Cauen amb el cap ben alt (1-0)

El Barça és eliminat pel Wolfsburg en unes semifinals de la Women’s Champions League en què el conjunt blaugrana ha estat millor que l’alemany, però no ha aprofitat les ocasions amb què ha comptat

Final injust al somni del Barça a la Champions femenina. El conjunt blaugrana ha estat eliminat pel Wolfsburg en unes semifinals de la màxima competició continental entre clubs en què ha estat millor que les seves rivals, però no ha aprofitat les ocasions amb què ha comptat i ha pagat molt cars els seus errors. Fridolina Rolfö, a la represa, ha marcat un gol que priva les culers de classificar-se per a la final del pròxim diumenge, que les llobes disputaran contra l’Olympique de Lió o el Paris Saint-Germain.

Una victòria metafòrica

Per segon any consecutiu i tercera vegada en la seva història, l’equip femení de futbol del Barça ha tornat a colar-se entre els quatre millors equips d’Europa. El conjunt blaugrana ha competit cara a cara contra les millors rivals del continent i, en conseqüència, ha aconseguit una victòria metafòrica que va molt més enllà del resultat que s’ha produït sobre la gespa. No hi ha triomf més important que el de veure com l’aposta ferma per un projecte –o, en aquest cas, una secció– dona els seus fruits. Mentre el Reial Madrid tot just acaba d’absorbir el CD Tacón, les culers ja fa anys que llueixen la samarreta blaugrana al màxim nivell europeu. L’any passat van arribar a la gran final de Budapest i enguany han estat eliminades a les semifinals en mans del Wolfsburg, però han demostrat que han fet un pas endavant en l’escala de la competitivitat i ha plantat cara fins al final. I han caigut amb injustícia.

El Barça ha jugat molt millor que el Wolfsburg, un dels principals candidats a aixecar el títol de campió de la Women’s Champions League, un conjunt que ha arribat al compromís d’aquest dimarts després de no tenir pietat del Glasgow City als quarts de final (1-9) i de traçar un camí continental impecable: cinc victòries –ara ja sis– amb 31 gols a favor –32– i només un en contra. La seva trajectòria era incontestablement perfecta, però les de Lluís Cortés, que ha inclòs Mariona Caldentey en l’onze inicial després del seu bon rendiment contra l’Atlètic, no han tingut cap mena de problema a deixar ben clar a les seves rivals que no volien llançar la tovallola abans d’hora. Les blaugrana han tingut les oportunitats més perilloses de la primera meitat. A banda d’un penal per mans clamorós que l’àrbitra a l’àrea alemanya s’ha empassat abans del quart d’hora de joc, Asisat Oshoala i Caroline Graham Hansen han comptat amb dues ocasions cadascuna per avançar l’equip català. La falta d’encert en els darrers metres, els decisius, ha condemnat les culers. Perdonar passa factura.

Injustícia futbolística

El Wolfsburg també ha intimidat Sandra Paños alguna vegada, però no ha estat gens còmode amb un guió de partit que no s’imaginava. Les d’Stephan Lerch han trobat molt a faltar la pilota i no han aconseguit imposar la seva autoritat ni la superioritat que se’ls pressuposava, però cal tenir en compte que ja fa molts anys que competeix al màxim nivell continental. I això, a l’hora de la veritat, és el que ha acabat decantant la balança. Les llobes no han desaprofitat l’únic error defensiu del Barça durant tot el partit per adjudicar-se el gol de la nit. L’ha anotat Fridolina Rolfö quan quedava mitja hora per al final del duel i les catalanes encara tenien marge per a la reacció, però tot i comptar amb molt bones aproximacions, no hi ha hagut sort ni encert.

L’entrada d’Aitana Bonmatí ha revolucionat el duel i el Barça ha acaronat l’empat més d’una vegada. Ella, Jennifer Hermoso i Mariona Caldentey han pogut fer justícia amb el que s’ha vist sobre la gespa d’Anoeta, però no se n’han sortit. Les culers han caigut. Amb el cap ben alt i una experiència més a carregar en una motxilla que cada vegada està més plena, però han estat eliminades i s’han despertat de la forma més cruel del somni de la Champions. Les de Lluís Cortés no podran presumir d’estar a la final de la Lliga de Campions per segon any consecutiu, però sí que podran fer gala d’haver fet un gran pas endavant. L’any que ve ho tornaran a intentar. I, sense cap mena de dubte –sobretot, no en tinguin cap dubte–, més d’hora que tard regnaran a Europa.

Més informació

Nou comentari