El Barça ha de començar a mirar cap enrere. El problema del joc deixa en segon pla un altre problema de magnitud similar: el conjunt blaugrana no ha aconseguit deixar la porteria a zero en cap dels tres partits que ha disputat. De fet, en tots els enfrontaments ha començat per darrere en el marcador. Per motius diversos i en minuts molt diferents, l’equip d’Ernesto Valverde s’ha trobat cada setmana amb un resultat advers al damunt.
L’últim, contra l’Osasuna, ha estat el més evident perquè el gol ha condicionat el partit blaugrana, que, de no haver començat perdent, probablement hagués acabat imposant amb més claredat el seu plantejament. La reacció estel·lar contra el Betis i el fet que el gol d’Aduriz servís per tancar el marcador més que no pas per obrir-lo han arraconat un problema que, tot i no estar al centre del debat, ha condemnat el Barça a perdre cinc punts dels nou que porta disputats.
El golàs final de l’Athletic i el penal transformat per Roberto Torres suposen tres punts de dèficit per als blaugrana. L’atac dona punts; la defensa, els protegeix. I el Barça fins ara ha deixat escapar més punts per perdre el que ja tenia que per no aconseguir el que podia sumar. En tots tres partits, el rival de l’equip català ha pogut generar ocasions. Després, ha trobat el premi, però gràcies a una producció que en tots tres partits ha estat notable.
Les pèrdues, un dany letal
El conjunt blaugrana està aconseguint tenir possessió. El que li costa, de vegades, és trobar-se còmode amb aquest control. Quan no ho està, els riscos creixen i el rival veu augmentar les seves opcions de recuperació. El Barça pot assumir pèrdues en camp contrari, les quals pot resoldre en poc temps si exerceix una pressió que ofegui, com va fer en el partit contra el Betis. Els errors en camp propi es paguen més cars per la separació entre futbolistes i el perill imminent que pot crear el contrari.
La pressió contra l’Osasuna no ha estat la mateixa que la de la setmana passada al Camp Nou. El fet que aquesta virtut blaugrana no hagi entrat gairebé en joc ha permès l’Osasuna tenir la pilota en moments concrets i córrer, que és al cap i a la fi el que volia l’equip d’Arrasate. Per molt que un equip no vulgui el control de l’esfèric durant gran part del partit, el necessita en moments puntuals per generar perill. Això ha trobat l’equip navarrès davant un Barça poc incisiu després de les pèrdues que ha comès.
Errors de vigilància
El primer gol de Roberto Torres és un golàs. Curiosament, com ho fou el d’Aduriz quinze dies abans a San Mamés. Un altre denominador comú és que tots dos futbolistes aconsegueixen rematar la pilota sense oposició. La falta de comunicació, de concentració o de les dues coses han costat al Barça dos gols. Sense ells el Barça tindria tres punts més. Valverde ha de treballar per tenir una idea més clara sobre què fer amb la pilota, però també ha de minimitzar les concessions d’un equip que es troba, en acabar el seu partit, entre els quatre que més encaixen de la competició.
