El Futbol Club Barcelona travessa un dels moments més complicats de la seva història. L’herència de la junta directiva de Josep Maria Bartomeu va deixar una complicadíssima situació a Joan Laporta i el seu equip, la qual no estan sent capaços de revertir. L’entitat blaugrana continua en un estat financer preocupant i qui se’n ressent més és el primer equip masculí de futbol, que no pot afrontar cap mercat de fitxatges amb normalitat des d’abans de la pandèmia. Palanques, avals, venda d’actius, impossibilitat d’inscriure jugadors, massa salarial, fair play financer… totes aquestes paraules s’han convertit en habituals del diccionari del Barça, quan anys abans els culers no sabien ni què volien dir.
La Masia omple el vestidor del Barça de jugadors catalans
Aquesta delicada situació econòmica ha tingut, però, una conseqüència positiva. A falta de poder fer fitxatges al mercat amb normalitat, el Barça ha hagut de mirar a la Masia i, ai las, sempre que el club es fia de les seves categories inferiors els resultats són positius. En els últims anys han debutat i s’han assentat al primer equip jugadors com Gavi, Alejandro Balde, Lamine Yamal, Pau Cubarsí, Fermín López o el recentment lesionat Marc Bernal. L’equip actualment entrenat per l’alemany Hansi Flick s’ha nodrit més que mai de jugadors de la Masia, amb noms com els d’Héctor Fort, Marc Casadó o Gerard Martín omplint els entrenaments i la banqueta del conjunt culer.
Tot això, a la vegada, porta una altra conseqüència. Balde és de l’Hospitalet de Llobregat, Lamine Yamal de Mataró, Cubarsí d’Estanyol, Marc Bernal de Berga, Héctor Fort de Barcelona, Casadó de Sant Pere de Vilamajor… el vestidor del Barça està ple de jugadors catalans. Si a això hi sumem els casos de Fermín López o Ansu Fati, que tot i haver nascut fora de Catalunya han après català a la Masia, i noms com els de Ferran Torres o Dani Olmo, el Barça d’aquesta temporada es converteix en un dels més catalanoparlants de la història recent.
Així, s’ha convertit en habitual una cosa que últimament no ho era tant, i és que moltes de les entrevistes que es fan als jugadors després dels partits poden ser en català. Lamine Yamal, per exemple, que s’ha convertit en l’estrella indiscutible del Barça amb només disset anys, atén sovint els mitjans de comunicació del Barça i altres com Esport3 o TV3 en català. A l’hora de recollir les sensacions de joves jugadors que debuten com Marc Casadó, Marc Bernal o Gerard Martín, les seves respostes també són en català, cosa que reforça els vincles del club amb el país i aquest, justament és un dels objectius de Laporta en la seva segona etapa a la presidència del Barça.
El Barça, sense cap capità catalanoparlant per primera vegada des de 1994
Ara bé, aquest Barça amb aquest potencial catalanoparlant tan destacable projecta poc el català de portes enfora. Hi ha una dada que ho reflecteix clarament: és la primera vegada en els últims trenta anys que cap dels capitans del Barça és catalanoparlant. Fa pocs dies es va saber que el braçalet d’aquesta temporada estaria repartit entre Marc-André ter Stegen, Ronald Araujo, Frenkie de Jong, Raphinha i Pedri. Des de la temporada 1993-1994 no es donava un fenomen com aquest, quan José Mari Bakero, Ronald Koeman i Andoni Zubizarreta van ser els capitans del Barça. Entremig, jugadors com Pep Guardiola, Sergi Barjuan, Carles Puyol, Xavi Hernández, Sergio Busquets o Sergi Roberto han garantit algun capità catalanoparlant.
Això podria arribar a semblar un fet anecdòtic, però fa pocs dies ja es va veure quines conseqüències podia portar. En el discurs inaugural de la temporada, que sempre pronuncia el capità en el Trofeu Joan Gamper, en aquest cas Ter Stegen, el porter blaugrana amb prou feines va dir un parell de paraules en català. I el més important: no va finalitzar el seu parlament amb el clàssic “visca el Barça i visca Catalunya”. Aquest fet va comportar diverses crítiques entre els aficionats, que van lamentar que es perdés una tradició com aquesta, la qual s’havia mantingut durant els darrers anys de la història recent.
El Barça, incapaç de projectar-se com a equip catalanoparlant
A això s’hi ha de sumar un altre element, i és que l’entrenador, Hansi Flick, tampoc no és català, ni catalanoparlant, ni de la Masia, ni tan sols havia jugat cap temporada al Barça en la seva etapa de jugador. Això elimina part del català que podria projectar el club, en rodes de premsa, per exemple. També es va notar en el mateix acte de presentació de la temporada al Gamper, quan Flick tampoc no va saber acabar el seu discurs amb un “visca Catalunya”. Si l’entrenador alemany no coneixia aquesta tradició, algú del club li hauria d’haver explicat.
I és que aquesta, finalment, és la conclusió a la qual es pot arribar enmig d’aquesta situació. Si l’equip ha decidit que cap dels capitans sigui català, perquè s’han triat els jugadors amb més veterania i ascendència en el vestidor, el club no hi pot fer res. Ara bé, el Barça sí que pot procurar que els seus futbolistes siguin conscients del context sociocultural de la institució i el reflecteixin de cares enfora. La junta directiva de Laporta fa esforços per reforçar els vincles entre el Barça i Catalunya, amb aliances amb Òmnium Cultural o Plataforma per la Llengua i fent parlar els seus jugadors en català als mitjans del club. D’altra banda, però, no està aprofitant un vestidor ple de catalanoparlants per reflectir-ho arreu.
1 
