La Fiscalia de Barcelona ha tirat pel dret en defensa de la legalitat. El ministeri Públic ha presentat un recurs contra la interlocutòria del passat 18 d’octubre dictada pel Jutjat d’Instrucció núm. 1 de Barcelona en el marc de les diligències prèvies 348/23 on se l’imputava per diversos delictes. El ministeri públic alerta que, segons la llei, l’inici del còmput del termini de prescripció pel president actual del Barça, Joan Laporta, comença quan deixa la presidència, l’any 2010.
Una data de les que han transcorregut més de 10 anys fins que es va presentar la denúncia de la Fiscalia, pel cas Negreira, l’any 2023. A més, el ministeri públic remarca que no es dirigia contra ell i, per tant, “aquests possibles delictes estarien prescrits, sigui quin fos el tipus penal aplicable”. “No té sentit, fins i tot construint el delicte continuat, que es persegueixi un president pels fets comesos pel següent. Ni Sandro Rosell respon pel que va fer Josep Bartomeu després, ni Laporta pel que van fer aquests dos presidents que el van succeir al càrrec”, conclou la Fiscalia.
Una imputació estrambòtica
La imputació de Laporta porta la signatura del jutge Joaquín Aguirre, argumentant un presumpte delicte continuat de suborn en el cas Negreira. De fet, setmanes abans d’aquesta imputació, el magistrat va incloure aquest delicte en la investigació i des d’aquell moment corria la possibilitat que Laporta fos imputat, ja que, a diferència dels altres delictes que s’estaven investigant fins ara en el cas Negreira. La prescripció del delicte suborn és de deu anys i l’últim pagament a l’exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) va tenir lloc el 2018, així que encara no ha prescrit i el jutge Aguirre pot imputar Laporta i la junta directiva de la seva primera etapa a la presidència del club. També els hi imputa delictes de corrupció esportiva, administració deslleial i falsedat en document mercantil.
La Fiscalia, igual que la defensa del Barça, va arrufar el nas i ara ha presentat un duríssim recurs que carrega contra la decisió del jutge sense embuts. En l’escrit, el ministeri públic constata que l’algoritme que fa anar el jutge instructor no s’ajusta a les normes processals d’una instrucció i dona pas a considerar que hauria pres una decisió, amb coneixement de causa, que grinyola amb les normes bàsiques procedimentals i instructores amb les garanties dels encartats. Així mateix, la fiscalia ja fa temps que posa en dubte considerar, com fa el jutge Aguirre, a José María Enríquez Negreira com un funcionari públic en tant que vicepresident del CTA. No es pot obviar que el Comitè Tècnic d’Àrbitres forma part de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) i segons consta als documents institucionals de la RFEF, aquest òrgan és “una entitat privada”.
