Benedito: “La precampanya i la recollida de signatures ens estan exposant al coronavirus”

El precandidat a les eleccions del Barça atén El Món i manifesta la seva preocupació per l'evolució de la pandèmia: "Els comicis coincidiran amb un dels moments més crítics"

Agustí Benedito (Barcelona, 1964) és l’únic precandidat a les eleccions del Barça que ens rep sol, sense la presència de la seva cap de premsa. Es mostra molt convençut amb la proposta que farà per intentar arribar a la presidència del club blaugrana –en el que serà el seu tercer intent– i es defineix com a un aspirant que no té cap mena de problema a dir la veritat i opinar amb sinceritat encara que això li suposi perdre suport. Va ser el primer a posar sobre la taula la possibilitat de construir un estadi nou, vol que el seu projecte esportiu confiï en la Masia i estigui liderat per Monchi i té molts dubtes que l’evolució de la pandèmia faci possible la celebració dels comicis el pròxim 24 de gener, tal com està previst. Tampoc és optimista amb el futur de Messi: li hauria agradat que, en l’entrevista amb Jordi Évole, el capità hagués manifestat una mínima il·lusió per continuar al club de la seva vida. No es penedeix de la seva posició contrària a la celebració del vot de censura i, de fet, creu que “en l’últim any de mandat hauria d’estar prohibit fer una moció”. Per últim, posa sobre la taula el fet que la precampanya electoral i la recollida de signatures “ens estan exposant al coronavirus” i “estan augmentant molt considerablement la possibilitat d’infectar-nos”.

Què va pensar quan va sentir Joan Laporta dient que es planteja l’opció de construir un estadi nou, tal com vostè proposa?

Em vaig alegrar. La nostra estratègia està molt rumiada, ho vaig demostrar el dia de la presentació. Fins i tot vaig revelar l’arquitecta amb qui estem treballant. No és cap proposta tàctica que tingui un interès electoral, sinó que sorgeix de la preocupació màxima. No podem entrar en un procés de reforma inacabable de 1.000 milions d’euros. És molt important que construïm un estadi nou. Em fa patir que, en cas que no guanyi les eleccions, ho faci un candidat que tiri endavant la remodelació. Abans que aspirant a la presidència, soc soci del Barça. I a mi el que m’agradaria és que tots estiguéssim d’acord en aquesta qüestió.

Des de diferents entorns se l’ha relacionat amb Laporta de cara a una possible unió de forces. Quina és la seva posició al respecte?

Sí que és veritat que hi ha certes persones del meu entorn i del de Laporta que ho veurien amb bons ulls. M’ho fan saber i estic segur que a ell també. Jo crec, no obstant això, que ell i jo no estem parlant del mateix Barça. Constato que tenim models diferents i, per tant, veig molt complicat que puguin convergir ambdues idees. Jo mantinc els valors i les idees que tenia quan vam començar fa molts anys, m’hi sento hereu i hi soc fidel, però ell se n’ha allunyat.

Quines diferències hi ha entre ambdós models?

Moltes. Pel que fa a l’estadi nou, sembla que ell obre la porta a fer-lo; ara bé, no he llegit ni sentit cap declaració contundent seva en què abandoni l’Espai Barça. I, per mi, aquest tema és fonamental. No faré un acord amb algú que ens porti a una reforma del camp que no té sentit. El club ha de fer un estadi nou. En segon lloc, considero que el pròxim president tindrà l’obligació d’informar amb la màxima transparència sobre tot el que ha passat els últims cinc anys. Caldrà exigir responsabilitats. Estic molt lluny de tots aquells precandidats que parlen de mirar endavant. No em puc posar d’acord amb cap altre soci que pretengui no mirar enrere. És una qüestió de principis i d’essència. No puc. Per últim, el Barça que tinc al cap és popular, transversal, de compromís cívic i social. I això tampoc ho estic veient en altres projectes centrats en lideratges, il·lusions i altres aspectes.

Vostè mateix va dir aquest dimecres que per a tots els precandidats menys Laporta serà molt complicat superar el tall de signatures. També va deixar clar que és optimista. Ara bé, què faria en cas que no pogués recollir les 2.257 firmes necessàries?

Soc optimista per definició, però la veritat és que serà difícil. He de reconèixer que ens està costant moltíssim. La gent té por de sortir de casa, estem travessant la pitjor tragèdia social, sanitària i econòmica que ha viscut, com a mínim, la meva generació. Han mort milers de persones i se n’han contagiat centenars de milers. La precampanya i la recollida de signatures ens estan exposant al coronavirus. Amb la concentració de molta gent en espais petits i els desplaçaments a casa dels socis estem augmentant molt considerablement la possibilitat d’infectar-nos. Per aquest motiu, i encara que estic confiat que superarem el tall, soc molt realista. Tot i que tinc molta experiència, mai no havia fet una cosa com aquesta sota circumstàncies tan peculiars. I ja no només cal tenir en compte la Covid-19, sinó que també és important remarcar que ens trobem en dates nadalenques, en què la gent està pendent d’altres coses. Si finalment, per tot plegat, no recollim les firmes necessàries, fins aquí haurem arribat. No hi ha més, per continuar en la cursa electoral a la presidència del Barça cal complir una sèrie de requisits i un d’ells és aquest. Viuria el barcelonisme i seguiria al meu seient com he fet tota la vida i com ho com faria després de ser president en cas que guanyés els comicis.

Les eleccions se celebraran el 24 de gener, tal com està previst?

No ho tinc gens clar. Els pròxims dies seran dramàtics per a la salut de les persones. La lògica, no només els indicadors, no dona lloc a cap altra possibilitat després d’uns dies de fred i de moltes trobades i reunions en espais tancats. Les xifres de contagis, ingressos i morts seran esfereïdores. Estem davant d’uns mesos que seran complicats. Per tant, les dates escollides per la comissió gestora coincidiran amb un dels moments més crítics d’aquesta pandèmia. Si impera el sentit comú i la prudència, s’intentarà evitar un risc altíssim de contagi. En aquesta convergència entren en conflicte dos drets, però l’un no és comparable amb l’altre per molt barcelonista que se sigui.

Quants precandidats passaran el tall?

Malauradament, segur que no tots recullen les 2.257 signatures. No en tinc ni idea, però crec que només hi haurà tres o quatre aspirants que superin el tall.

“La precampanya i la recollida de signatures ens estan exposant al coronavirus”

Confia que la cursa electoral serà neta?

L’experiència em demostra que, en aquest sentit, les eleccions del Barça sempre han estat dures. No trobo que la precampanya actual estigui sent especialment lletja. Quan comenci la campanya a mitjan gener, però, no tinc cap dubte que hi ha un risc elevat que la cosa s’embruti.

Té la sensació que és el precandidat al qual li fa menys respecte dir la veritat o opinar amb sinceritat?

Tothom fa servir la millor estratègia possible i segueix una planificació que creu que el beneficia de cara a les eleccions. Personalment, en un conflicte entre l’efectivitat de campanya i dir la veritat als socis que m’han de votar, no tinc cap dubte que sempre prioritzaré la segona opció. De vegades no dir la veritat pot ser més efectiu, però jo tinc molt clar que la transparència és més important que qualsevol cosa.

Tornant a l’estadi, en la seva proposta els socis podran decidir si el nou camp es construeix en la ubicació actual o si, d’altra banda, es trasllada a la Ciutat Esportiva. No es planteja també que siguin els culers qui decideixin el nom o altres qüestions del dia a dia del club?

Volem que el club sigui popular i, per tant, durem a terme iniciatives per promoure la participació dels socis en les decisions que afectin el Barça. Utilitzarem les eines que tinguem a l’abast perquè la massa social pugui dir la seva en totes les qüestions de transcendència. Respecte a l’estadi, el que tenim clar és que el construirem nou de totes totes i que durant els primers dotze mesos celebrarem un referèndum per determinar la ubicació. Informarem adequadament i donarem els detalls necessaris perquè la votació sigui rigorosa. A partir d’aquí, ja veurem com evoluciona la cosa i quin és el nom. Hi ha decisions més importants que requeriran que els culers es manifestin.

Com quines?

Moltes. En general i sobre l’estadi. L’oportunitat de fer un camp nou dona un potencial de possibilitats espectacular. Si remodeles les estructures antigues estàs molt condicionat, però si el fas nou, pots decidir quina mena d’estadi vols.

Ha parlat amb alguna empresa pels title rights? Ja ha dit que el nom de l’estadi haurà de ser semblant al d’Allianz Arena.

No tindrem més remei. Haurem de buscar un partner global. L’estadi nou –m’agrada dir-li així– tindrà el nom d’una companyia. Segur. Les xifres són mastodòntiques. El cost no baixarà dels 900 milions d’euros i, per tant, els naming rights seran importantíssims. Hem parlat amb algunes consultores i totes ens han dit que, amb un estadi insígnia, és perfectament factible aconseguir un contracte de 20 milions d’euros anuals pels pròxims 25 anys. Aquests diners ens permetrien cobrir la meitat de la inversió. Ara, però, encara no és el moment de negociar amb empreses. Abans hem de guanyar les eleccions i elaborar un projecte ferm.

En l’àmbit esportiu, fa uns mesos va assegurar en una entrevista a El Món que proposaria a Xavi Hernández entrenar el filial. Segueix tenint-ho al cap?

Jo ja he dit moltes vegades que, segons el meu parer, en Xavi és un dels tres millors futbolistes de la història del Barça. Això està inevitablement relacionat amb la seva condició d’entrenador: si ell vol, acabarà sent l’entrenador del primer equip. Mani qui mani. A més, tinc la sensació que ho farà molt bé. Penso, però, que en el full de preparació per entrenar el club, uns anys d’experiència a la lliga qatariana no són suficients. També m’agradaria recordar que els dos últims grans entrenadors que hem tingut, Pep Guardiola i Luis Enrique, van passar pel filial. Els va anar prou bé, no només pel fet d’agafar experiència sinó també pel coneixement directe –i no a través d’informes– que van adquirir de la Masia. La pedrera ha de ser la base a partir de la qual es construeixi l’equip dels pròxims anys. Al Xavi no se li ha d’explicar el model futbolístic, el té claríssim, però sí que crec que li aniria molt bé formar-se adequadament.

“Xavi acabarà sent l’entrenador del Barça mani qui mani”

Quin serà el projecte esportiu d’Agustí Benedito?

La recepta consistirà a recuperar el model. El Barça no té més remei, sobretot tenint en compte la crisi econòmica gravíssima que travessa, que confiar en la gent de casa. L’aposta per la Masia transcendeix el futbol, hi va més enllà. El que representa tenir molts jugadors de la pedrera al primer equip és molt més que una qüestió futbolística. Reforça la idea de club arrelat al país, popular i compromès amb la societat que l’envolta i envia un missatge molt potent al món. El nostre projecte apostarà fermament per la Masia, encara que això, teòricament, ho tenim clar la majoria de precandidats. D’altra banda, considero que aquest fet ha d’anar acompanyat d’un director esportiu amb molta experiència. Toca tenir gent a la direcció tècnica capaç de gestionar una situació econòmica molt delicada. Si tinc l’honor de presidir el Barça, una de les primeres trucades que faré serà a Monchi per intentar-lo convèncer que deixi el Sevilla. Se l’estima molt, però jo confio que tindré arguments per persuadir-lo. Crec que és l’home adequat.

Què en pensa dels aspirants a la presidència que estan destapant noms de directors esportius o general managers? Vostè és molt prudent amb Monchi…

No crec que sigui prudent. Jo diria que Monchi és el meu director esportiu si tingués un contracte signat amb ell que m’ho garantís. La resta que faci el que vulgui, però jo no faré cap promesa si hi ha una mínima possibilitat que no la pugui complir. No tinc cap compromís firmat amb el Monchi, encara que sí que puc dir que soc molt optimista. Fa pocs dies vaig parlar amb ell i sé quina és la seva opinió. Per això dic que tindré arguments per convèncer-lo. Si digués una altra cosa, estaria enredant la gent.

Una altra cosa que haurà de fer si guanya les eleccions és parlar amb Leo Messi. L’argentí ha deixat molt clar que, es quedi o marxi del Barça, ell vol treballar al club de la seva vida. I si li oferim un contracte de llarga durada més enllà de la seva trajectòria esportiva?

Perquè el Messi es quedi s’ha de donar una condició: que es vulgui quedar. Si no és així, la resta és parlar per parlar. Vaig seguir l’entrevista atentament com qualsevol barcelonista. No pretenia que digués que es quedava, però sí que m’hauria agradat intuir que al Leo li fa certa il·lusió quedar-se o que la seva primera opció és el Barça. No va dir-ho. Això no voldria dir res, però com a mínim deixaria clar que després de 20 anys seguim sent la seva prioritat. Tothom fa la interpretació de l’entrevista que vol, jo crec que és important que Messi tingui clar el que vol fer abans de proposar-li qualsevol cosa. També cal tenir en compte que, encara que en Leo tingués decidit marxar, seria lògic que no ho digués i que manifestés una postura com la que va mantenir.

És optimista amb el futur del capità?

És molt important que Messi es quedi. Necessitem un jugador franquícia i no n’hi ha cap millor que ell. Fa 20 anys que va arribar i coneix el club a la perfecció. Ara bé, si ha decidit marxar, no el podrem convèncer. No podrem competir econòmicament contra altres equips.

També té previst, si és elegit com a president, agafar les tisores i solucionar amb aproximadament quatre mesos el que creu que ha fet malament la directiva de Bartomeu els darrers anys. Com s’ho farà? És un pla de xoc molt ambiciós.

L’estratègia no només consistirà en la reducció considerable de la massa salarial, cosa que serà inevitable guanyi qui guanyi tenint en compte que el fons de maniobra és de menys 500 milions d’euros. Realment, Bartomeu ha fet una destrossa i ha deixat el club a punt de la fallida. Si fos una societat mercantil, el Barça estaria en concurs de creditors ja fa molt de temps. S’haurà d’aplicar un pla de xoc en tots els departaments.

Quins jugadors del primer equip són intocables?

Jo crec que tothom entén què vull dir quan proposo reduir més de 200 milions d’euros la massa salarial. Hi ha dues possibilitats: que els jugadors del primer equip de futbol acceptin reduir les seves fitxes, escenari poc possible, o que es prescindeixi de futbolistes. Això és així. D’altra banda, és impossible que en plena competició faci una llista amb els jugadors que traspassaria. No aniré en contra dels interessos del club ni assenyalaré, el mes de gener, els futbolistes que no continuaran. A més, és una qüestió que dependrà de l’evolució de la temporada. Hi poden haver variacions respecte al pla inicial en funció del mercat i de la pilota.

“Bartomeu ha fet una destrossa i ha deixat el club a punt de la fallida”

És viable, tenint en compte la situació econòmica, que el Barça torni a portar Unicef a la part frontal de la samarreta?

En primer lloc, si el Barça renunciés als ingressos de la samarreta, no tinc clar que Unicef hagués de ser l’escollida. Ja ho va ser durant un temps. No és, ni de bon tros, l’única iniciativa solidària: al món hi ha moltes més causes nobles. Sigui com sigui, ho veig molt complicat. Hem de fer una retallada de despeses molt important i intentar que els ingressos es mantinguin. És clar que a tots ens agradaria, i la veritat és que jo no vaig estar gens satisfet quan la junta directiva de Sandro Rosell va incloure publicitat a l’equipament, però en aquests moments no té sentit treure-la. Com a mínim fins d’aquí a uns anys.

En quines iniciatives pensa?

En moltes. Aquest és el fet que ens diferencia d’altres marques futbolístiques. La distinció ens permet potenciar el nostre valor. En la mateixa línia, és evident que el model de propietat ens fa únics. I és important que se’ns continuï veient com al club de les persones. Si som una entitat popular, estem obligats a excel·lir en aquesta responsabilitat cívica i social. Aquesta excepcionalitat és la que ens permetrà continuar al màxim nivell. El que hem de fer és aprofundir-hi i treballar en centenars de convenis amb iniciatives, institucions, federacions… La Fundació no pot ser l’instrument a través del qual el Barça exerceixi aquest compromís. Ha de ser tot el club el que giri al voltant d’aquest relat.

Es penedeix de la seva posició en el vot de censura?

No, és clar que no (riu). Encara que he de dir que si hagués sabut que hi hauria un decret que alliberaria el futur president de les pèrdues derivades de la Covid-19, hauria patit menys tots aquells dies. Quan m’hi vaig oposar no recordo cap dels impulsors tranquil. Alguns dels promotors, que avui són precandidats, em van dir que s’havia d’avantposar l’interès del Barça a l’interès personal quan jo vaig demanar l’ampliació dels avals. ‘Si vols el millor per al club i és necessari, has d’estar disposat a avalar 200 milions d’euros més’, em deien. Sigui com sigui, hi havia moltes raons per no secundar la moció. Fa tres anys, quan el vaig promoure jo sol, sí que ens hauria estalviat moltes coses. Quin sentit té avançar les eleccions dos mesos? El primer exercici que tancarà la nova junta directiva, el 2020/21, tindrà unes pèrdues d’uns 200 milions. La gent que em critica per no donar suport al vot de censura no es va enfrontar a Rosell el 2010 ni a Bartomeu el 2015. Jo sí. Penso que l’últim any de mandat hauria d’estar prohibit fer un vot de censura. És evident, i crec que ningú ho pot negar, que darrere la moció hi va haver interessos electorals. Per últim, el que més m’encurioseix és que la majoria d’impulsors, que no podien esperar dos mesos a les eleccions, són els que ara diuen que volen mirar endavant.

Toni Freixa va criticar dos precandidats per haver-se reunit amb Puigdemont. Vostè què en pensa?

Ens trobem en precampanya electoral i tothom fa servir els relats que considera oportuns. En Toni insinua que hi ha dos precandidats que s’han reunit amb Puigdemont, però tampoc no diu si s’han vist amb líders d’altres partits polítics. Està interessat a marcar un missatge concret per cercar una sensibilitat dins de l’electorat del Barça allunyada de la politització del club. A mi, personalment, em sembla que és molt normal que els precandidats ens reunim amb els polítics i altres actors que vulguin parlar amb nosaltres. Una altra cosa és anar-los a buscar, això ja seria més estrany. Però si són ells els que et busquen, la situació és normal. Sempre ha passat i aquest any no és cap excepció.

Creu que aquestes eleccions a la presidència estaran més polititzades que mai?

No, no ho crec. En les últimes eleccions ja hi va haver molts líders polítics que em van fer saber quina era la seva opinió sobre la presidència del Barça. En els darrers tres anys el país ha viscut moments històrics que d’aquí a un temps recordarem segur, no sé si amb bon o mal gust. Catalunya ha viscut una intensitat d’afluència als carrers i, en canvi, tinc la sensació que, potser per això, els comicis d’enguany no estaran especialment polititzats. És curiós.

El debat de la selecció espanyola al Camp Nou ha generat molta controvèrsia. Quina és la seva opinió?

L’últim partit oficial de la selecció espanyola al Camp Nou, més enllà de les olimpíades, va ser fa 50 o 60 anys. El 1987 hi va fer un amistós i hi van anar poques persones. Aquesta és la realitat que vivim. Espanya no ve mai aquí perquè sap que no tindrà el suport que rebrà en altres territoris de l’Estat espanyol. És necessari canviar artificialment aquesta tendència i anar en contra de la situació política i social? És evident que la selecció espanyola no tindria suport al Camp Nou. Les coses són com són i no tinc cap intenció de canviar-les. No té sentit. Jo, si més no, no li veig.

Comentaris

    JOSEP OLIVERAS Gener 3, 2021 9:51 am
    Nomès un petit comentari aquí es veu la impotencia d'algú que no arrivará amb els deures fets i no pasará el tall i per aixo está neguitos i en fot la culpa al COVID-19 mateix problema de tots els precanditats suposo.?

Nou comentari