Agustí Benedito està centrant el focus d’atenció en la informació del Barça d’aquestes darreres setmanes. L’excandidat a la presidència del club en dues ocasions (2010 i 2015) encapçala una campanya d’adhesions per iniciar un vot de censura contra la junta directiva presidida per Josep Maria Bartomeu i lidera, d’aquesta manera, l’única oposició activa a la gestió dels actuals dirigents. La seva eclosió, però, ha tingut una resposta clara. Des del club s’acusa Benedito d’un deute de 9.862,53 euros contret en la campanya electoral del 2015, una rèplica que ha fet reaccionar l’excandidat amb l’amenaça d’emprendre accions legals contra qui ho va fer públic, el portaveu del club Josep Vives. En una entrevista amb El Món, Agustí Benedito reitera el desconeixement de la factura i insisteix en la necessitat de rectificació.
Ja ha rebut la factura?
No, a dia d’avui encara no. Ja fa suposadament dos anys d’aquesta factura i encara és hora que me l’enviïn.
Per tant, no l’ha pagada.
Home, és molt evident. No sé exactament de què va. Ja vaig intentar-ho explicar l’altre dia. Dic el mateix, quan rebi la factura, com així li he requerit a Josep Vives, si és conforme quedarà pagada immediatament. Només faltaria. Lamento que hagin trigat dos anys a fer-me-la arribar.
El club va fer públic que ja l’havien enviat. Què està passant?
No sé com l’han enviat, si per correu electrònic o ordinari. Però això és ben senzill, no m’han trucat. Jo hi parlo sovint, amb el club, amb treballadors i executius. Com tantes i tantes vegades hem parlat, no costava res dir-me que em feien arribar una factura. Però bé, tots tenim clar que això s’emmarca dins l’anunci del vot de censura. Una cosa no es pot entendre sense l’altra. Han volgut desprestigiar, no els ha agradat que iniciés el vot de censura i l’eina que han trobat és aquesta. El mateix dia que l’anuncio és Santi Nolla qui parla d’aquesta factura. I uns quants dies després és el Barça, Josep Vives per ser més exacte, qui segueix amb això.
Ahir deia que tenia relació amb Vives. Quina va ser l’última vegada que van parlar?
Potser fa un parell de mesos.
I cordialitat?
Absoluta. Amb Josep Vives he tingut, de sempre, d’abans que fes contracte amb el Barça, una relació cordial i excel·lent. I he de dir que tinc la mateixa relació amb tots els treballadors i executius del Barça que he conegut. No em puc queixar de cap d’ells. És la primera vegada que un executiu del Barça entra en aquesta actuació, actitud que no acabo d’entendre per desprestigiar-me davant l’opinió pública, conseqüència de l’eina democràtica que vull utilitzar. Això denota el model de club que tan mal li fa al Barça.
I quina és la darrera vegada que va parlar amb algú del club?
Hi parlo molt sovint, però no només des de la meva condició d’excandidat, sinó de soci. No desvelaré converses telefòniques que queden en l’àmbit privat, però estic activament relacionat amb l’entorn, hi ha molta gent que em coneix i tinc molta inquietud per conèixer la realitat del Barça en el seu sentit més ampli i, per tant, parlo amb molta gent. Hi ha empleats que m’ajuden a entendre-ho. A vegades em truquen, a vegades truco jo. Sóc un soci actiu, m’he presentat a les eleccions i tinc intenció de tornar-ho a fer. Però en els darrers dos anys no he parlat de res que tingui a veure amb una factura. Me n’entero per Mundo Deportivo el dia que anuncio la intenció de presentar el vot de censura.
Per què contra Josep Vives? Ell és el portaveu de la junta.
Vaig entendre que, en aquella roda de premsa, ell sortia com a portaveu de la junta. Quan ell fa l’informe i expressa els acords de la junta, en cap cas parla de la factura. Aprofitant una pregunta que li fan, en primera persona del singular, sense en cap moment dir que la qüestió s’havia tractat en junta, expressa allò que jo entenc com una opinió personal seva. En cap moment em va semblar que parlava en nom de la junta i amb això s’ha d’anar en compte. Ell no ho va dir.
Però, teòricament, quan surt a parlar Vives ho fa en nom de la junta directiva. I respon a les preguntes com a portaveu.
Segur. I informa dels acords. En aquell moment ell convoca la roda de premsa com a portaveu, però ell no és la primera vegada que expressa opinions personals. I si el què volia dir, i encara és a temps de dir-ho, és que expressava una decisió col·lectiva de junta directiva, que ho concreti, que aleshores variaré l’acció. Però no puc donar-ho per fet perquè no va dir que allò s’havia debatut en junta. Per tant, el que és segur és que ho va dir ell. I insisteixo, en una afirmació en primera persona del singular. Qui fa el desprestigi i m’acusa és ell. I per això li envio el burofax perquè rectifiqui en un termini de tres dies.
Pretén iniciar alguna acció contra el comunicat del club?
Al comunicat, que me’l vaig mirar per sobre i se’l miren els meus serveis jurídics, li veig una gran diferència amb les paraules de Vives. Un to i un contingut diferent, cosa lògica i normal si qui parla és el Barça. El comunicat no diu que a mi m’hagin notificat cap factura, cosa que sí que va dir Vives. Això és precisament el què li demano que rectifiqui, perquè no he rebut cap comunicació del Barça.
El club diu que li van requerir a la seva candidatura.
Aquí entrem en un altre terreny. Contactar amb mi és molt senzill i si tens dos anys de temps, ja són ganes d’insistir en parlar amb altres persones per no parlar amb mi. Vives diu que se’m reclama un deute personal. En cap moment parla que la candidatura del senyor Benedito deu cèntims. M’acusa directament de morós. Resulta que el comunicat parla que s’ha informat a no sé quin equip de candidatura. I s’ha de dir que els equips de candidatura, un cop passades les eleccions, s’acaben. Però tot això és radicalment diferent del què va dir Vives en roda de premsa. A més, això de la candidatura és un concepte eteri. Jo sóc conegut a Barcelona, sóc accessible 100%, he anat molt pel club. És tant senzill com despenjar el telèfon o fer-me un mail. I segur que poden fer-ho abans d’esbombar-ho a la premsa.
No creu que, tant vostè com el Barça, estan baixant al fangar?
M’ho ha dit alguna altra persona que m’aprecio. Què faríeu vosaltres si us diguessin que sou uns morosos? En una situació com la meva, parlant del Barça i iniciant un vot de censura. Jo no he iniciat cap batalla. A mi m’acusen d’una cosa que és falsa i responc que no és veritat en defensa del meu honor i la meva imatge. No tinc cap interès en fer batalla amb ningú, només en què se sàpiga la veritat. Qui ha estat sotmès a un atac virulent fruit d’un vot de censura he estat jo. No he atacat el Barça per res. A mi em diuen que tinc saldos pendents i no és veritat. Què he de fer aleshores, deixar-ho estar? Donar-ho per bo? No puc permetre que ho diguin. Jo estic defensant-me, no he tingut l’interès ni la iniciativa. I com més vegades ho diguin més ho diré, perquè tinc fills, família, amics i socis. I diré una altra cosa, quan han anat a obrir el calaix de la brossa només han pogut trobar una factura de la qual suposadament diuen que em van informar. Aquest és un club que està acostumat a parlar de quantitats enormes. Bartomeu li va provocar un perjudici directe de 5,5 milions d’euros per salvar-se el cul. Aquesta és la persona que forma part d’un club que fa un comunicat per reclamar-me una factura de 9.000 euros. I aquest és un club on es reclamava a altres socis 47 milions d’euros. Faig un vot de censura i tot el que tenen són 9.000 euros? No tinc cap interès en fer una batalla.
Ara duem un dia. Divendres en farà dos i dilluns, tres. Si dimarts Vives no ha rectificat, què passarà?
Emprendrem les accions legals que corresponguin en defensa del mateix principi que m’orienta en la resta d’accions públiques. No puc permetre que una persona digui una falsedat i deixar-ho estar. Faig el que faria qualsevol persona, no permetre-ho. No pot ser. Vives mentia i ho sabia, per desprestigiar-me. De fet, reitero que el comunicat no va en la mateixa línia. Però vull que ho rectifiqui i li demano que digui la veritat.
Se sent ferit?
No. Parleu amb un soci que va fer les primeres eleccions l’any 1997 i que ja sap com funciona tot això. N’he vist de tots colors. Sé com reaccionen determinades persones, determinat rotatiu de la ciutat, sé com actuen. Cap respecte a l’esperit democràtic del club. Sempre es tracta de llançar porqueria perquè s’ho prenen com atacs personals. Era esperable que determinades persones poguessin comportar-se d’aquesta manera. Entra dins, malauradament, del joc d’aquell que no respecta la condició de propietat compartida del Barça.
Si es trobés amb Santi Nolla què li diria?
Res, ara us sorprendré. La relació personal no és dolenta. Cara a cara no ens hem trobat, però en alguna entrevista hem coincidit per telèfon. I si ara em trobés amb Santi Nolla el saludaria com he fet tota la vida. No és la primera vegada que intenta treure porqueria sobre mi, ja ho va fer en els darreres eleccions. Però m’ho miro de manera diferent, ja sé com és la gent, no em sorprèn. Entenc les lògiques i no pots fer-te mala sang.
Ha arribat a les 7.000 adhesions ja?
Vaig dir ahir en roda de premsa que confiava en arribar als 7.000. No m’ho feu dir, perquè també vaig dir que, des de dijous, vam tenir un atac massiu al web que ens ha provocat molta feinada. Afortunadament no ha fet malbé cap de les dades ni ha impedit que la gent seguís fent adhesions. Hem hagut de modificar algunes coses i això ha alentit una mica el procés.
D’on creu que ve aquest atac?
No ho sé. Els informàtics s’ho estan mirant i tenim dues IP controlades. Quan sigui l’hora ja veurem si és convenient dir-ho. Esperarem a veure com es comporten, perquè encara estem sota aquesta activitat. Ja decidirem si val la pena dir-ho o no. Moltes de les adhesions són de fora d’Espanya, amb noms una mica estranys. Però ja anirem informant i confio que ja tinguem aquestes 7.000 adhesions.
Per què creu que Laporta no li dóna suport?
Fins a cert punt és normal que m’ho preguntin reiteradament. A Laporta ja el vaig informar de la iniciativa i em va semblar, d’aquella conversa, que ho aplaudia. Potser està fent una mena de càlcul en clau electoral o està esperant a veure si això s’acaba de consolidar i agafa volada per afegir-s’hi. Del què no tinc cap dubte és que estem 100% d’acord que és necessari i urgent que aquesta directiva dimiteixi.
I amb Toni Freixa?
També vaig dir que l’havia trucat. Ell sí que ha fet algun tipus de manifestació i em sembla interpretar que és una mica un sí però no. Nedar entre les dues aigües. Però també ho entenc, que vulgui mantenir la posició. Respecto l’opinió de tothom i agraeixo els milers de socis que hi estan d’acord i que faran que celebrem el tercer vot de censura.
Amb altres precandidats hi ha parlat? Amb Seguiment FCB, per exemple?
Tinc relació personal i contacte amb gent que forma part de Seguiment. Els conec d’abans de les eleccions. Quan hi parlo, a nivell personal estan al cas de la iniciativa. Però em pregunteu pel grup. No n’estic segur, no tenen una posició presa, crec.
Li van recomanar no iniciar el vot de censura abans de l’estiu. N’ha pres nota?
És una cosa molt interessant que en aquestes darreres hores estic estudiant. És molta gent que em va la reflexió. Jo he d’escoltar la gent i tinc experiència en aquestes coses. Per una banda, tens l’amenaça que aquesta junta segueix al club i prengui decisions que costin de desfer. Per tant, la dimissió hauria de ser l’abans possible. Però també és veritat que no activaré un vot de censura si no tinc la certesa que té possibilitats de tirar endavant. Com que el repte és tant enorme, he de tenir en compte no només el suport de signatures, sinó la previsió de participació. I és cert que el període de vacances va en contra de la participació. És clar que m’ho plantejo. Si això significa que un 20 o un 30% de suports no vindran, no estarem en una forquilla folgada per permetre’ns que un 30% no vinguin.
Segueix pensant en el primer partit a l’Estadi o fixa la vista al setembre o octubre?
Reitero allò que vaig dir a la roda de premsa. Segur que si no tinc 10.000 adhesions no arrencaré. És materialment impossible, són moltes signatures. Començo a notar que el ritme d’adhesions baixa, fet normal perquè els més actius ja s’hi han posat. És per això que vam iniciar aquesta campanya.
Per què hi ha aquesta distància amb Joan Laporta?
Quina distància? Pel fet que no s’hagi manifestat?
La distància que també es va fer evident en les eleccions del 2015.
No hi estic d’acord. Laporta i jo ens coneixem de fa molts anys, hem estat molts anys junts batallant. Primer en l’oposició a Núñez, després quan ell era president ajudant-lo com un membre més de l’equip. Després és veritat que ens vam distanciar, però la relació personal subsisteix. Qui pensi que Laporta i Benedito tenen una mala relació s’equivoca. No és veritat. Una altra cosa és que al 2015 no ens vam posar d’acord. Laporta i jo coincidim en alguns punts importants del model de Barça, però discrepem en d’altres. I això va fer que anéssim per separat. No és una distància fruit d’una mala relació personal. No puc obviar-ho i no tinc ganes de parlar-ne expressament, però jo em distancio de Laporta el mes de febrer del 2009 i és un distanciament traumàtic d’una persona que havia format part activa de moltes batalles. I això és conseqüència del nostre passat.
Han parlat en els darrers dies?
L’últim dia que vaig parlar amb ell va ser el dia anterior a l’anunci del vot de censura. Després no hem tornat a parlar, ni per telèfon, ni personalment. Ni m’ha trucat, ni l’he trucat.
El dia anterior li va dir que li donaria suport?
Em va donar la seva opinió i vam acordar que si ens preguntaven si havíem parlat diríem que sí. Per això, públicament, vaig dir-ho. També es veritat que, en respecte d’aquell acord, ell va dir que faria pública la seva posició. Deixa’m que respecti aquell acord per si algun dia vol manifestar-se pel vot de censura.
I creu que serà més aviat que tard?
La veritat, trobo que tard ja l’està fent. L’anunci de la intenció d’un vot de censura és potent. No es fa cada dia. I estic parlant de 7.000 socis del Barça, que amb anterioritat a la reforma d’estatuts, ja haguessin habilitat sobradament la interposició del vot de censura. Fins a cert punt, Laporta s’allunya d’un corrent crític amb la junta directiva que ell sempre ha volgut representar de forma manifesta. Crec que hi ha molta gent que esperava que Laporta s’alineés públicament amb la iniciativa. Tinc molta gent d’aquests milers que són votants de Laporta i que, eventualment, en unes noves eleccions, el tornarien a votar. Li hauríeu de preguntar a ell.
Creu que, amb aquest moviment, ha passat a liderar aquest corrent?
No, no. Vull dir que set o vuit dies abans de la declaració anunciant el vot de censura, vaig estar convidant públicament a qualsevol soci del Barça perquè prengués la iniciativa. Reiteradament vaig dir que sortís algú. Es pot pensar que vull aprofitar el vot de censura, però si ho pretenia el que no hagués fet era convidar la gent a presentar-lo. Vull aclarir-ho per evitar males interpretacions. Em vaig trobar que ningú feia el pas. El que sí que tinc clar és que la part més crítica de la massa social del Barça està 100% d’acord amb la conveniència i necessitat d’un vot de censura. Això és una constatació certa.
És a dir que descartem que, estratègicament, s’hagi situat, allà on volia?
La raó principal que em va fer dubtar fins a última hora per decidir tirar-ho endavant era l’erosió en la intenció de vot que podia tenir. Pensar que l’activació d’un vot de censura t’afavoreix electoralment és donar-li una volta una mica complicada, coneixent el comportament dels votants del Barça. En aquell moment vaig haver de prioritzar un interès electoral amb un risc de passar com una persona radical. Però em va semblar que estava davant d’un deute moral.
Cinc anys després del vot de censura a Núñez, Laporta va guanyar les eleccions.
Sí, cinc anys després i amb una situació del club que cal recordar com estava. Qui li dóna la presidència a Laporta no és precisament el vot de censura de l’any 1998. I es poden analitzar les causes de la victòria, com la situació del club, la manca de continuisme i la campanya. No crec que el vot de censura ajudés Laporta.
Vostè deixa oberta la porta a una dimissió abans del vot de censura. Per què contempla aquesta opció?
L’opció de dimitir sempre hi és. Rosell ho va fer. Jo crec que és possible. La situació és gravíssima.
Per què haurien de dimitir d’aquí dos mesos si no ho han fet ja?
D’aquí dos mesos o demà. Per la mateixa raó que Rosell el dia abans de plegar va dir que hi seria fins al final del mandat.
Hi poden haver desencadenants?
Parlo per intuïció, perquè no tinc informació. Crec que estan considerant des de fa molts dies plegar, malgrat el què diguin públicament. De fet, no fa gaires setmanes Bartomeu va sortir en roda de premsa per dir que no tenia intenció de plegar, fet que ja sorprèn. Algun missatge estava enviat per posar una mica d’ordre. Dins la junta directiva, per la gravetat de la situació, hi ha directius que ho viuen a la seva manera. Vull tornar a recordar que Sandro Rosell és a la presó i que la Guàrdia Civil espanyola va dir la setmana passada que, de les converses gravades, se’n desprèn que Rosell seguia manant al Barça. I aquesta informació deu haver estat rebuda per primera vegada per alguns directius i això potser ha provocat algunes preguntes. Que això pugui acabar derivant en alguna dimissió, és clar que pot passar. En situacions de victòria, on tothom va a la una, per què haurien de plegar? Però a la història moderna del Barça, la situació mai havia estat tant crítica com la que vivim en aquests moments. I una altra cosa, la jutgessa Lamela ha reconegut que hi ha moltes hores de converses del senyor Rosell. I ella li manté el secret de sumari perquè no afecten la causa principal. Jo no sé què hi ha en aquelles converses, però coneixent els dos personatges que poden parlar, Bartomeu i Rosell, si tinguéssim l’oportunitat de sentir-les o arribessin a l’opinió pública, especulo, potser estaríem davant converses que comprometrien el actuals dirigents del Barça. Pura lògica. Perquè Bartomeu i Rosell són dues cares de la mateixa moneda, van junts a tot arreu. I un dels dos és a la presó.
Vostè diu que Rosell, Faus i Bartomeu són el trident de Qatar. De Rosell i Faus no hi ha dubtes dels seus negocis, però perquè diu que Bartomeu té interessos amb l’emirat?
Rosell mai se n’ha amagat i sempre ho ha dit. Faus no ho va dir, em va amenaçar amb una demanda i va haver de ser una jutgessa qui digués que tenia negocis amb Qatar. Per què no es coneix públicament els negocis de Bartomeu? No ho sé. Però que té negocis i interessos amb Qatar és una certesa absoluta.
Amb quines empreses?
Tenen molts interessos. Ja he dit que Rosell i Bartomeu van de la mà. Allà on trobis Bartomeu hi trobaràs Rosell.
Creu que pot tenir algun tipus de querella per part de Bartomeu per aquestes afirmacions?
Segur que no, perquè és el mateix que Faus. Faus va amenaçar amb querella i al final va fer una demanda, perquè aquí no hi ha fet querellable. Podria posar una acció judicial si interpretés que, en dir-li que té relació amb Qatar, d’alguna manera li estic dient alguna cosa dolenta. Però qui fa negocis amb Qatar crec que interpeta que no és dolent. De fet, tenim icones blaugrana cobrant cèntims de Qatar.
I què li sembla això?
Jo visc al món i tinc l’edat que tinc. Conec gent que hi té negocis. Allà cadascú amb la seva consciència. El què em preocupa és la part que afecta el Barça. El què sempre m’ha sublevat és veure el nom de Qatar a la samarreta. Això ha fet mal d’ulls. La gent comença a entendre-ho tot quan, de forma meridiana, Qatar és reconegut per tothom com a principal finançador del terrorisme jihadista. No fa gaire dies, un senyor que es deia Echevarría va perdre la vida quan el policia que el protegia era assassinat a ganivetades. Per no dir quantes persones han perdut la vida. I això passa perquè Qatar els està finançant. I és aquest Qatar que tenim a la samarreta. Jo respecto tothom mentre no fiqui el Barça pel mig, havent-hi tantes alternatives com hi ha.
Com Flight Without Wings?
Ara aquests dies la gent m’ho recorda. Ja que ho preguntes, em dones l’oportunitat de poder-ho explicar. Flight Without Wings, que va ser dels tres patrocinadors finals que teníem l’únic que va voler fer-ho públic, es va explicar amb una transparència rotunda que no admet crítica. I qui ho critica és per desinformació o per mala fe. Parlàvem de la segona fortuna de la Índia, amb un 20% de capital de Dubai, amb un producte que duia tres anys testant-se i que havia de competir amb Red Bull. Havia de fer el kick-off amb el contracte que signava amb el Barça i que entrava en vigor al cap de dos anys. Aquell contracte és el què feia tot l’aixecament de fons. És el que feia que l’empresa comencés a rodar. Qui ha volgut anar a buscar l’empresa abans que comenci i esperava trobar-ne una que estigués en marxa s’ha trobat una empresa que no ho està. Però ja ho vam explicar el dia de la presentació. Són ganes de donar la volta a les coses. Aquella gent ens demanava una acció molt important a la lliga hindú, gairebé de país. Era una relació estratègica importantíssima. Ara llegeixo algunes persones dient que Benedito va presentar una empresa que no actuava. Però ja ho vaig dir. Aquell projecte arrencava quan hagués iniciat el patrocini.
Però ha arrencat?
És molt difícil trobar un partner com el Barça. Tens cinc o sis equips al món en els mercats on ells volien. El pla financer no s’aguantava amb equips de segona fila. El Barça era la seva oportunitat. I també vull dir que no havia de ser l’únic, en teníem un altre d’Europeu i un d’Asiàtic, xinès concretament. No he volgut respondre-ho mai més, però l’altre dia vaig llegir que Benedito va presentar una empresa que no estava en funcionament. Collons, ja ho vaig dir en roda de premsa, què pretenien trobar-hi? Forma part de la dinàmica en la qual estem.
Vostè volia fitxar Marco Verratti. Pot fitxar-lo el Barça?
Va ser l’únic nom que vam fer públic. Amb el representant Di Campi, a Formentera, vam estar-hi parlant. Pel què em transmetia, Verratti era boig per venir al Barça. Si he de fer cas de la predisposició del seu representant i d’allò que estava disposat a fer el jugador per provocar la sortida, hagués vingut. Amb la junta directiva dimitida es van gastar 43 milions d’euros en Arda Turan en comptes de Verratti. Aquella va ser la decisió que van prendre. Al final, es paguen les conseqüències. En aquell moment el traspàs anava entre 30 i 40 milions d’euros. Jo segueixo pensant que és una opció interessantíssima en un lloc clau del camp, però una altra cosa són les xifres. En cap cas no pagaria ni 80, ni 90, ni 100 milions d’euros.
