Decepció majúscula. Desastre imperdonable. El Barça cau eliminat a les semifinals de la Champions League en viure un altre malson, aquest any a Anfield i davant el Liverpool (4-0). El conjunt blaugrana es deixa remuntar i no serà a l’anhelada final del Wanda Metropolitano. El Camp Nou haurà de seguir esperant si vol que els de Valverde li brindin esa Copa tan linda y desada, que s’ha tornat a escapar incomprensiblement (o no).
Fantasmes del passat
No seria fàcil. El Barça sabia que visitava Anfield amb l’eliminatòria molt de cara després del gran resultat al Camp Nou, però no hi havia cap dubte que el Liverpool, per molt que no pogués comptar amb les seves dues estrelles, Salah i Firmino, vendria la seva pell molt cara. Si la venia. Els pupils de Jürgen Klopp esperaven com feres la visita blaugrana i els seus afeccionats els han acompanyat en l’intent d’heroica remuntada des d’abans que els futbolistes saltessin a la gespa, quan han entonat amb més força que mai el You’ll never walk alone. I la cosa ha començat bé per als anglesos: només s’havien jugat sis minuts quan Origi ha aprofitat a plaer un refús de Ter Stegen al xut de Henderson, en una jugada precedida d’una pèrdua d’Alba, per avançar els locals i fer la primera de les tres dianes que necessitaven per tornar a fer passar els de Valverde per l’infern.
El Barça ha tornat a intentar batre el Liverpool des de l’intercanvi de cops i avui aquest no li ha somrigut. El pànic i la por s’han apoderat dels blaugrana després d’un inici atroç del seu rival. Anfield s’ha transformat en l’Olímpic de Roma, els jugadors de Liverpool han començat a comunicar-se en italià i les cares de Dzeko, De Rossi i Manolas han ennuvolat la visió dels catalans. No podia ser. Estava tornant a passar allò que no podia tornar a passar. Si no canviava alguna cosa, els culers tornarien a ser atropellats a Europa. Les impressions, agreujades per un Anfield que no deixava d’acompanyar els de Jürgen Klopp perquè no se sentissin sols en el seu camí cap a la glòria, que conduiria ineludiblement el Barça cap a l’abisme, eren molt dolentes.
El Barça ha intentat reaccionar de l’única forma que ho podia fer: enfortint la seva relació d’amistat amb la pilota. Només Arturo Vidal, imperial, podia presumir d’igualar en intensitat els reds, així que els culers necessitaven encadenar possessions llargues de pilota per frenar els seus contrincants. Fins al final de la primera part, Ter Stegen no ha hagut de fer cap intervenció més i Alisson ha començat a veure de prop Messi, Suárez, Jordi Alba i companyia, encara que només ha hagut de fer una aturada per mantenir a zero la seva porteria abans del descans. La primera meitat ha finalitzat amb millors sensacions per al Barça en comparació al començament del partit, però no hi havia res sentenciat. Ni de bon tros.
L’infern d’Anfield es cruspeix el somni europeu
Perquè no, els de Klopp encara no havien dit tot el que volien dir durant l’eliminatòria. El 3-0 del Camp Nou els va deixar tocats, però no enfonsats. Els anglesos se sentien més que capaços de ser els protagonistes d’un nou malson europeu del Barça. Wijnaldum ha estat l’encarregat d’esgarrapar dues vegades en només tres minuts, després de dues rematades des de dins de l’àrea (una amb el peu i l’altra amb el cap) sense massa oposició i el Liverpool ha igualat la semifinal a falta de mitja hora per al final del partit de tornada. Semblava que no podia tornar a passar el que va passar fa un any, però ha tornat a passar. Les cares dels jugadors blaugrana eren un poema. Eren rostres d’incapacitat i d’incredulitat, propis d’aquells que saben quin serà el trist final i, al mateix temps tenen clar que, esclaus del destí, no el podran evitar perquè estan condemnats a viure’l.
Ja no hi havia marge de reacció ni marxa enrere. Era massa tard. Les feres d’Anfield estaven desfermades i res ni ningú no ho podia evitar. Tampoc aquest conjunt culer que somiava amb tornar a aixecar l’orelluda i aconseguir el seu triplet de la història. En una badada defensiva sense justificació, Origi ha certificat la defunció blaugrana en aprofitar una centrada de córner d’Alexander-Arnold. Els jugadors culers han tornat a viure un malson sense poder fer res per impedir-ho. No ha estat una qüestió d’intensitat ni ganes; ha estat una qüestió de futbol. El Barça de les dues àrees no serà a la final del Wanda Metropolitano perquè avui ha perdut la seva única raó de ser: ser millor a les àrees. El Liverpool ha passat completament per sobre dels de Valverde, un dels que més assenyalats queda després d’aquest nou desastre, i s’ha convertit en el primer finalista de la Lliga de Campions 2018/19 perquè ha estat millor en el global de l’eliminatòria.
