Calma molt tensa, com a mínim superficialment, després de la tempesta. 48 hores després que Leo Messi deixés anar una bomba al Camp Nou en forma d’un burofax històric en el qual va comunicar a Josep Maria Bartomeu que té la intenció de marxar del club de la seva vida aquest estiu, totes les cartes estan sobre la taula i, per tant, només falta que els actors implicats en el cas comencin la partida. El futbolista més important de la història de l’entitat vol donar per finalitzada la seva etapa al Barça; la directiva, la secretaria tècnica i el cos tècnic blaugrana compten amb ell, com a mínim, fins que s’acabi el seu contracte l’estiu del 2021; per últim, el Manchester City lidera la cursa per aconseguir els serveis de l’astre argentí.
La postura de Messi
Sigui per fer un pols a Bartomeu o perquè considera que la seva trajectòria al Camp Nou ja s’ha acabat al marge de qui dirigeixi o deixi de dirigir el club, Leo Messi ha pres la decisió de no continuar al Barça. Segons diverses fonts, la decisió és irrevocable i, per tant, la situació és irreversible. Ara per ara sembla que ni una dimissió hipotètica de l’actual president, tan demanada per la massa social culer, convenceria l’argentí. Ell vol competir per guanyar la Champions, creu que aquí no ho podrà fer i, en conseqüència, s’agafa a una clàusula del seu contracte que li permet rescindir unilateralment la vinculació en qüestió al final de la temporada 2019/20. Tampoc té cap intenció d’enfrontar-se judicialment amb els serveis jurídics blaugrana i, per aquest motiu, acudirà a la Ciutat Esportiva Joan Gamper aquest cap de setmana i s’incorporarà als entrenaments, l’inici dels quals està previst per al pròxim dilluns 31 d’agost, amb relativa normalitat.
La postura del Barça
Tal com va explicar Ramon Planes durant la presentació de Francisco Trincao, i segons va ampliar Catalunya Ràdio, el Barça treballa amb la idea principal que Leo Messi continuï regalant nits glorioses als seus afeccionats. La directiva, no obstant això, tampoc gira l’esquena a la realitat i és perfectament conscient que si no aconsegueix convèncer el capità, haurà d’activar un pla B que girarà al voltant de dues premisses bàsiques: ni es donarà la carta de llibertat a l’argentí –la petició de rescissió està fora de termini– ni s’obrirà la porta –com a mínim inicialment– a vendre’l per una quantitat inferior a la seva clàusula de rescissió de 700 milions d’euros, una xifra que, evidentment, cap club pot assumir. Bartomeu i el seu gabinet de crisi –Javier Bordas, Òscar Grau i Ramon Planes– també volen evitar sigui com sigui un conflicte judicial amb el millor jugador de la història de l’entitat per l’assumpte de la famosa clàusula. La tercera alternativa que es contempla a les oficines del Camp Nou és que, si no es pot fer res per evitar l’adeu de Messi, caldrà negociar un traspàs milionari que, com a mínim, ajudi a reconstruir un projecte esportiu que quedaria despullat.
El Manchester City de Pep Guardiola, el favorit
De moment, totes les filtracions apunten cap a la mateixa direcció. El City és el més ben posicionat per aconseguir els serveis de Leo Messi. Hi ha hagut tota mena de rumors, des d’una presumpta trucada de l’argentí a Pep Guardiola per sondejar la possibilitat de retrobar-se o un viatge de Jorge Messi a Manchester per negociar el futur del seu fill fins a ofertes que el club citizen ja hauria posat sobre la taula del jugador –un contracte que contemplaria tres temporades a l’Etihad Stadium i dues més al New York City– i a la del Barça –entre 100 i 200 milions d’euros més la possibilitat d’incloure jugadors com Eric Garcia, Angeliño o Gabriel Jesus–. Fins i tot s’han publicat àudios falsos que molts mitjans han difós erròniament. L’entitat anglesa, sigui com sigui, lidera una cursa per aconseguir la incorporació del ’10’ culer de la qual ja s’han retirat, segons mitjans alemanys i francesos, respectivament, el Bayern de Munic i el Paris Saint-Germain, precisament els dos finalistes de la darrera edició de la Champions League. Tenint en compte els motius de la decisió del futbolista, bàsicament esportius, també sembla poc probable que, amb 33 anys, faci el pas de marxar d’Europa per anar-se’n a competicions de segon o tercer nivell com les dels Estats Units, l’Argentina o la Xina.
