El Camp Nou i Arturo Vidal volen la Champions

El xilè s'ofereix a ser un recurs interessant en partits determinats, mentre que els afeccionats culers tornen cridar tan fort com poden per recordar que tenen ganes de guanyar l'orelluda

La remuntada del Barça contra l’Inter de Milà ha evidenciat dues realitats. Que Arturo Vidal pot arribar a ser un recurs d’allò més interessant en partits determinats i que el Camp Nou té ganes de Champions; que el futbolista xilè no aporta el control que necessita l’equip de Valverde, però el dota de versatilitat i li dibuixa un somriure a la cara quan la tristor es va apoderant d’ella, i que als afeccionats del Barça els agrada la Lliga, és clar, però quan sona l’himne de la Lliga de Campions la brillantor s’apodera dels seus ulls i l’orelluda, dels seus somnis. Encara que el xiulin amb tanta força com poden per recordar a la UEFA que ni han oblidat ni han perdonat les sancions del passat per les estelades.

Ambdós factors, més enllà de la persistència de Luis Suárez i l’omnipresència de Leo Messi, han estat clau per aixecar un compromís que se’ls havia posat coll avall. En primer lloc, el migcampista xilè ha invertit el triangle del mig del camp del Barça –s’ha situat en una posició més avançada i Arthur i De Jong s’han col·locat en la mateixa alçada–, un canvi tàctic ordenat per Valverde que ha canviat, i molt, el guió del partit corresponent a la segona jornada de la fase de grups de la Champions. Arturo Vidal ha completat una represa extraordinària i el seu coratge ha estat una de les moltes empentes que ha rebut l’equip per aconseguir la remuntada i tornar a guanyar un duel continental després de l’encara present (i dolorosa) desfeta a Anfield.

Com no podria ser d’una altra forma, el Camp Nou ha estat un dels altres elements diferencials que ha ajudat el Barça a vèncer un Inter de Milà de dues cares, capaç de meravellar durant la primera meitat i recordar la seva condició d’equip italià –i, per extensió, defensiu– a la represa. Els culers volen la Champions i ho han tornat a exterioritzar. Tothom qui hagi tingut la sort de viure la remuntada blaugrana des de l’estadi hauran notat que els gols europeus ressonen molt més al voltant del barri de Les Corts que les dianes que se celebren en compromisos de Lliga o Copa del Rei. És una altra història. Un altre món, segurament alimentat pel fet que els catalans estan massa acostumats a deixar escapar la primera i emportar-se a les seves vitrines les altres dues. I viure en l’estabilitat i la normalitat no agrada a ningú.

Més informació

Nou comentari