El jutge de l’Audiència Nacional, José de la Mata, ha decretat l’obertura de judici oral per la segona branca del cas Neymar. El fons d’inversió DIS acusa el Barça, el Santos, Sandro Rosell, Josep Maria Bartomeu, Neymar Jr i els seus pares dels delictes d’estafa i corrupció entre particulars per tots els processos i accions dutes a terme en la contractació del futbolista brasiler pel Barça i els seus corresponents contractes.
El jutge ha imposat una fiança de 3,4 milions d’euros als acusats, de la qual hauran de respondre de manera solidària i en un màxim de cinc dies -amb risc d’embargament de béns-, després de considerar que el traspàs de Neymar Jr ascendeix a 25,1 milions d’euros, vuit milions més que els 17,1 declarats pel Barça en el moment del seu fitxatge.
Els motius de l’acusació
Detalls del delicte de corrupció entre particulars
Els acusats són Josep Maria Bartomeu, Sandro Rosell, Neymar Jr, Neymar da Silva Santos (pare), Nadine Gonçalves (mare), l’empresa N&N i el Barça; i ho són per la signatura de dos contractes l’any 2011: un contracte signat el 15 de novembre on el Barça es compromet a pagar 40 milions a l’empresa N&N -constituïda unes setmanes abans-, pel qual el jugador fitxaria pel club català l’estiu del 2014 (quan acabés contracte amb Santos), amb una penalització per N&N de 40 milions si no acabava incorporant-se a la disciplina blaugrana. Cal destacar que set dies abans, Neymar Jr havia renovat el seu contracte amb el peixe, amb una clàusula de rescissió de 65 milions d’euros. El segon contracte, un avançament de 10 milions d’euros el desembre del 2011 com a “prima” del traspàs.
Quin problema tenien aquests contractes? Segons el jutge De la Mata, “el Santos FC, al qual pertanyia el jugador fins el 13 de juliol del 2014, desconeixia l’acord en qüestió ja que, ni el seu jugador, ni especialment el club adquirent dels drets de transmissió li ho havien comunicat”. De la Mata afegeix que DIS tampoc coneixia el traspàs pactat aquell 2011 i que, a més, els dirigents blaugrana i el jugador van infringir les normes de la FIFA que impedeixen a un jugador negociar el traspàs amb un altre club mentre té contracte en vigor i abans dels sis mesos de la seva extinció. En aquest cas, Neymar va signar amb el Barça dos anys i mig abans que finalitzés el seu contracte amb Santos.
En aquest cas, no té cap importància el concepte pel qual el Barça va pagar els 40 milions a l’empresa N&N. L’Audiència no pretén tornar a jutjar si aquesta xifra forma part del traspàs o es considera salari del jugador, sinó que vol aclarir si en el moment de signar el contracte es va alterar el lliure mercat, obligant el futbolista -i el seu club, sense haver-li-ho comunicat- a no escoltar, ni acceptar, cap oferta d’un altre equip.
Detalls del delicte d’estafa impròpia
Els acusats són Josep Maria Bartomeu, Sandro Rosell, Odilio Rodrigues, el Barça i Santos per la signatura de tres contactes el 2013, l’any en el qual Neymar Jr acabaria fitxant per l’entitat blaugrana, avançant una temporada la seva contractació i, per tant, havent de pagar un traspàs a Santos. Un contracte de 7,9 milions amb Santos pels drets preferencials de tres jugadors, un segon contracte específic per, en el cas que un laude arbitral o una sentència penal decidís que Neymar Jr valia més de 17 milions d’euros i que, per tant, DIS havia de cobrar més dels 6,8 milions ingressats, el Barça i Santos anirien al 50% en el pagament. I un tercer contracte en el qual s’acordava la disputa de dos amistosos, amb una multa de 4,5 milions al Barça en el cas d’incompliment.
El jutge de l’Audiència Nacional creu que aquests contractes van ser redactats i signats per tal que el Barça pogués abonar una quantitat superior al Santos pel traspàs de Neymar Jr, sense l’obligació que DIS se n’endugués un 40%. De la Mata els considera “habituals en el món futbolístic, però als quals aquest tribunal n’aprecia indicis de simulació conscient i ordida per a la comissió de l’estafa”.
