació emocional, una reconnexió amb l’ànima del club, però també podria convertir-se en un ball de xifres, expectatives i miratges financers.
Deia al principi que apostava més per fer propostes, que per una guerra de trinxeres. Noteu que això com a candidatura us dona un factor diferencial respecte a la resta de candidats?
Moltíssim. A nosaltres no ens costa dir que hi ha hagut coses que s’han fet bé durant aquests últims cinc anys: l’acord amb Spotify, Hansi Flick, la Masia… Però jo el que proposo és que capitalitzem tot allò que puguem del passat per modernitzar el club. Aquesta generació de directius, entre 2003 i 2006, va ser la millor generació de directius de la història del club, però ens hem de modernitzar, és urgent. Hem de deixar enrere les polítiques i la manera de governar dels anys 80, en què un mana i els altres aplaudeixen. Crec que aquesta és la clau, la destrucció ja ens la fan des de Madrid. Ja sabem que s’han pagat comissions que no tenen cap sentit, que s’han fet operacions de mercat que no tenen cap sentit, que no hi ha una organització empresarial en el sentit de persones qualificades en àrees estratègiques… Tot això és evident, el soci ja ho sap. El que ens diu és: això ja ho sé, però tu què m’ofereixes? I nosaltres anem aquí, consumim molt poc temps amb la diagnosi i molt temps amb la proposta, i a més en positiu. El Barça és una màquina de crear valor: posem-la a córrer.
Durant aquests cinc anys ha provat d’acostar-se a Laporta o ja va decidir des del primer moment crear la seva pròpia candidatura?
Jo amb el senyor Laporta hi vaig estar el 2015. Ell em va demanar ser el responsable econòmic. Jo en aquell moment tenia 36 anys, anava a ser el directiu més jove de la sèrie del club, i li vaig dir que encantat, perquè serviria el club de la meva vida. Ràpidament, però, vaig veure que era difícil que Laporta i jo ens entenguéssim, bàsicament, per un tema de models de govern. El 2021 ens va demanar ajuda i li vam donar, però li vam dir que en cap cas entraríem al club, precisament perquè no volíem causar d’anys marxant al cap de pocs mesos. En el moment que van marxar figures com Ferran Reverter del club, vaig començar a ser molt crític. Em va generar una profunda decepció, perquè aquest cop sí que semblava que anava a ser un club professionalitzat, que ell havia après la lliçó d’haver de tenir gent al costat amb molt talent per desenvolupar un club com el Barça, i vaig veure que no, que tornàvem a les pitjors de les praxis de govern, basades en el nepotisme i el patriarcalisme. A partir d’aquí vaig exercir un dret d’oposició, però proposant un punt i a part a aquest govern i a la generació del 2003.
Vostè va irrompre en aquesta campanya electoral demanant que s’aturés la venda de BLM (Barcelona Licensing & Merchandising) -l’explotació de les botigues i marxandatge del Barça-. El club, però, diu que no està previst vendre-ho.
El club diu que no vol vendre BLM, però hem après que d’aquesta junta no ens podem creure les seves afirmacions. Al final, tu mires l’storytelling i resulta que es va adjudicar la reforma del Camp Nou a la constructora pitjor valorada, que els socis estratègics no són seriosos… El club ha fet una taxació de BLM i quan fas una taxació, és perquè vols vendre. Si vens BLM, que és l’únic negoci que està funcionant, ja no queda res, ja has venut el club, ja l’has cedit del tot a tercers. Vam intentar blindar BLM en l’Assemblea. Vam aconseguir 3.316 signatures, el club en va validar 1.800 i no ens va permetre introduir un punt del dia per evitar la venda de BLM. A l’Assemblea hi havia només 500 persones i amb 1.800 signatures no vam poder defensar un punt del dia, que no era ni una moció de censura. Aquesta és la democràcia del senyor Laporta. Però crec que vam aconseguir que no es vengués BLM. Al final vam fer soroll i vam crear un estat d’opinió que vam aconseguir que el senyor Laporta reculés amb aquesta operació.
Vostè ha dit en altres entrevistes que és o ara o mai. Que si no guanya aquestes eleccions, no es tornarà a presentar.
Jo ho dic pel club, no per mi. La posició més fàcil seria deixar que es matessin entre ells i esperar el meu moment. Però és que crec que compleixo amb una responsabilitat, perquè aquestes poden ser les últimes eleccions en què socis i sòcies elegim el president abans de privatitzar el club, encara que sigui amb un 5%, i ho dic perquè soc expert en el tema. Si passa això, el model del club canvia. Volem blindar la democràcia, continua sent un club de socis i l’alternativa som nosaltres.
Tan greu és la situació? El club està a prop de deixar de ser dels socis?
Sí, això és objectiu. Som la institució esportiva del món amb un deute més elevat. Som la institució amb un tipus d’interès més alt del món i amb les despeses més altes del món. D’altra banda, els ingressos no pugen. Tenim gairebé els mateixos ingressos que abans de la pandèmia i això que la inflació ha fet que els preus augmentin. No ho estem fent bé ni en despeses, ni en ingressos. Això és insostenible. El senyor Laporta és el primer president de la història que ha venut patrimoni del club i això no es diu prou. 850 milions. I, tot i això, ha perdut 230 milions. Quina institució aguanta això? Evidentment que el club està en risc. És un risc imminent. Cal un canvi urgent per garantir el model de propietat del Barça. Estem en un punt d’inflexió històric.
