Charly, el noi de Pedralbes o Carles Rexach. Tots tres són el mateix jugador del Barça que va guanyar la primera Recopa per a l’equip i que va liderar, juntament amb Johan Cruyff a la banqueta, el conjunt que va aixecar la primera Lliga de Campions de la història del club. En una conversa al local de l’Agrupació Barça Jugadors, Carles Rexach (Barcelona, 1947) repassa l’actualitat del club de la seva vida, reflexiona al voltant de l’evolució del futbol des del dia més trist de la seva vida, aquell en el qual va anunciar la seva retirada, i recorda amb un somriure Cruyff. “Amb ell he passat els moments més divertits de la meva vida”, rememora.
Vius a Barcelona, encara?
Sí, on he viscut sempre. Sempre ha viscut a una casa amb jardí i m’hi he acostumat. I quan vius en una casa pots estar un dia sense sortir. En canvi, si vius en un pis t’agafes ofegant i has de sortir.
Quins records tens amb el futbol a les Corts?
Ho recordo tot! Jugava al camp del Remei, al del Berguedà, a Sarrià… En aquesta zona hi havia set o vuit camps de futbol de sorra. A més, les Corts estava fora de Barcelona. Tenia el seu encant perquè hi veies gent a cavall al costat del Reial Club de Polo.
Barcelona encara conserva aquest encant per jugar a futbol?
Sí, però el jugador del carrer ha desaparegut. Els nens van a una escola de futbol a aprendre. Avui en dia, els entrenadors diuen als petits el que han de fer, però abans feies el que volies. I per això hi havia jugadors diferents. Actualment els tècnics demanen que es jugui fàcil, abans tenien un enfocament més simple. Se’t donava bé regatejar? Doncs et deien que regategessis. Se’t donava bé xutar de lluny? Et deien que xutessis de lluny. Ara veus poca gent que sàpiga regatejar.
Creus, per tant, que el futbol ha perdut màgia?
No ben bé. Si preguntes a algú que no sap res de l’esport qui és el millor del camp, et dirà Messi perquè és el jugador que fa coses diferents. En canvi, n’hi ha que són bons però, si no hi entens, sembla que no facin res.
Busquets, per exemple?
O Guardiola. Costa veure’ls i no destaquen per a la majoria de gent.
“Avui en dia, els entrenadors diuen als petits el que han de fer, però abans feies el que volies. I per això hi havia jugadors diferents”
El 1965 vas debutar amb 18 anys amb el Barça a Santander. Abans del partit us van portar al cinema i a missa. Com ha canviat el futbol…
Molt. I no només en aquest aspecte, sinó també pel que fa a desplaçaments. Cada setmana marxàvem els divendres. Per anar a Vigo, per exemple, havíem d’anar fins a Madrid. I des d’allà agafàvem un tren que viatjava durant tota la nit fins a Vigo. Dissabte al matí estàvem a la ciutat, entrenàvem, anàvem al cine i a dormir. El matí de diumenge esmorzàvem i, després a missa. No tothom hi anava, és clar, només els que ho volien. I jugaves el partit a les cinc de la tarda. Sortíem del camp i agafàvem, de nou, el tren cap a Madrid. I, finalment, un avió cap a Barcelona. Així que sortíem divendres a la tarda i tornàvem dilluns al matí. Viatjar era terrible.
El videoarbitratge (VAR) li ha tret autenticitat al futbol?
Li ha pres part de la màgia, sí. Sóc partidari del VAR, però per a casos puntuals. Per evitar gols com el de la mà de Déu de Maradona. Per mi, l’àrbitre ha de decidir sempre però hi ha d’haver una persona en una cabina que l’avisi en cas que es perdi una falta molt clara.
Com és ser futbolista?
Per mi ha estat molt divertit. El futbol és un joc, i mai he dit “vaig a treballar” quan anava a entrenar. A més, quan tens vacances segueixes jugant a futbol. No conec cap paleta que quan té festa segueixi fent de paleta. He tingut la sort de guanyar-me la vida amb l’esport, és el que havia somiat. No puc demanar més a la vida. Com a futbolista, no és suficient ser bo. És millor ser un 6 i pensar que s’és un 9, que no un 9 que pensa que és un 8. Tampoc pots passar desapercebut. Has de destacar, sigui per bé o per malament.
Compensa la fama, sortir als mitjans, escàndols…?
Tot a la vida té punts a favor i d’altres en contra.
I com és deixar de ser futbolista?
El dia més trist de la meva vida va ser quan em vaig retirar. Pensava que, després de 17 anys al primer equip, el meu somni de petit s’acabava. “I ara, quin objectiu tinc?”, em preguntava. Aquell moment va ser dur perquè no sabia què fer amb la meva vida. Vaig recuperar la rutina i el dia a dia, de nou, gràcies al futbol perquè vaig començar a entrenar.
T’il·lusiona el Barça actual?
L’equip està en una fase de canvi que ve de lluny. Amb Guardiola, Tito Vilanova i Luis Enrique tot anava bé, perquè a més el Madrid feia mals resultats. Però era part d’un cicle. Ara mateix el Barça s’ha de reinventar, ha de buscar solucions diferents. Amb Valverde ja es va veure un joc diferent del que es veia amb Luis Enrique, per exemple. A més, el futbol es torna a jugar a l’home i no tant a la zona.
A banda del canvi de cicle, hi ha hagut errades en la directiva que han empitjorat la situació? La plantilla s’ha quedat molt curta per afrontar el final de temporada.
Una de les dificultats d’aquest club és que és difícil fitxar. No pot tenir dos jugadors de talla mundial per a cada posició perquè molts no estan disposats a ser suplents la majoria de partits. Va passar amb els porters, quan Ter Stegen i Bravo havien de compartir porteria però tots dos volien jugar. Amb el Pedrito també va passar perquè tenia al davant grans jugadors. Els que acaben acceptant l’oferta del Barça són els que ja estan contents de compartir equip amb Messi durant uns quants partits, no els de talla mundial.
“Possiblement hauria actuat diferent amb Valverde”
El 2020 ha tingut un inici turbulent per a la directiva després de la crisi digital, la guerra Abidal-Messi o l’oferta a Xavi. Bartomeu hauria d’avançar les eleccions?
Opino que no s’han d’avançar esdeveniments. Com en el cas de Valverde. Ell podia guanyar la Copa, la Lliga i la Champions. Ha arribat el següent i, com li podria haver passat a qualsevol, ja s’ha acabat la Copa. Però sembla que la gent té pressa pels canvis.
Es va córrer molt amb la destitució de Valverde?
No dic que fos partidari de la seva continuïtat, només aposto per donar temps.
Es va ser injust amb ell?
En el món del futbol tot s’hi val. Valverde és bona persona i va treballar molt. Si hagués estat a l’inrevés, també hauria dit “pobre Setién”.
Ho hauries fet diferent, tu?
Sí, possiblement sí.
En els últims anys s’han vist fitxatges que han superat els 100 milions d’euros. S’està creant una bombolla?
No diré que ha de petar, però sí que s’ha de frenar. No sé fins on podem arribar, quant es pot pagar per un jugador o què pot cobrar. No entenc per què no s’ha posat un límit salarial, com a l’NBA. A més, els equips bons cada vegada són més bons, i els equips dolents cada cop ho són més.
El Barça és candidat a guanyar Lliga i Champions?
L’equip ho pot guanyar tot. Però per a mi la Champions és més fàcil que la Lliga. Per guanyar la Lliga necessites un equip bo, però la Champions te la pots endur amb tres o quatre jugadors bons.
Ets optimista de cara al clàssic d’aquest diumenge?
Sí, però el veig molt igualat. És veritat que, per a mi, el Madrid arriba amb més empenta. Però el Barça és més efectiu i amb poques arribades fa més mal.
Un resultat?
Un 0-0 o un 1-1.
“Amb Cruyff he passat els moments més divertits de la meva vida”
Veus Quique Setién com un entrenador de llarg recorregut al Barça?
A ell li agrada el futbol de l’estil Barça. El problema del futbol és que es basa totalment en els resultats.
Trobes a faltar Johan Cruyff?
I tant… Amb ell he passat els moments més divertits de la meva vida. Gairebé mai patia amb ell quan encaràvem un partit. Ens ho vam passar bé quan vam entrenar el Barça.
Es va refredar la vostra relació?
Amb ell no he tingut mai, mai un problema. Havíem tornat a parlar moltes vegades després que ell deixés de ser entrenador de l’equip.
Vas ser el responsable d’aprovar el fitxatge de Messi pel Barça. Es retirarà aquí?
Crec que sí. El Barça hauria de patir una gran davallada i fer mals resultats. A més, si es queda aquí li posaran el seu nom a l’estadi! (riu).
Creus que el Barça va encertar posicionant-se contra la repressió a Catalunya per part de l’Estat?
No és una qüestió de posicionar-se o no, sinó que és de lògica pura. Tants anys a la presó? No té cap mena de sentit. Ho trobo exagerat, i veig normal la reacció de la gent. És només cosa de posar-se a la pell de l’altre.
T’imaginaves que el Barça arribaria a la final de la Lliga de Campions femenina?
Quan era jugador el futbol femení va tenir unes temporades amb embranzida, però després es va frenar el creixement. Però la lliga femenina encara ha de créixer molt, no pot ser que una final de la Supercopa acabi amb un 10-0, com va passar amb el partit del Barça contra la Reial Societat.
