Un clàssic entre terratrèmols

El Barça, en plena crisi institucional, i el Madrid de Zidane, amb molts dubtes i fantasmes esportius, s'enfronten en un Camp Nou sense públic ni l'encant de les grans nits

Diuen que un Barça-Madrid és molt més que un partit de futbol. L’enfrontament entre els dos millors equips de la Lliga és capaç d’aturar el món, d’aconseguir que milers i milers d’afeccionats es mobilitzin per presenciar en directe l’espectacle o fer-ho en altres escenaris habilitats per aglomerar aficions i fer patxoca, des de bars fins a pantalles gegants a l’aire lliure. També hi ha qui prefereix veure’l a casa, sol, amb la família o amb amics i amigues. Els comerços i negocis que envolten el Camp Nou, així com la resta que se’n beneficia directament o indirecta, es freguen les mans quan arriba el clàssic. Enguany, però, les restriccions per contenir el coronavirus provocaran que el Barça-Madrid s’apropi més que mai a un simple partit de futbol entre dos equips que, a més, no es troben en el seu millor moment. L’horari, pensat per a l’audiència internacional, tampoc no ajudarà (16.00 hores / Movistar LaLiga).

D’una banda, el Barça fa mesos que es troba immers en una crisi de dimensió esportiva, econòmica, social i institucional. De moment, només ha fet mèrits per intentar solucionar la qüestió relacionada amb la pilota, encara que de moment el projecte de Ronald Koeman es troba en la seva fase inicial i necessita temps, bones sensacions i victòries per poder passar pàgina definitivament del seu passat recent. Aquest inici de temporada hi ha hagut brots verds, però també molts aspectes a millorar, sobretot en l’últim partit de Lliga, contra el Getafe. La resta de problemes encara no s’han resolt ni està previst que ho facin pròximament: el clàssic arriba en plena negociació entre la directiva i els futbolistes blaugrana per la rebaixa salarial, enmig de la polèmica amb un vot de censura que la junta vol allargar tant com pugui i de la investigació del Barçagate, després d’unes declaracions de Piqué que han tornat a deixar ben clara la ruptura entre vestidor i zona noble i un llarg etcètera de fronts oberts que només algú amb la capacitat de resiliència de Josep Maria Bartomeu podria aguantar, encara que la seva credibilitat s’hagi desfet completament.

A la capital d’Espanya tampoc tiren coets, ni de bon tros. En el cas del Madrid, no obstant això, el terratrèmol ‘només’ és futbolístic. De magnituds i intensitats perilloses, però només esportiu. Els merengues encadenen dues derrotes consecutives de les que fan mal, davant equips modestos i mostrant una imatge d’apatia preocupant. El cap de setmana passat, el Cadis va assaltar els blancs; quatre dies després, l’encarregat de fer-ho va ser un Xakhtar Donetsk amb moltes baixes per coronavirus. Zidane està força qüestionat i, de fet, hi ha qui el compara amb Julen Lopetegui, que a finals d’octubre de l’any 2018 va ser acomiadat després d’una derrota contundent contra el Barça d’Ernesto Valverde. De moment, aquestes hipòtesis semblen una mica precipitades, però la realitat és que el tècnic francès ha de canviar coses. Com a mínim, podrà comptar amb Sergio Ramos, capità i capital. El central andalús ha estat dubte fins al final per culpa d’unes molèsties físiques, però finalment arribarà al clàssic en perfecte estat de forma. I jugarà, és clar, ja que sense ell el conjunt madrileny és molt menys competitiu.

Els dubtes, amb Griezmann i als laterals

Hi ha pocs dubtes en relació amb l’alineació amb què el Barça intentarà donar un cop de puny sobre la taula i demostrar-se a si mateix que torna a estar preparat per competir al màxim nivell. Neto se situarà sota pals, ja que Ter Stegen no s’ha recuperat a temps; Jordi Alba, excepte sorpresa majúscula després de rebre l’alta mèdica, completarà una línia defensiva en què Piqué i Lenglet seran indiscutibles i Sergi Roberto i Sergiño Dest competiran per la posició de lateral dret; Busquets i De Jong formaran el doble pivot; Coutinho, Messi i Ansu Fati seran tres dels quatre homes ofensius. En principi, l’altra vacant hauria de ser per a Griezmann, però el bon rendiment de Pedri i Trincao en els darrers compromisos podrien tornar a condemnar el francès a ser suplent. Koeman va deixar ben clar en la seva compareixença que no es fixarà en les edats a l’hora de decidir l’onze inicial, sinó que valorarà el que ha vist fins ara sobre la gespa. Seguint aquesta lògica, i malgrat fer un bon paper davant el Ferencváros, Dembélé segur que d’esperar la seva oportunitat des de la banqueta.

Més informació

Nou comentari