El Barça com a visitant no rutlla. En Lliga l’equip de Valverde ha perdut a Bilbao i empatat a Pamplona en les dues visites que ha fet. A la Champions, la sort no ha canviat i Dortmund s’ha convertit en la tercera ciutat seguida en la qual el Barça no ha pogut guanyar aquest curs. En canvi, al Camp Nou, dues victòries i deu gols a favor. L’equip no és el mateix, per no dir que és força oposat en funció de si sent el seu himne a l’inici del partit o, per contra, s’ha de preparar en un vestidor que no és el seu.
El futbol està sent força just amb el Barça en aquest inici de curs i, quan ha perdut punts, ha estat perquè no ha merescut guanyar. Les ensopegades del conjunt blaugrana han estat més que justificades. De fet, contra el Borussia Dortmund, el Barça pot donar per bo l’empat després de l’exhibició de Ter Stegen, el xut de Brandt al travesser i les rematades que han perdonat Reus i Alcácer.
Un problema de joc
El partit a Dortmund reflecteix la dinàmica del conjunt de Valverde com a visitant. L’equip no ha pressionat en cap moment la sortida de pilota de l’equip alemany. Al Camp Nou, això sí que es veu. Un dels aspectes que porta el Barça a ser dominador és tenir en tot moment la pilota i això implica recuperar-la tot just després de perdre-la, en la majoria de les situacions. El Dortmund no s’ha trobat gairebé mai amb un rival que l’ofegués quan tractava de fer el que més li agrada: donar-li un ritme vertiginós a la jugada per acabar-la com més aviat millor.
De la mateixa manera, quan la pilota era blaugrana, mai hi ha hagut sensació de perill. Burki ha tingut un partit plàcid. Les rematades de Piqué en dos córners i el xut de Messi al minut 93, amb el que ha acabat el partit, han estat les úniques oportunitats blaugranes. Les passades entre Arthur, De Jong i companyia no s’han convertit en un cúmul d’espais impossible d’assumir, com es van trobar Betis i València al feu barcelonista.
Messi no és l’antídot
Leo Messi tornarà a ser el jugador més determinant del Barça aquesta temporada. Ningú ho dubta. Ara bé, com en altres ocasions s’ha comprovat, no sempre pot treure la vareta per desencallar els partits, i menys a la Champions, on els rivals són molt més exigents. Al Signal Iduna Park, s’ha vist com la tendència és difícil de revertir per un únic jugador, per molt que parlem del millor del món. Messi ha de ser la millor arma, no l’engranatge que mou tota la maquinària.
