El Barça està canviant de cara. La bona actuació contra el Vila-real no va ser circumstancial ni casual. Ronald Koeman ha netejat la imatge d’un equip que va tocar fons fa poc més d’un mes a Lisboa i que ara, amb alguns canvis a l’onze i modificacions tàctiques transcendentals, és molt més competitiu. No cal dir que perquè es pugui parlar de resurrecció encara calen moltes més posades en escena convincents, ni tampoc que és important no generar falses expectatives, però la realitat és que el conjunt blaugrana és un altre. Necessitarà temps per espantar fantasmes i deixar enrere els malsons i el seu passat recent, però no hi ha cap dubte que els culers estan fent bé les coses. A Balaídos, davant el Celta, s’han tornat a veure brots verds. Més enllà del resultat final (0-3).
Ansu Fati, desencadenat
El vent furiós i la pluja incessant de Vigo, així com la dificultat pròpia del rival i la d’un estadi en què el Barça no guanyava des del 2015, no ho han posat gens fàcil. Els de Koeman, que ha repetit l’onze de diumenge passat, no han estat excessivament fins, però no han negociat la intensitat, la responsabilitat defensiva i l’actitud competitiva i han estat molt sòlids, consistents i fiables sobre la gespa. La pressió després de pèrdua ha tornat a ser ferotge i els blaugrana han viscut a camp contrari durant bona part de la primera meitat. Ansu Fati, quan només s’havien disputat deu minuts, ha tornat a evidenciar que és un futbolista diferent i ha recollit una passada de Coutinho per batre Iván Villar amb un xut espectacular amb l’exterior. Desencadenat. Desinhibit. Sense vergonya. Escollit.
Les altres dues oportunitats visitants abans del descans les ha protagonitzat Antoine Griezmann. En la primera ha col·locat malament el cos i la seva rematada des de la frontal ha anat als núvols, mentre que en la segona no ha arribat ni a controlar la pilota. El francès, certament, aporta moltíssimes coses bones a l’equip, però no aconsegueix tenir transcendència allà on més se’l necessita, a l’àrea rival. L’exjugador de l’Atlètic de Madrid, de fet, ha estat substituït per culpa d’una expulsió molt rigorosa, per doble amonestació, de Clément Lenglet. Ronald Araujo ha entrat per ell just abans que l’àrbitre indiqués el camí dels vestidors i posés punt final a una primera meitat en què Neto ha resolt sense problemes la poca feina que ha tingut.
Ambició i competitivitat
Com si no estigués jugant amb un futbolista menys, el Barça s’ha sobreposat a la polèmica arbitral, s’ha oblidat de Del Cerro Grande i ha decidit certificar el triomf amb una exhibició d’ambició. Leo Messi, amb aquella cara de depredador que se li posa quan està enfadat, ha fet un pas endavant i ha fabricat tot sol el segon gol de la nit. L’argentí ha completat una extraordinària jugada individual amb una centrada que s’ha enverinat després de ser refusada per Lucas Olaza. La pilota ha acabat entrant pel pal curt de la porteria del Celta i, encara que la diana ha estat en pròpia, el capità, enfurismat, l’ha celebrada com si fos seva. Tant era, l’important no era de qui havia estat. El ‘10’ ha tornat a veure porteria uns minuts després en aprofitar un refús del pal a un xut de Coutinho, que ha tornat a brillar com a mitja punta. L’àrbitre, no obstant això, ha invalidat l’acció per un fora de joc molt just.
Els locals, entrenats per Òscar Garcia Junyent, han buscat la reacció i han comptat amb un parell de bones oportunitats per retallar distàncies, però Baeza s’ha topat amb Sergi Roberto i el travesser primer i el xut de Nolito ha fregat el pal esquerre de la porteria de Neto després. Ronald Araujo també ha estat a bon nivell. El Barça no s’ha arronsat i no ha renunciat a buscar el tercer, sobretot quan Koeman ha sacsejat la banqueta i ha fet entrar Pedri i Trincao, i també ha tingut bones oportunitats, però els futbolistes culers no han estat encertats ni en les últimes passades ni en les definicions. Amb tot dat i beneït, Sergi Roberto ha caçat una pilota morta a dins de l’àrea per sentenciar el matx i el conjunt blaugrana ha trencat el malefici de Balaídos per signar la seva segona victòria en dos partits i donar continuïtat a les sensacions dolces. Encara hi ha camí a recórrer i molta feina a fer, però la realitat és que les primeres passes del nou Barça fan bona pinta.
1 
