Feia molts anys que el Barça no desmentia rumors. I encara menys, de veu del seu president. Josep Maria Bartomeu va voler mostrar una seguretat desmesurada. Deixar les coses clares davant un petit corrent que el situa fora del club abans de finalitzar el mandat el proper 2021. Una enraonia que circula per l’entorn culer sense que ningú, cap mitjà de comunicació, ni cap membre de la pròpia junta directiva, l’hagi pogut convertir en informació fiable. No s’havia publicat res. Enlloc. En canvi, sí que ho feu el mateix president de l’entitat. Bartomeu va posar el focus i va sorprendre tothom elevant a la categoria de notícia una suposada dimissió abans d’hora en un acte davant els 1.000 primers socis del club. “Ni jo, ni la junta tenim la més mínima intenció de dimitir”, va assegurar.
De l’únic que s’havia parlat als mitjans era d’una possible successió centrada en la figura de Jordi Cardoner, el seu vicepresident primer i màxim responsable de l’àrea social i de la Fundació FCB. L’home que, en un futur, té la intenció i l’objectiu de presidir l’entitat que va vicepresidir, durant vint-i-dos anys, el seu avi Nicolau Casaus. El mateix Cardoner no ha amagat mai, dins el club i davant els companys, el seu projecte personal per ser al capdavant del Barça.
Una altra de les causes que han suscitat la possible sortida de Bartomeu és el cas Neymar. Un assumpte que crema. Ara fa poc més de tres anys, Sandro Rosell va plegar després que l’expresident reptés el jutge Ruz a cara descoberta. Sense complexes i mirant-lo als ulls. “Demano que accepti a tràmit la querella i em citi a declarar”. L’endemà el va citar i, un dia després, va dimitir com a màxim responsable del Barça.
Diverses fonts han assegurat a El Món, durant els darrers mesos, la intenció de Bartomeu de seguir al capdavant del Barça fins que el cas Neymar estigui tancat. “Quan hagi acabat, plegarà. N’està fart”, han reiterat en més d’una i de dues ocasions. Però res que aquest diari hagi pogut ratificar consultant persones properes al president. La negació del rumor ha estat rotunda, encara que, evidentment, els companys de Bartomeu el protegeixen. “Si tingués la intenció de plegar, jo seria de les primeres persones en saber-ho. I no ens ha comentat res”, va manifestar fa unes setmanes un membre de la junta directiva.
En els darrers dies, una altra veu propera al president ha explicat a El Món que la intenció de Bartomeu era la d’acabar amb la rumorologia. “Llegies segons quin article o senties intervencions a les tertúlies i semblava que es posava en dubte la finalització del mandat. Va trobar que aquell era el fòrum adequat per acabar amb tot això. Ni rumors, ni debats. Que no hi hagi dubtes. Si algú n’havia sentit parlar, directament a la brossa”. A més, aquesta font nega que el màxim mandatari del club “s’hagi sentit gens qüestionat, ni de manera interna, ni externa”.
Però una gran part del barcelonisme desconeixia totes aquestes cabòries. Les ignorava fins que Bartomeu va expressar públicament que no té cap intenció de dimitir. Els 1.000 primers socis no van entendre de què parlava el seu president en el discurs que va aixecar el teló de la reunió anual del Senat. Un balanç de temporada que no va deixar indiferent ningú i que va posar de manifest que l’entorn es mou i que al club no hi ha, precisament, sensació de control.
