El clàssic és un partit que transcendeix els tres punts. Anímicament marca un abans i un després, sobretot si es dóna un resultat poc habitual. Els Barça – Madrid (o Reial Madrid – Barça) canvien dinàmiques, afecten moralment i suposen punts d’inflexió al campionat.

El d’aquest vespre “és una final” (segons Luis Enrique) i tot el que no sigui guanyar allunyaria el Barça, gairebé de manera definitiva, de la lluita per la Lliga. Els darrers anys, en els quals s’han hagut d’aconseguir xifres altíssimes per ser campió, un bon grapat de clàssics de “segona volta” han estat decisius i definitius a l’hora de decantar el trofeu.

Ningú oblida el famós 2-6, obtingut el dia de la Comunitat de Madrid i celebrat per Puyol alçant la senyera al cel de Madrid. Aquell dia, la Cibeles estava barrada per si el Madrid golejava. El Barça sortiria líder del Bernabéu tot i una hipotètica derrota, però les dinàmiques eren oposades i Guardiola també va qualificar el matx com una “final”. El Barça va guanyar i va deixar la Lliga sentenciada.

El recital de Messi

 

Una temporada més tard (2009-2010) Messi es va exhibir al Bernabéu i va emmudir la casa blanca. El Barça va guanyar 0-2 i va deixar la Lliga molt ben encarrilada, tot i que el Barça va haver de fer 99 punts per guanyar-la contra el Madrid de Pellegrini.

 

La venjança de Mourinho

 

El conjunt blanc va sentenciar el Barça de Guardiola al Camp Nou la temporada 2012-2013. Els blaugrana van saltar al camp amb Tello i Cuenca franquejant Messi i un gol de Khedira i un altre de Cristiano Ronaldo van endur-se la Lliga cap a la Castellana. El portuguès va demanar calma al Camp Nou i va conquerir l’única Lliga que, fins el dia d’avui, ha estat capaç de guanyar com a futbolista del Reial Madrid.

 

Luis Suárez posa la directa cap al triplet

 

El Barça no va fer un bon partit, però va guanyar el clàssic gràcies a un gol de Mathieu i un altre de Luis Suárez. Va ser la segona pedra cap al segon triplet (la primera va ser Anoeta). El Barça va vèncer al Camp Nou la temporada 2014-2015 i va encarrilar la Lliga, la primera de les tres competicions que conqueriria aquell any.

 

El d’avui torna a ser un clàssic d’aquells de caixa o faixa. Tot el que no sigui guanyar, per als blaugrana significaria dir adéu a la Lliga. En canvi, guanyar tornaria a col·locar el Barça al capdamunt de la classificació. El Madrid encara tindrà un partit menys, però la victòria seria una pressió afegida pels blancs.

 

El filòsof i estratega militar xinés Sun Tzu recomanava “aparentar ser fort quan ets dèbil i dèbil quan ets fort”. Lluny de la brillantor i l’excel·lència que l’ha caracteritzat en temps pretèrits, el Barça ha d’engrandir-se al Bernabéu si vol sortir viu de Chamartín.



Nou comentari

Comparteix