“Se’m pot dir de tot, però jo ja fa molts anys que feia oposició a Bartomeu. Des de les eleccions 2010, de fet. Vaig advertir moltes vegades de l’amenaça que suposaven ell i la seva junta i vaig promoure un vot de censura fa tres anys. El setembre del 2017 vam recollir 12.500 signatures. Amb tota humilitat, m’atreveixo a dir que si durant els cinc partits per recaptar suports que vam tenir haguéssim patit alguna desgràcia esportiva com el 2-8 a Lisboa o el cas Leo Messi, hauríem superat el topall sense la necessitat de recórrer al jutge, que ens va donar la raó en relació amb els dies hàbils. Aquell era el moment de fer fora Bartomeu, després del pacte vergonyós pel qual el Barça va ser condemnat per un doble delicte fiscal alhora que alliberava Sandro Rosell i Bartomeu. Ens hauríem estalviat tres anys nefastos. Les circumstàncies externes, però, no ens van acompanyar”.
Agustí Benedito creu que l’adeu de Josep Maria Bartomeu i la seva junta directiva ha arribat tard. El precandidat a les eleccions del Barça feia molt de temps que manifestava la necessitat de posar punt final al mandat del 40è president de la història del Barça. L’endemà del pas al costat desitjat, no obstant això, no pot evitar lamentar les circumstàncies amb què s’ha produït, que segons el seu parer alliberaran l’exmàxim dirigent de la possibilitat d’haver de fer front a una acció social de responsabilitat. “Cal tenir en compte que, després de la seva dimissió de Bartomeu, serà la nova directiva qui finalment haurà d’assumir les pèrdues de l’exercici 2020/21 i haurà d’aprovar en Assemblea els comptes del 2019/20. Jo hauria preferit que el mandat hagués acabat de manera natural, ja que d’aquesta forma la junta entrant hauria quedat alliberada de les pèrdues que pertanyen a l’etapa anterior”, argumenta a El Món.
A més, Benedito avisa que el context pot acabar provocant que Més que una Moció hagi aconseguit forçar la dimissió de Bartomeu, però que no assoleixi l’avançament electoral pretès. “Tothom coneix o hauria de conèixer els estatuts. Deixen molt clar que la Comissió Gestora pot convocar eleccions en un termini màxim de 90 dies, als quals cal sumar els 35 dies necessari per dur a terme el procés democràtic. Ens podem acabar trobant que, igualment, les eleccions se celebrin el mes de març o, fins i tot, l’abril o el maig. Potser no ens hem estalviat ni el temps”. Ell, això sí, desitja que els comicis es realitzin “tan aviat com sigui possible”: “Sí, jo crec que les eleccions s’haurien de celebrar 40 dies després que la Comissió Gestora prengués possessió. També és veritat que és probable que aquest termini caigui en dates nadalenques, no massa adients. La primera setmana de gener estaria bé. Però tenint en compte que la nova junta haurà d’assumir el resultat econòmic d’un exercici tan nefast, com a mínim que tingui l’oportunitat d’incidir-hi el màxim temps possible. Li demano a Tusquets que els comicis siguin com més aviat millor”.
També remarca que hi ha una “qüestió de moltíssima transcendència” que marcarà la jornada democràtica més esperada al Camp Nou: la situació d’emergència sanitària provocada pel coronavirus. “L’hivern encara no ha arribat, l’escenari epidemiològic és d’una gravetat extrema i tot indica que encara viurem setmanes de molt patiment. Per tant, és possible que les eleccions no puguin celebrar-se. A veure si encara les acabarem fent després de la data inicial, però amb l’inconvenient econòmic que comentava”, insisteix. Benedito, de fet, no s’ha imaginat en cap moment que el referèndum pogués celebrar-se en el context actual. I considera que Bartomeu tampoc. “Vivim en una situació d’excepcionalitat i, si he de ser sincer tenint en compte l’augment del risc de rebrot, em costava imaginar-me una concentració de tantes persones per votar. Hi ha coses més importants que el Barça i jo ho veia complicat. Bartomeu va buscar el paraigua legal i institucional per guanyar 15 dies més, però jo penso que la Generalitat va estar correcta: va reiterar quin era el seu posicionament i no va quedar més remei que la dimissió. Ja li va anar bé per intentar justificar la decisió. De totes maneres, tinc la sensació que Bartomeu no tenia cap intenció de posar en mans dels socis la seva continuïtat, ni aquest cap de setmana ni els dies 15 i 16 de novembre. Volia guanyar temps”, apunta.
Res a celebrar, molta feina a fer
A diferència d’altres precandidats, que els darrers dies s’han fet sentir molt, Benedito ha optat per una posició més distant, per no fer valoracions constants sobre tot el que anava passant. “M’he mantingut a l’expectativa perquè la situació ja era prou complicada”, aclareix. “Bartomeu té una capacitat de resiliència altíssima, però se li havien acumulat una gran quantitat de problemes. Ell mateix se n’ha adonat que el fet que 20.000 socis no el volguessin al capdavant del club és una animalada, una contestació altíssima a la seva gestió. Ha pres una decisió per posar punt final a una tessitura insostenible”, opina sobre els darrers compassos de Bartomeu, l’adeu del qual no celebra: “Mai havíem afrontat una situació de dificultat tan gran com la que viurà la directiva que guanyi les eleccions. Això impedeix qualsevol element de satisfacció o de felicitat, per dir-ho d’alguna forma. Estic enormement preocupat per la feina que s’ha de fer els pròxims mesos, però amb voluntat i il·lusió de fer-la i d’implantar totes les idees que tenim per treure el Barça d’aquest pou on l’ha posat Bartomeu”.
De cara a una cursa electoral que ja ha començat, té clar que demanarà, als precandidats que han donat suport a Més que una Moció i que puguin aconseguir les signatures necessàries, “per què han pres una decisió que provocarà que la nova junta es mengi les pèrdues de l’exercici 2020/21”. “Em sembla una qüestió independent del fet que tots volguéssim la dimissió de Bartomeu. Al final, ha aconseguit marxar sense la possibilitat d’enfrontar-se a una acció social de responsabilitat, que era una cosa que sí que li feia por de veritat. I potser les eleccions, per diverses circumstàncies, s’acaben realitzant més o menys en les mateixes dates. Amb tot el respecte del món, entenc que el soci comú no entengui la transcendència d’això i que es posicioni a favor de la dimissió, però els socis que aspiren a presidir el Barça sí que ho han de fer”, valora. Benedito no vol que el seu discurs finalitzi amb un to pessimista i, per tant, deixa clar que no té cap dubte que el Barça superarà aquest terratrèmol institucional. “La situació és d’extrema gravetat, però el Barça, amb sentit comú, coherència i bon criteri, se’n sortirà. Això no impedirà que els dos anys vinents siguin complicats, ja que estaran molt condicionats per la crisi econòmica. Més enllà d’aquestes dues temporades, però, tinc seguretat absoluta que, si les coses es fan bé, superarem 10 anys d’una gestió molt negativa. No sé si farem 121 anys més, però sí que tinc clar que alguns més dels que tenim sí que en farem”, sentencia.
1 
