Morata. Llorente. Vela. Stuani. Fins i tot Ighalo, ex del Granada. Al final, Kevin-Prince Boateng. Buscar un punta de garanties al mercat hivernal que satisfaci aquesta exigència d’Ernesto Valverde i que, sobretot, entri dins dels paràmetres econòmics de l’entitat, ha estat un autèntic maldecap per Eric Abidal i Ramon Planes, que des de la secretaria tècnica blaugrana han pentinat tots els mercats possibles a la recerca d’un candidat que pugui suplir amb garanties a Luis Suárez, a qui el Barça necessita dosificar per la fragilitat del cartílag del seu genoll dret.
Quan falta una setmana pel tancament del mercat, el Barça ha escollit un ghanès per cobrir les sortides de Paco Alcácer, a l’estiu, i de Munir el Haddadi, aquest gener. La visió del club blaugrana és que no es podia permetre d’acabar el curs amb Suárez i jugadors del planter com Abel Ruiz o Rafa Mújica a qui amb prou feines s’ha vist fins ara en el primer equip. El seu moment arribarà, però quan les circumstàncies hi convidin, ja que Valverde no vol cremar cap dels joves del filial abans d’hora. Enguany ha tocat acudir al mercat hivernal, una aventura que no sempre ha donat bons resultats.
Paulino Alcántara, només superat per Messi
Al llarg de la seva història, el Barça ha incorporat pel seu primer equip fins a cinc 9. Davanters amb gol en les seves anteriors etapes que no sempre han triomfat al conjunt blaugrana. De fet, el seu balanç és força pobre, ja que només dos van funcionar amb cert èxit. La resta, un cúmul de decepcions. El primer cas va arribar ara fa més d’un segle, quan al febrer del 1912 Joan Gamper va decidir fitxar un nen nascut a les Filipines, però emigrat al cap de tres anys a Barcelona: Paulino Alcántara. Aquest va debutar el dia 25 d’aquell mes, anotant tres gols en el triomf contra el ja desaparegut Català FC en el Campionat de Catalunya.
Alcántara, conegut com a ‘Romperedes’, va fer història al conjunt blaugrana, on segons el Centre de Documentació del Barça, va marcar 369 gols, 142 oficials i 227 amistosos, en 357 partits al club. Unes xifres que només Messi, el 2014, ha aconseguit superar al llarg de la història del Barça. Alcántara va guanyar cinc Campionats d’Espanya i deu de Catalunya entre el 1912 i el 1927, els anys en què va estar al Barça, si bé amb un parèntesi d’un any (entre 1916 i 1917) on va marxar a les Filipines. Ell va ser, a més, el primer blaugrana a marcar tres gols en un sol partit al Reial Madrid (en un 6-6 de Copa).
Després d’aquest, van fer falta més de cinc dècades perquè el Barça tornés a fitxar un davanter en el mercat hivernal. Va ser el curs 1968-69 quan va fitxar l’aragonès Miguel Ángel Bustillo Lafoz, que havia marcat 14 gols al Saragossa en aquell inici de curs i 14 més en l’anterior. Tot i formar part del club durant tres temporades, Bustillo va poder gaudir ben poc de la sensació de sentir-se jugador del Barça, ja que el curs següent, en la primera jornada, al setembre, Pedro de Felipe, central del Madrid, li va trencar el genoll, trencant d’arrel la seva prometedora carrera al Camp Nou. Abans de lesionar-se, però, Bustillo va tenir temps de firmar un doblet en aquell clàssic. Aquell curs no va tornar a jugar fins al maig següent. En total, tres dianes en 10 partits i un títol de Copa.
De Dinamita a Maxi López
Més sort i encert va viure el madrileny Manuel Clares García. Aquest davanter, fitxat del Castelló per poc més de 10 milions de pessetes l’hivern del 1973-74, va arribar a anotar 53 dianes en 125 partits amb el Barça, on va jugar fins al 1979. Sota les ordres de l’holandès Rinus Michels, Clares va compartir equip amb jugadors de la talla de Neeskens, Asensi, Costas, Rexach o Cruyff. El seu balanç al Barça, una Lliga, una Copa i una Recopa. El seu fitxatge sí que va ser encertat i va donar un gran rendiment.
No pot dir el mateix Carlos Roberto de Oliveira, més conegut com a Roberto ‘Dinamita’, incorporat al gener del 1980. El brasiler procedia del Vasco da Gama, a qui es va pagar l’equivalent a mig milió d’euros. Dinamita va arribar per suplir Hans Krankl, que s’havia barallat amb l’entrenador. Joan Gaspart va viatjar al Brasil per firmar aquest ídol del Vasco da Gama, per a qui van pagar 56 milions de pessetes. Però el fred de Barcelona el va paral·litzar. Només arribar li van robar un abric, i patia en els entrenaments. Va estrenar-se amb doblet contra l’Almeria, però la fortuna el va acompanyar poc. Només va tornar a marcar un gol, de penal, contra el Nottingham Forest de Brian Clough en el partit de tornada de la Supercopa d’Europa que es van acabar enduent els anglesos. Només va arribar a jugar 10 partits al Barça aquell curs. A final d’abril, poc després de l’arribada d’Helenio Herrera a la banqueta, aquest va propiciar que el Barça el tornés al Vasco da Gama, intentant recuperar la inversió realitzada.
Un quart de segle després de Dinamita, va arribar al Barça un altre davanter sud-americà. El seu nom, Maxi López. El conjunt blaugrana va pagar 6,5 milions d’euros per ‘La Gallina’, un corpulent davanter que estava despuntant al conjunt argentí. Maxi va fer dos gols: un, d’intranscendent, en la golejada contra el Zamora a la Copa (6-0) en el seu segon any. L’altre, de força valuós, en el triomf, amb remuntada inclosa, contra el Chelsea de José Mourinho, en l’anada dels vuitens de final de la Champions. Al Barça, però, només hi va acabar durant una temporada i mitja, fins al 2006, quan va marxar cedit al Mallorca. Un any més tard, va ser venut per dos milions al FC Moscou. Ara, amb 34 anys, juga al Vasco da Gama on encara recorden a Dinamita. Una dinamita que la secretaria tècnica del Barça espera que aporti Boateng, el nou recanvi per Suárez. Funcionarà?
