Sempre que ha estat qüestionat per la seva carrera i pel seu pas frustrat pel primer equip del Barça, Bojan Krkic no ha tingut problema a reconèixer els problemes psicològics que li van impedir triomfar al primer nivell i que, al cap i a la fi, l’han conduït cap a la Segona Divisió anglesa. El davanter català, sense pèls a la llengua, ha narrat històries que demostren que no estava preparat per suportar tot el que implica jugar a l’elit del futbol mundial. En una entrevista a El País, el de Linyola ha tornat a repassar per tot el que va passar, però a diferència de totes les anteriors ocasions, també ha volgut donar un cop de puny sobre la taula. “Vaig jugar en el millor Barça de la història, al Milan, a la Roma i he marcat en les quatre grans lligues. Sóc la promesa que no va ser? Quanta gent somia a tenir una carrera així?“, comença.
“En el planter vaig marcar molts gols, en el filial també i en el primer equip també vaig fer coses importants. Després, et posen una etiqueta (la meva era ‘El nou Messi’) i si no la compleixes ets un fracassat, però jo em sento afortunat. Sé que tinc nivell per jugar a Primera, però m’agrada estar a Segona. Quan em retiri podré dir que vaig guanyar la Champions, que vaig jugar en grans equips i també que vaig viure la Segona Divisió anglesa. És espectacular com es viu el futbol i la història dels equips”, segueix explicant el futbolista més jove a marcar amb la samarreta del Barça (17 anys, un mes i 20 dies), una marca que, per cert, va robar ni més ni menys que a Leo Messi.
“No m’interessa convertir-me en algú que no sóc”
Tot i això, Bojan Krkic també té temps per analitzar els seus problemes per adaptar-se al màxim nivell del futbol. “No m’agradava ser famós, al contrari. Hi havia dies que no podia anar de casa meva al Corte Inglés. Jo sóc de poble, els meus amics són els de tota la vida i no m’interessa convertir-me en algú que no sóc. Estaria incòmode, seria infeliç. Mai m’he deixat emportar pel meu personatge perquè no l’he construït jo. El més difícil és tractar amb les expectatives de la resta. Sóc jo el que em marco les meves”, valora als seus 28 anys.
El futbolista de l’Stoke City mai s’ha vist capacitat per acomodar-se a l’elit: “Frank Rijkaard em va dir una vegada: ‘En aquests vestidors t’has de fer respectar’. Jo tenia 16 anys i estava jugant amb els meus ídols… A vegades sembla que s’ha de tenir mala llet per jugar a Primera i per encara la vida en general. A mi em toca parlar de l’ambient del futbol, que és el que conec. Veient com evoluciona la societat, si vas de bona fe la gent no respon de la mateixa forma. En el futbol base notava enveges, les sentia, però no m’afectava. Creia que tot seria diferent en el futbol professional, però no. Des del primer dia se m’ha dit que havia de ser més fill de puta. En un principi no era conscient d’això, però amb els anys ja ho he entès. Mai he pogut ser-ho“.
Per últim, Bojan Krkic fa una reflexió sobre l’èxit i les adversitats que ha hagut de superar durant la seva carrera. “Parlo anglès, italià, castellà i català. Li dono més valor a parlar quatre idiomes que al fet d’haver pogut guanyar cinc títols més”, explica abans de sentenciar que la seva gran victòria ha estat la de seguir “quan creia que no tenia més forces”: “He caigut moltes vegades, a vegades per situacions que no depenien de mi i altres en què sí. Sempre he seguit, fins i tot en els dies que em sentia molt fastiguejat”.
