Bartomeu dimiteix com a president del Barça

Punt final. Josep Maria Bartomeu i tota la seva directiva han presentat aquest dimarts la seva dimissió en bloc. La gran quantitat de fronts oberts, i sobretot el d’un vot de censura històric que no s’ha pogut acabar celebrant però sí que ha aconseguit el seu objectiu principal, ha acabat portant el màxim dirigent del Barça i la seva junta a dir “prou” i fer el pas al costat que demanaven aproximadament 20.000 socis culers. Les eleccions al Camp Nou, programades inicialment el març del 2021, s’avancen uns mesos.

Bartomeu explica els motius de la dimissió de la Junta i fa balanç de gestió. El seu discurs complet 👇

— FC Barcelona (@FCBarcelona_cat) October 27, 2020

Ha intentat evitar-ho tant com ha pogut, però no se n’ha sortit. La versió de Bartomeu és que ha dimitit “per no posar en risc la salut dels socis”, però la realitat és que ho ha fet perquè no ha tingut més remei. El vot de censura i la Generalitat de Catalunya li han negat totes les vies d’escapament: havia de posar en mans dels socis la seva continuïtat, fer-ho abans del 3 d’octubre i, a més, complir amb totes les mesures de seguretat requerides per les autoritats sanitàries, quelcom que considerava “impossible” amb els pocs dies de marge amb què comptava. Tot plegat en un context de segona onada de la pandèmia del coronavirus. I amb altres qüestions sobre la taula, com la rebaixa salarial a tots els treballadors i esportistes o les diferències insalvables amb el vestidor del primer equip de futbol, que també el convidaven amb insistència a marxar.

Bartomeu va sobreviure a la reunió de la junta d’aquest dilluns i, posteriorment, va deixar clar en roda de premsa que no es plantejava dimitir. Res més enllà de la realitat. Alguns directius ja li havien traslladat la seva voluntat de marxar si no s’aconseguia que la Generalitat ajornés el vot de censura i, aquest dimarts, després de certificar que el Govern no es desviaria ni un mil·límetre del seu discurs, ho han tornat a fer. L’han acabat convencent, sobretot gràcies al fet que la decisió havia de ser unitària per un motiu estatutari bàsic: si algun directiu dimitia, ell també ho havia de fer. L’enorme capacitat de resiliència del ja expresident del Barça, que ha superat terratrèmols de magnituds incalculables els últims mesos, ha defallit.