Aquest diumenge se celebra l’Assemblea General Ordinària del Futbol Club Barcelona. És un esdeveniment que es convoca de manera anual per tal de ratificar la tasca de la junta directiva de l’entitat blaugrana. En aquesta ocasió, no hi ha elements a votació extraordinaris a destacar, així que l’aprovació del tancament de l’exercici econòmic de la temporada 2024-2025 i els pressupostos d’aquest curs 2025-2026 són els punts més rellevants d’enguany. No obstant això, aquesta Assemblea sí que és especial per un fet: és la darrera abans de les pròximes eleccions a la presidència del Barça, que Laporta haurà de convocar per a algun cap de setmana de 2026, presumiblement un cop hagi acabat la temporada.
L’oposició a Laporta: Víctor Font, Joan Camprubí Montal, Marc Ciria…
Per això, no és casualitat que durant tota aquesta setmana l’oposició a Laporta hagi fet moviments significatius. A poc a poc, es va conformant l’espectre de precandidatures que podrien existir de cara als pròxims comicis. Sense cap mena de dubte, el nom més destacat és el de Víctor Font, que ja va quedar segon en les eleccions de 2021 i ha fet oposició durant tots aquests anys. Aquí, però, han aparegut diversos actors a tenir en compte, com Joan Camprubí Montal, net d’Agustí Montal; l’economista Marc Ciria; o l’advocat Ricard Font; sense oblidar precandidats del passat, com per exemple Xavi Vilajoana, qui va formar part de la junta directiva de Josep Maria Bartomeu, i que els darrers dies ha tornat a aparèixer en escena.
Víctor Font ha intensificat les seves crítiques a Laporta darrerament. Aquesta setmana, en una entrevista amb Catalunya Ràdio, ja l’acusava d’“enganyar els socis” sense tremolar, i la figura de cap de l’oposició sembla que ja no li traurà ningú. Aquí, però, cal tenir en compte també la plataforma Som un clam, encapçalada per Camprubí, que fa temps que s’està movent. Segons apunta el seu entorn, podria conformar una candidatura unitària amb Suma Barça, un think tank barcelonista liderat per Ricard Font i molt crític amb la gestió de l’actual president, i amb la intenció de sumar forces amb altres precandidats, davant una figura que de moment sembla prou forta com és la de Joan Laporta.
En relació amb l’Assemblea, però, cal posar un especial focus en el paper de Marc Ciria. La seva principal reivindicació com a opositor és “aturar la venda de BLM”, és a dir Barça Licensing & Merchandising, la societat del club que gestiona les botigues i el marxandatge de l’entitat blaugrana. Tant és així, que Ciria va intentar afegir un punt a l’ordre del dia d’aquesta Assemblea per votar la revocació del permís que se li va concedir al Barça fa tres anys per vendre una part minoritària d’aquesta filial com a palanca econòmica. Ara bé, les signatures que va presentar Ciria no reunien els requisits necessaris i aquest punt no es tractarà a l’Assemblea. El club, per la seva banda, ha deixat clar que no té cap intenció de vendre cap percentatge de BLM.
L’economia del Barça, entre la recuperació i els dubtes
En qualsevol cas, les finances del club són un dels elements de la gestió de la junta directiva actual que més fiscalització estan rebent per part de l’oposició. Laporta va agafar les regnes del Barça l’any 2021 en una situació crítica i, si bé el president defensa que s’ha “confirmat la recuperació econòmica” de l’entitat blaugrana, persones com Ciria, Víctor Font o Camprubí Montal tenen una opinió molt diferent. Tenint en compte tot això, en què es basen tots aquests opositors a Joan Laporta per justificar que el club encara no està recuperat financerament i quins arguments té a favor l’actual junta directiva per defensar el contrari?
L’ofensiva de Ciria guanya sentit si hom atén als comptes del club, publicats ara fa una setmana. BLM és el gran actiu econòmic del Barça, l’únic dels negocis propis que mostra no només una projecció de creixement, sinó un bon ritme de negoci en els exercicis més recents. Tal com apareix a la liquidació econòmica, la branca de roba i marxandatge va generar uns 170 milions d’euros d’ingressos, en bona manera gràcies a la gestió de les vendes en línia, recuperada arran del darrer contracte de patrocini amb Nike. Es tracta d’una alça del 55% en termes interanuals; i del 200% si es compara amb la 2022-23, quan l’empresa va tornar a mans del Barça. La iniciativa de l’opositor, doncs, buscava revertir el permís per vendre Barça Licensing & Merchandising que van atorgar els compromissaris a la Junta el 2022, si bé no hi ha cap indici que Laporta i els seus tinguin intenció de desfer-se’n.
La de BLM és, a més, només una de les potes de la bona salut comercial del Barça en la 2024-2025. En total, l’àrea va facturar 473 milions d’euros, 27 milions per sobre del pressupost. Al centre, un rècord en els ingressos generats per patrocinis, amb uns 250 milions d’euros.
Els forats als comptes -alguns d’ells, profunds- són els mateixos que fa anys que llasten la gestió de la junta de Joan Laporta. El més gran és encara Barça Produccions, la societat que agrupa l’activitat audiovisual del club, abans coneguda com Barça Studios, és encara un maldecap per al president: en va fer una valoració inicial d’uns 400 milions d’euros el 2022, quan va vendre prop de la meitat de la societat. La firma d’auditoria Crowe, actual vigilant dels comptes del Barça, ha seguit el camí que havia iniciat Grant Thornton i n’han anat erosionant el preu. La patacada la temporada passada va ser de 65 milions d’euros, que rebaixa BP fins als 178 milions. A aquest forat s’han d’afegir unes despeses de 965 milions, més elevades de les esperades -en bona manera, a causa de les amortitzacions de fitxatges de dubtós rendiment, com els de Lenglet o Vitor Roque- i la multa de 15 milions d’euros de la UEFA per l’incompliment del Fair Play financer. En total, el Barça va perdre 17 milions d’euros en la 2024-2025.
Amb tot, el patrimoni net del Barça roman negatiu, en -153 milions d’euros, uns vuit milions menys que en els comptes de la 2023-24. El club no ha tancat un exercici amb uns actius per sobre de zero des de la 2019-2020. La clau per sortir del forat, segons la direcció blaugrana, serà el retorn al Camp Nou, que encara no té una data fixa -i menys encara a ple rendiment-. Les obres de l’estadi han estat envoltades de polèmica darrerament, a causa de la valoració negativa que Limak, la constructora turca que se n’està encarregant, va rebre en els informes tècnics del concurs d’adjudicació. Ara bé, segons ha assegurat Ferran Olivé, el tresorer de l’entitat, en una recent entrevista a El Periódico, el plec de condicions de la cursa prioritzava el preu de la intervenció per sobre d’altres variables. Limak, a més, hauria aprovat tots els apartats tècnics; si bé ho hauria fet amb menys nota que les alternatives, entre les quals destaca el consorci de les grans constructores espanyoles FCC i Ferrovial.
L’oposició encara no ha trobat la manera d’incomodar Laporta
Sigui com sigui, si hi ha una cosa clara és que la campanya electoral ja ha començat -si és que no fa temps que ho ha fet- i que aquesta Assemblea és un punt d’inflexió simbòlic a partir del qual l’oposició s’ha mogut i ha intensificat les seves queixes. De moment, però, poques d’elles sembla que hagin tingut un impacte destacat en l’entorn barcelonista. Hi ha pocs socis escandalitzats amb el fet que l’Assemblea sigui telemàtica -un dels aspectes que més queixes han aixecat- o amb tot l’assumpte de BLM -Ciria no ha pogut ni reunir les signatures necessàries per incloure aquest punt a l’ordre del dia-. Per tant, no sembla que el relat de l’oposició estigui quallant i potser s’hauran de trobar altres vies per defensar alternatives a Laporta.
Laporta es manté ferm i fort en l’opinió barcelonista. En l’última enquesta que va publicar el club, de fa només tres mesos, un 86% dels socis aprovaven la gestió de l’actual junta directiva i fins a un 64% la consideraven notable o fins i tot excel·lent. Haver mantingut el Barça amb vida pel que fa a les finances -amb algunes llums i algunes ombres- i haver-ho fet recuperant els èxits esportius són arguments que juguen a favor del president. Caldrà veure si aspectes com la poca politització, la manca de suport al poble palestí davant el genocidi d’Israel, els mals resultats de les seccions esportives del club o els terratrèmols institucionals amb diverses dimissions d’alts càrrecs minven la figura de Laporta a partir dels pròxims mesos.
