El barcelonisme té marcades a la seva agenda diferents dates que quedaran per a la posteritat. El dia que Gamper va publicar l’anunci a la revista Los Deportes informant de la creació de l’equip (22 d’octubre de 1899), el del primer partit al Camp Nou, contra una selecció de jugadors de Varsòvia (24 de setembre del 1957), el de la primera Copa d’Europa (20 de maig del 1992)… Entre d’altres, el del debut de Leo Messi, tal dia com avui ara fa catorze anys, també serà un moment històric que mai deixarà de formar part de l’imaginari col·lectiu culer.
“Un canterano de 17 años”
“Deco deja su lugar en el campo a Messi, un canterano de 17 años“. D’aquesta forma va explicar una crònica esportiva, la del diari El Mundo, el moment en què el futbolista que ara pot presumir de ser un dels millors de tots els temps –si no el millor– va debutar amb el primer equip del Barça. Amb el ’30’ a l’esquena, l’argentí va substituir Deco, autor de l’únic gol del partit contra l’Espanyol a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, i va fer els primers passos d’una trajectòria increïble que encara no coneix el seu punt final. Aquell 16 d’octubre del 2004, cap afeccionat culer es podia imaginar, tot i que alguns advertien del seu enorme potencial, que un jove de 17 anys, 3 mesos i 22 dies els faria gaudir de l’etapa més gloriosa del club català; aquell 16 d’octubre, la història culer (i, perquè no dir-ho, la del món del futbol) va canviar per sempre més.
Avui fa 14 anys del debut oficial de Leo #Messi amb el primer equip pic.twitter.com/laLiKboqyq
— FC Barcelona (@FCBarcelona_cat) 16 d’octubre de 2018
La història l’escriuen els valents. Frank Rijkaard va decidir que Messi estava preparat per vestir-se per primer cop amb la samarreta del primer equip del Barça en un duel en què les circumstàncies no eren les millors. El derbi davant l’Espanyol estava sent molt intens i igualat, però això no va frenar l’entrenador holandès a l’hora de fer-lo entrar al terreny de joc. L’hàbil jugador prometedor que era llavors va lluitar molt en els pràcticament deu minuts que va estar sobre la gespa i aquella temporada, la 2004/05, ja va ser testimoni del seu primer gol (a l’Albacete), la seva primera aparició en competició internacional (davant el Xakhtar Donetsk) i el seu debut a la Copa del Rei (contra la Gramenet). La resta, consumat amb els 33 títols col·lectius i tots els guardons individuals que han acabat a les vitrines de casa seva, ha quedat escrit als llibres d’història.
De promesa a capità
El catorzè aniversari del seu debut a l’elit del futbol espanyol coincideix amb el primer any de Leo Messi com a primer capità del Barça. La metamorfosi de l’argentí ha culminat amb la seva nova obligació, la de deixar de liderar el conjunt blaugrana només sobre la gespa per comandar l’equip en tots els àmbits. Sense rastre de la timidesa amb què va fer els seus primers passos al Camp Nou, l’estrella culer ha assumit amb responsabilitat el seu nou càrrec i, el que és més important, no ha minvat el seu rendiment. En catorze anys, Leo Messi ha passat de ser una promesa a ser una realitat; en 5.110 dies, Leo Messi ha viatjat de Montjuïc a l’Olimp. La llegenda continua.
