El dia 10 d’abril d’aquest mateix any, el Futbol Club Barcelona de Xavi Hernández aconseguia una de les seves victòries més destacades (que finalment no va servir per a res), després d’assaltar el Parc dels Prínceps del París Saint-Germain (PSG) per dos gols a tres. L’endemà, però, saltava la notícia de la detenció d’aficionats del Barça desplaçats a l’estadi per actituds feixistes i racistes, a la qual el club blaugrana va reaccionar ràpidament amb la suspensió d’aquests socis. En total, els seguidors assenyalats eren tres: dos per salutacions feixistes i un per càntics racistes. Pel que fa als primers, fotografies publicades pel mateix club, revelen una bandera amb simbologia d’extrema dreta per part d’aficionats del Barça. Ara bé, pel que fa als insults racistes, la situació és molt més complexa.
“Cu-Cu-Cubarsí”, un càntic malinterpretat
El soci en qüestió, amb les sigles B.L.L., va ser detingut per la gendarmeria francesa. Des del primer moment, ell va defensar que no estava fent cap càntic racista, sinó que estava cantant quelcom de sobres conegut per l’afició blaugrana, com és el crit dedicat a Pau Cubarsí “Cu-Cu-Cubarsí”. El desconeixement dels gendarmes d’aquest càntic, així com la sonoritat a l’hora de repetir la síl·laba “cu”, va fer pensar a la policia que aquest seguidor estava imitant el so dels micos per insultar de manera racista els jugadors del PSG. Aquesta confusió va quedar de seguida resolta per part de la justícia francesa, que va celebrar una vista ràpida l’endemà mateix dels fets i va absoldre immediatament B.L.L.
El cas, doncs, podria quedar tancat des d’aquest mateix moment. No obstant això, el conflicte que denuncia B.L.L. és amb el club. D’entrada, lamenta que es va trobar desemparat des de bon començament. Ningú del Barça va posar-se en contacte amb ell per saber què havia passat, ni per interessar-se per la seva situació. Aquest soci va haver de resoldre el malentès pels seus propis mitjans. Des del primer moment, va comptar amb el suport del seu advocat, Jaume Alonso-Cuevillas i Sayrol, del despatx Alonso-Cuevillas Advocats i Economistes, conegut també per la seva activitat política.
El conflicte entre el soci acusat per càntics racistes i el club
Els fets es van agreujar quan el dia 26 d’abril, més de dues setmanes després d’haver quedat absolt per la justícia francesa, B.L.L. va rebre una notificació del club de l’obertura d’un expedient disciplinari, així com d’una mesura cautelar que li prohibia accedir a l’Estadi Olímpic Lluís Companys. Preguntat al respecte, el Barça argumenta que, com que hi va haver “una detenció”, “el club va seguir els passos marcats” en aquests casos. El soci va posar-se de seguida en contacte amb Alonso-Cuevillas, que va presentar un escrit d’al·legacions, en el qual, més enllà de recordar que les acusacions de la gendarmeria francesa s’havien demostrat com a “rotundament falses”, també explicava que és “membre de la Penya Barcelonista Nostra Ensenya, declarada independentista, antifeixista i antiracista”.
De manera gairebé imminent, el Barça va citar B.L.L. a declarar i ell s’hi va presentar amb el seu advocat. En aquesta vista, el club va certificar que “la manca de responsabilitat era clara”, és a dir, l’entitat blaugrana va considerar provat que el soci en qüestió no havia proferit els insults racistes dels quals havia estat acusat. L’endemà mateix, les mesures que s’havien aplicat sobre B.L.L., que eren cautelars, van quedar aixecades. Per tant, després que el Barça donés la raó al soci, podria tornar a semblar que aquest cas acaba aquí.
La carta “ignominiosa” del Barça
No obstant això, hi ha un darrer capítol que va indignar encara més B.L.L. i que va originar-se en la carta que el club li va enviar per confirmar-li que el seu expedient havia quedat sobresegut. En aquest escrit, el Barça afirma que ha resolt el cas per “falta de proves concloents”, insinuant, segons denuncia el soci, que no s’està respectant la seva presumpció d’innocència. El club, a més a més, li fa saber que ha “anotat la incidència” als seus “arxius”, comparant-ho, segons B.L.L. i el seu advocat, a una mena d’antecedents policials. Finalment, el Barça demana al soci “tenir la màxima cura” per “evitar que es produeixin conseqüències com les que han donat lloc a aquest expedient”.
B.L.L. s’ha sentit profundament agreujat pel club, en tant que el text en qüestió deixa entreveure que el Barça no creia en la innocència d’aquest soci. Per aquest motiu, B.L.L. i el seu advocat, Jaume Alonso-Cuevillas, van fer arribar una queixa al Síndic del club, en el qual, més enllà de denunciar aquesta situació viscuda, qualificar la carta d’“ignominiosa” i exigir l’eliminació de l’expedient d’aquests “arxius” anteriorment mencionats, també es demana que, per a futures ocasions, es creï un protocol d’acompanyament per als socis desplaçats i es garanteixi el respecte per part dels treballadors del club als seus socis. Això, però, ha estat ignorat pel Síndic, tant en el seu informe anual, com en el seu parlament a l’Assemblea General Ordinària. En declaracions a Món Esport, fonts del Barça defensen que es va seguir “el procediment d’actuació”, qualifiquen les seves molèsties d’una “valoració subjectiva” i argumenten que ja no poden “entrar” més en aquest cas.
