Es força comú començar l’any amb bones intencions i bons propòsits per als dies i mesos que vindran. Com la resta de la gent, el Barça també afronta el 2020 amb reptes a assolir i objectius a complir. Aquests en són alguns d’ells.

Fixar-se més en els mitjans que en el fi

Ha estat, pràcticament segur, un dels errors més freqüents dels darrers anys al Camp Nou. El Barça no pot proposar-se tornar a regnar a Europa ni recuperar la seva filosofia de joc, dos dels grans objectius que un servidor s’imagina que la majoria de lectors esperaven llegir en aquest article abans d’entrar-hi, sense resoldre abans altres problemes. Si no es fa així, els propòsits s’acabaran convertint en obsessions que es repetiran any rere any com aquell fumador que cada 31 de desembre pronuncia la cantarella del “demà ho deixo” que ja ningú no es creu. El club blaugrana ha d’entendre que, a diferència d’altres equips, ell no és capaç de competir per la Champions si renuncia al que l’ha definit històricament. No és que el fi no justifiqui els mitjans, sinó que a can Barça no hi ha bon fi sense bons mitjans.

Donar minuts de qualitat a la Masia

Carles Aleñá, Riqui Puig, Ansu Fati i Carles Pérez. Després de llegir aquests quatre noms és impossible que algú pensi que la Masia ha deixat de produir talent de primer nivell. Certament, aquest no és tan excels com en l’època de Leo Messi, Sergio Busquets, Xavi Hernández, Andrés Iniesta i companyia. Però és que, molt probablement, mai no hi tornarà a haver una fornada de perles tan precioses com aquella. Si el Barça vol recuperar l’estil i tornar a abraçar la pilota, una de les missions a llarg termini, ha de reservar llocs de privilegi als futbolistes de la casa, aquells que senten els colors i no donen mai l’esquena a l’ADN Barça. Amb minuts a la Copa no n’hi ha prou. És, sense cap mena de dubte, un dels aspectes més importants en els quals s’ha de treballar, i la cessió d’Aleñá al Betis ara fa menys d’una setmana ho evidencia a la perfecció.

Fer un reset mental

Només cal veure el setè capítol de Matchday, la sèrie que revela les interioritats del Barça durant la temporada 2018/19, per demostrar que la gran desfeta del 2019, a Anfield, va ser tan futbolística com mental. Les cares dels jugadors blaugrana a la mitja part, quan el resultat tot just era d’1-0 i el Liverpool encara estava molt lluny de capgirar l’eliminatòria, ho deien tot. Les llàgrimes de Jordi Alba, també. La plantilla encara no havia oblidat el que havia passat feia poc més d’un any a Roma. I no pot permetre’s el luxe que això torni a passar. L’aspecte psicològic s’ha de treballar tant (o fins i tot més, donades les circumstàncies) com la resta de qüestions. Tot suma. Tot resta. Ara ja sí, passar pàgina és una obligació.

Acostumar-se a imposar el seu guió

Adaptar-se als rivals és important i, en determinades circumstàncies, imprescindible. Però no pot convertir-se en una raó de ser. Partits com el de l’Slavia de Praga al Camp Nou, per dir-ne només un, no es poden tornar a repetir; molt més enllà del resultat final (0-0), el conjunt txec va imposar el guió que a ell li interessava i en cap moment els de Valverde van aconseguir girar la truita. Aquesta realitat, que l’entrenador extremeny té molt clara sobre el paper tal com ha explicat en més d’una ocasió en roda de premsa, ha de tenir continuïtat sobre la gespa. Sempre tenint en compte que els rivals també juguen, si el Barça pretén competir a estadis com Anfield o l’Olímpic de Roma, ha d’estar acostumat a negar-se a empetitir-se quan els contrincants ho intenten forçar, a rebel·lar-se i fer un pas endavant en aquelles situacions en les quals és més difícils fer-ho. I això només ho aconseguirà si treballa en aquesta assignatura des del primer dia de l’any.

Traslladar el domini de les àrees al mig del camp

No és cap secret que, en el futbol, l’equip que guanya un partit és el que aconsegueix introduir més vegades la pilota a la porteria rival. I que dominar les àrees com ho fa el Barça de Valverde, sobretot gràcies a Messi i Ter Stegen, és vital per acabar aixecant títols al final de la temporada. Però, exactament com la qüestió anterior, no pot erigir-se com a l’únic argument sòlid. Recolzar-te en només una pota fa que, si aquesta cau, tu també ho fas. És per això que el conjunt culer ha de recuperar a la superioritat al mig del camp, allà on se sent més còmode. El fitxatge de Frenkie de Jong ha estat un encert clau en aquest sentit. Arthur –quan estigui recuperat–, Aleñá –quan torni de la seva cessió– i Riqui Puig han d’ajudar a completar la feina.



Més notícies

Els moments esportius més destacats del 2019

Aquests han estat els esdeveniments esportius més importants que s’han produït durant els darrers 365 dies

L’esport català torna a viure un any de protestes i reivindicacions polítiques

Els afeccionats dels diferents equips de Catalunya han aprofitat l'altaveu mediàtic del món de l'esport per reclamar la independència i la llibertat dels presos polítics durant el 2019

Comentaris

    Ramon Gener 01, 2020 | 18:07
    Si l'única manera de fer fora el neonuñisme és que els resultats no acompanyin, doncs que no acompanyin. Que guanyi la Champions el City. I la Lliga, ni que fos l'odiós Sevilla.

Nou comentari