Maria Elena Fort (Barcelona, 1970) és la vicepresidenta institucional del Futbol Club Barcelona i portaveu de la directiva de l’entitat blaugrana. En les darreres setmanes, la junta del Barça ha viscut dies molt tensos amb el cas de les inscripcions de Dani Olmo i Pau Víctor a LaLiga, el qual s’ha acabat tancant de manera favorable per als interessos del club. No obstant això, l’oposició del president Joan Laporta va demanar la seva dimissió i la de la seva junta directiva abans de la resolució, així com també va haver-hi un intent fallit de moció de censura. Ara que han passat uns dies des que el Consell Superior d’Esports va atorgar la cautelaríssima al Barça i va concloure el cas Olmo, Elena Fort concedeix aquesta entrevista a Món Esport per parlar d’aquest assumpte, però també d’altres aspectes que afecten l’actualitat del club, amb el retorn a l’Spotify Camp Nou com a punt destacat del moment actual de l’entitat blaugrana.
El cas Olmo ha tingut una resolució favorable per al club, però es van viure dies molt tensos. Com està la junta directiva, la sensació és que sortiu reforçats després de superar aquesta crisi?
La percepció de fora del club és diferent de com ho vivim des de dins. Tu parles de crisi, però jo prefereixo parlar d’un atzucac en un moment de gestió. La junta sempre ha estat forta i convençuda del que ha fet. Malgrat que s’intenti dir el contrari, nosaltres no improvisem. Tenim un pla traçat, però quan ets en un club de la dimensió del Barça pots tenir un pla, però també has de tenir sempre solucions per si apareixen problemes. Precisament, la vàlua del president Laporta i aquesta directiva és que tenim capacitat de reacció. Tancar-se a seguir un pla que no es pot moure és impossible. Crec que és bàsic entendre el Barça com un club amb una gestió movible. Hem viscut aquests dies amb tensió, perquè estaven passant coses que no ens agradaven, però amb la tranquil·litat que havíem fet bé la feina i que ens en sortiríem.
La cessió d’explotació del 5% dels seients VIP de l’Spotify Camp Nou durant 30 anys és el que ha permès resoldre el cas Olmo. Com s’ha tancat aquesta operació? Els diners que ha obtingut el club són els mateixos que preveia rebre durant aquests 30 anys?
Cal explicar-ho bé, perquè hi ha confusió al respecte i s’ha d’entendre bé. El club comercialitza entre uns 7.000 i 9.000 seients VIP. Aquesta diferència correspon a 7.000 que són fixos sempre VIP i en 2.000 que són seients reversibles, que en partits de menys incidència es comercialitzen com a seients normals. Per tant, tenim un màxim de 9.000 seients VIP. Sobre aquests, nosaltres tenim uns preus, i això s’està comercialitzant amb empreses, generalment, o amb particulars. No és un abonament, l’abonament és una altra cosa, això és com un lloguer. Aleshores, què ha fet el Barça amb aquest nou producte? És un nou producte que ja existia, però que hem adaptat. N’hem agafat una part, 471, que, aproximadament, suposen aquest 5%, i s’ha venut una llicència per explotar-los. Això garanteix que es pagarà el preu que anualment ja estava previst, però aquesta gent que compra aquests seients té el dret a revendre’ls a un tercer. Per tant, el Barça garanteix l’ingrés que ja tenia previst en el seu dia i afegeix 100 milions, que corresponen al dret que un tercer els pugui explotar. És un negoci que no estava previst al pla econòmic de finançament de l’Espai Barça i afegeix 100 milions d’euros. Tots els inversors estan molt contents, perquè estem buscant noves fórmules i estem ampliant aquest negoci. En un futur podríem ampliar aquests 471 seients, perquè és una llicència que funciona i que és bona per al Barça.
Com vostè ha dit, s’ha acusat el club d’estar improvisant i estar treballant al límit del temps. Per què no es va entregar la documentació a LaLiga fins al 27 de desembre?
El Barça va fer aquelles gestions i aquelles actuacions en cada moment que li demanava LaLiga. Si es va presentar la documentació a l’últim moment, és perquè LaLiga va demanar més documents i es va presentar tot en el moment que es va demanar. Els tempos els va marcar LaLiga, no els va marcar el Barça. Vam haver de variar el pla, perquè depeníem d’organismes aliens. Aquesta venda de la llicència sobre l’explotació dels seients VIP és una feina que s’estava fent des de feia molts mesos. Sempre treballàvem en paral·lel, precisament per poder superar obstacles que poguessin aparèixer.
En un primer moment, LaLiga us va assegurar que amb el contracte amb Nike ja es podia entrar en la regla 1:1 del fair play financer i després no va ser així. El president Laporta i vostè han parlat d’obstacles. Sorprèn que s’hagin posat aquestes traves a la gestió del club?
A aquestes altures, ja no em sorprèn res, ni a mi, ni als directius del Barça. És per això que treballem sempre amb alternatives, perquè hi ha vegades que una cosa ens diuen que és blanca i acaba sent negre. No ens deixem sorprendre per res i sempre estem preparats per respondre.
Creu que el Barça es troba amb obstacles que altres clubs no tenen?
Només cal veure la història del club per respondre aquesta pregunta.
S’ha arribat a assegurar que la cautelar del Consell Superior d’Esports era un moviment polític pactat entre el president Puigdemont i Pedro Sánchez. Creu que aquesta junta directiva, pel posicionament polític de determinats membres i del president, catalanista i independentista, és especialment molesta i s’ha trobat amb encara més obstacles dels habituals?
En primer lloc, jo crec que cadascun dels membres de la junta directiva té el seu posicionament polític personal. El Barça sempre ha posat Catalunya al centre, perquè el Barça és indestriable de la seva relació amb el país, però la junta és transversal. Alguns hem tingut públicament un posicionament polític determinat, però hi ha gent que té absolutament el contrari en aquesta directiva. L’important és que tots treballem pel bé del club. Els qui van fer aquestes manifestacions són els mateixos que diuen que s’ha de separar el futbol de la política. No té cap sentit. El Barça s’utilitza per a moltes coses i malauradament no totes són les correctes.
Si el cas arriba a bon port i s’acaben tancant definitivament les inscripcions d’Olmo i Víctor, haurà quedat demostrat que LaLiga i la RFEF han perjudicat el club i els jugadors. El Barça té previst emprendre alguna acció contra LaLiga o la RFEF?
El club en aquest moment no té cap altra intenció que els jugadors puguin jugar i que quedin definitivament inscrits. No crec que ens plantegem això, perquè entenem que LaLiga ha actuat pensant que defensa els seus interessos. El cas arribarà a bon port i no ens plantegem emprendre accions legals o querellar-nos en aquest moment.
Sabent que aquest president i aquesta junta ja han sortit altres vegades de situacions complicades, us ha cridat l’atenció que l’oposoció no hagi esperat ni a la resolució del Consell Superior d’Esports per demanar la dimissió de la directiva i fins i tot intentar una moció de censura?
El Barça és un club viu, on la gent parla i s’expressa, però on també hi ha molts interessos. Va ser molt sorprenent que abans de la resolució definitiva de tot el procés es jutgés amb un judici sumaríssim la gestió d’una junta i d’un president, essencialment, que havia fet la feina de feta com es va demostrar. Per tant, allà cadascú amb els seus interessos i ja sabran per què ho fan. Però la veritat és que no tenia cap sentit. I va ser, jo crec, molt injust. En una situació com aquesta, on ja s’ha explicat que teníem unes situacions complexes amb algú que intentava forçar la situació, qualsevol culer s’ha de posicionar sempre a favor del Barça per defensar-lo. Per tant, va ser irresponsable fer determinades peticions i determinades manifestacions, però el temps posa cadascú al seu lloc.
Vostè ha exercit d’oposició a les anteriors juntes directiva del Barça durant molts anys i ara critica l’oposició actual. Com creu que s’ha de fer oposició en el Barça?
Jo manifestament he estat fent oposició de manera pública i ara estic gestionant el club. Aquest club és un club propietat dels socis i és absolutament necessari que hi hagi un debat constant sobre com es gestiona, només faltaria. Però aquesta oposició, aquesta fiscalització, s’ha d’exercir amb responsabilitat. En aquest cas, abans d’haver-hi una resolució definitiva ja hi havia organitzat des de molts àmbits un linxament públic que va arribar a extrems d’atac personal absolutament injust que no tenia cap sentit. Jo vaig fiscalitzar una Junta que va condemnar penalment el club. Per què? Perquè hi havia una condemna penal i això puc fiscalitzar-ho, ja que ja s’havia arribat al final del cas. Una cosa és fiscalitzar i una altra és posicionar-se per interessos personals, que crec que és el que ha passat en aquest cas. Sempre estaré a favor que el soci ens pregunti, que el soci ens interpel·li, de poder explicar al soci moltes coses. De fet, jo m’he reunit personalment, també ho ha fet el president, amb gent que ens demana reunir-nos, amb gent que demana explicacions. Hem fet sessions participatives de l’Espai Barça. Per això som el Barça, per això som diferents. En el cas Olmo, però, no parlem de fiscalització, sinó d’utilitzar el Barça per a interessos personals.
En altres ocasions, no han transcendit detalls d’alguns contractes que ha signat el Barça, com per exemple amb Nike o amb Spotify. En aquesta ocasió, però, no han ni transcendit els noms de les empreses de l’Orient Mitjà on s’han venut aquests drets. Per què? Com és que fins i tot els noms de les empreses són confidencials?
Hem de canviar el xip, a mi també em costa. Venim d’un Barça que anàvem amb els nostres avis, que anàvem al camp, que era una emoció constant. Ara, però, és evident que el Barça, per moure’s en aquest món del futbol, que és màximament espectacle, però que alhora ha de mantenir sempre aquesta essència, hem d’entrar en condicions empresarials normals que moltes vegades potser són confrontants amb allò que pensem que pot ser el Barça, però al final hi ha moltes empreses amb les quals negocies
que et demanen unes certes condicions que tu has d’acceptar. Si les empreses no volen que se sàpiga qui són, perquè això els podria desfavorir en altres relacions empresarials, el Barça ha de respectar-ho. Tothom ens demana professionalitzar el Barça i que s’entengui com una empresa, però quan entrem en el món de l’empresa i tenim aquelles condicions al món de l’empresa, també hi ha queixes.
Des de l’arribada de la nova junta directiva, el club ha posat al centre la lluita per garantir que es compleixin els drets humans. Les empreses a les quals s’han venut aquests seients VIP, però, són de països de l’Orient Mitjà, cosa que ha despertat algunes crítiques. Quines garanties s’han donat que aquestes empreses estiguin posicionades en consonància amb els valors del club?
Els països àrabs del golf estan entrant a treballar amb el món occidental. En totes les empreses hi ha de tot. Bevem el que bevem, agafem la llum d’on l’agafem, o anem a comprar allà on comprem, segurament hi haurà sempre un fons relacionat i tothom s’hi està adaptant. El Barça té unes normes molt estrictes de contractació posades per compliance i per això hi ha una investigació prèvia de les empreses amb les quals treballem. Aquestes, sempre estan adequades al respecte dels drets humans. Si no, no ho podrien fer, perquè no podrien passar les normes internes.
La conseqüència de tot plegat és que Dani Olmo i Pau Víctor estan inscrits i que el Barça ha entrat en la regla 1:1 del fair play financer i ha deixat d’estar intervingut per LaLiga després de cinc anys. Es pot dir que el club ja ha sortit de l’UCI en la qual el president Laporta deia que es trobava quan va arribar al mandat l’any 2021?
Malauradament, encara no estem fora del tot. Podem dir que estem a punt d’entrar a planta [riu]. En les primeres assemblees dèiem que caldrien uns cinc anys per estabilitzar el club i estem en aquest camí. Estem en molt bon camí. Hem sortit de la part més crítica, però encara ens queda molta feina per fer. S’han posat les bases d’un creixement exponencial de la situació econòmica del Barça, per exemple amb el contracte amb Nike, el creixement d’empreses com BLM, o la inauguració de l’Spotify Camp Nou. Amb el temps que ens queda, el Barça tornarà a la situació absolutament normal a la qual estava abans.
Per què diu aleshores l’oposició, o Víctor Font més concretament, que el Barça es troba ara en una situació pitjor de la qual va deixar Josep Maria Bartomeu?
Aquest senyor o bé no té informació o bé la informació que té no sap interpretar-la correctament. És evident que el Barça està molt millor de com estava quan va entrar aquesta junta.
L’Spotify Camp Nou és l’altre gran tema del moment. S’ha demanat ja a BSM poder jugar a l’Estadi Olímpic Lluís Companys fins a finals de temporada. Quan tornarà el Barça al Camp Nou?
El Barça està treballant cada dia, cada minut i cada segon, per tornar l’abans possible. Nosaltres vam ser molt clars, teníem un objectiu. A vegades, com parlàvem abans, els objectius es van movent per qüestions que tu no pots controlar. Crec que ben aviat podrem saber exactament la data de tornada, però serà tan aviat com es pugui i ho decidirem quan tinguem garantides totes les condicions per tal que tots els culers que hi puguin anar tinguin garantida la seguretat plena.
El clàssic de Lliga que el Barça jugarà com a local és a principis de maig. On es jugarà aquest partit?
L’objectiu és jugar a l’Spotify Camp Nou, per això estem treballant. Però es contemplen moltes, moltíssimes alternatives, perquè, com deia abans, no improvisem. Per a qualsevol cosa que pugui passar, tenim una solució.
Un altre aspecte referent a l’estadi és la grada d’animació. De moment, els grups que la formen no paguen la multa requerida pel club. Mentre això no passi, ja heu dit que no tornaran. A Montjuïc, però, la gent canta a favor del retorn de la grada d’animació. Com es pot trobar una sortida a aquesta situació?
En aquesta junta, tots estem a favor de l’animació a l’estadi. Això per començar. L’animació a l’estadi és important, dona caliu, i per això hem donat suport a l’espai d’animació. A aquesta grada, però, se la va avisar de manera reiterada que el Barça tenia multes en cada partit per incompliment de la llei antiviolència, a causa de determinats càntics reiterats. Durant més d’un any s’hi va parlar personalment, i ho vaig fer jo en algunes ocasions, perquè la voluntat d’aquesta junta és erradicar la violència a les grades i canviar aquesta cultura, com han canviat moltes coses, perquè hi ha coses que no es poden fer i que no es poden tolerar. Arriba un moment que se’ls avisa i se’ls diu: si seguiu amb aquests càntics, si continuen havent-hi sancions, se us imposaran aquestes sancions perquè en sou els responsables i ells ho accepten. Els càntics i les multes van continuar, i per això s’arriba a aquesta situació. El Barça serà inflexible. Nosaltres no podem consentir, com a club, determinades actuacions a la grada. Els grups d’animació tenen una responsabilitat doble: són socis i formen part d’un col·lectiu que dona una imatge del club. L’únic que hem fet ha estat aplicar els seus compromisos. Si ells consideren que no han de pagar, en això el club serà inflexible.
Quina mena de càntics o actuacions són els que han provocat aquestes multes?
Són insults contra determinats clubs. Hi ha coses que fa 10 anys les trobàvem normals i que ara no ho són. Potser fa 10 anys era normal cridar el que sigui i ara no ho és. Hem d’educar les noves generacions.
Si el club vol que hi hagi animació a l’estadi, poden haver-hi alternatives a la grada d’animació?
Des del club treballem amb alternatives, però és cert que ara som a Montjuïci que hi ha un ambient diferent. Caldrà treballar fortament per tornar a l’Spotify Camp Nou i generar un àmbit d’animació que sigui diferent del que hi ha ara. Nosaltres no podem consentir continuar tenint constantment i reiteradament sancions de la Liga.
L’equip de futbol masculí funciona ara a la perfecció amb Hansi Flick, però, relacionat amb aquestes acusacions d’improvisació, també va haver-hi moltes crítiques al president Laporta i a la junta directiva per haver cessat Xavi Hernández just després d’haver-lo ratificat en el càrrec…
El president sempre aposta perquè els entrenadors tinguin molta continuïtat, sempre. La decisió de cessar entrenadors sempre és a l’últim extrem, quan ja no hi ha cap altra solució. La seva idea quan va arribar al càrrec l’any 2021 ja era portar Hansi Flick, però just havia firmat per la selecció alemanya. Koman ja hi era i, per tant, s’hi va confiar fins que els resultats ho van permetre. Xavi va tenir màxima confiança, però hi va haver un moment que es va haver de prendre una decisió pel bé del club i això s’ha d’entendre. Hansi Flick feia molts mesos que ja havia estudiat tots els jugadors, havia mirat tots els partits, tenia molt clar què volia fer… Que funcioni no és una sort, la sort es treballa, no és una cosa que caigui del cel, sinó que és una cosa que s’ha de pensar. Les coses bones, generalment, passen perquè has treballat bé abans.
Més enllà del cessament de Xavi, des de 2021 també hi ha hagut diverses dimissions i cessaments d’altres alts càrrecs o directius del club. Per què es dona això?
Cada cessament o cada renúncia té les seves raons independents que no tenen res a veure amb les altres. Curiosament, i això sí que és una cosa que passa, quan estan a dintre el club, sempre ens diuen que són molt dolents, ho fan molt malament, i quan marxen, diuen que són els més bons. Jo crec que és molt difícil treballar al Barça. És molt agraït, és apassionant. Fins i tot jo crec que té un punt addictiu estar al Barça. És a dir, és aquella cosa com que és teva, que és la teva passió, però també és molt difícil.
Hi ha executius que han tingut ofertes, altres que volen canviar d’aires, altres que estaven cansats… És molt complicat treballar al Barça, però no amb aquesta junta, sinó amb qualsevol junta. Totes les sortides tenen la seva raó diferent i totes són respectables.
Per acabar amb una bona notícia: els darrers dies han renovat Araujo, Pedri i Gavi. Renovaran aviat Iñigo Martínez i Lamine Yamal?
[Riu] El tema esportiu no és la meva àrea, però jo sé que Deco està treballant perquè això sigui així i per tant estic segura que ho aconseguirem.
