Bojan Krkic sempre serà recordat a can Barça com aquella gran estrella que podria haver estat però que finalment no va ser. El davanter de Linyola ho tenia tot per triomfar al Barça: amb menys de dinou anys va guanyar la cursa de la titularitat a un futbolista contrastat com Zlatan Ibrahimovic i l’any següent, amb vint anys i 202 dies, es va convertir en el jugador més jove de la història culer a jugar 100 partits a la Primera Divisió espanyola.
Bojan estava cridat a ser important en la plantilla del Barça, però pràcticament deu temporades després molts aficionats blaugrana ja li han perdut la pista. No era un problema de qualitat ni d’adaptació. Tampoc de voler córrer massa, doncs només entrar a la Masia ja va ser capaç de fer les següents declaracions: “M’agradaria arribar al primer equip, com a tothom que juga a futbol, però cal anar pas a pas. Ara marco gols, però és perquè estic en un bon equip sense el qual no podria fer res. Em falta molt per aprendre”. Per què no va triomfar, doncs, el jove futbolista al Camp Nou?
La resposta a aquesta pregunta només la té el mateix jugador i l’ha explicada un altre cop en una entrevista a L’Équipe. Va ser una qüestió purament psicològica. “El Bojan d’aquella edat era un jugador de futbol 100%, però no estava preparat per suportar l’impacte mediàtic que afecta un jove de disset anys que juga en un club com el Barça. Va ser un gran xoc tot i que cada dia complia el meu somni. Em vaig trobar al vestidor amb jugadors com Eto’o, Puyol, Maxwell, Iniesta. Allà no feia res perquè tenia por a fer alguna cosa malament. El meu primer dia tenia set i estava assegut a cinc metres de les ampolles d’aigua, però no em vaig aixecar a agafar-ne una. Tenia por de fer-ho malament”, narra el davanter de l’Stoke City, equip que milita en la Segona Divisió anglesa, abans de tornar a explicar el moment més difícil que ha viscut en la seva carrera, quan no va tenir forces per debutar amb Espanya: “Allà és on va començar tot. Vaig sentir angoixa i vaig haver de parar. Tot va explotar, no era ni un adult. Necessitava desconnectar del futbol i allunyar-me dels mitjans de comunicació i per això no vaig anar a l’Eurocopa amb la selecció espanyola. No em penediré mai d’aquesta decisió”.
