El Barça torna a l’activitat amb un triomf convincent a domicili, el segon de la temporada lluny del Camp Nou. El conjunt blaugrana supera l’Eibar amb una actuació col·lectiva notable i s’acostuma a sumar de tres en tres fora de casa (0-3). El trident format per Messi, Suárez i Griezmann es presenta en societat i marca els gols culers en un migdia en el qual els de Valverde evidencien símptomes de millora –no només en termes de resultat sinó, sobretot, de joc– i aparquen la Lliga deu dies després de l’ajornament del Clàssic que s’havia de disputar el 26 d’octubre amb motiu de la manifestació massiva convocada per Tsunami Democràtic.
L’inici d’una amistat prometedora
Els partits de l’Eibar sempre són entretinguts. Tant és contra qui jugui, si ho fa contra un equip modest o davant l’actual campió de la Lliga, com ha demostrat avui en la visita del Barça a Ipurua. Els de Mendilibar són els que més pilotes recuperen a camp contrari i tenen una de les pressions avançades més ferotges de la competició de la regularitat espanyola, virtuts que els ha permès consolidar-se a Primera cinc anys després del seu ascens històric i que posen els equips rivals contra l’espasa i la paret. El sistema de joc dels bascos, fidels sempre al seu estil, però, és força arriscat contra conjunts amb bona sortida de pilota. Els blaugrana ho havien estudiat a la perfecció i han viatjat al País Basc amb la lliçó ben apresa.
El Barça ha desactivat notablement la pressió de l’Eibar gràcies a un Frenkie de Jong imperial i omnipresent, ben escudat per Sergio Busquets i Arthur al mig del camp, Lenglet i Umtiti –que ha tornat a jugar després d’unes setmanes de baixa i ha exhibit un bon nivell– a l’eix de la defensa i Luis Suárez com a referència ofensiva i descarregador de moltes pilotes. Els locals han protagonitzat el seu tradicional inici frenètic i, és clar, s’han aproximat a l’àrea de Ter Stegen gràcies a algunes pèrdues culers, però el domini ha estat català en tot moment. Els de Valverde, de fet, només han necessitat tretze minuts per traslladar la seva superioritat al marcador; Lenglet ha fet una gran passada en profunditat cap al seu compatriota Antoine Griezmann, que ha fet gala del seu olfacte golejador amb una definició molt precisa per superar Dmitrovic. Durant la resta de la primera meitat, el Barça ha tingut oportunitats per ampliar el seu avantatge, però no ha estat encertat en la definició.
La millor notícia dels primers 45 minuts, no obstant això, no ha estat ni les bones sensacions de l’equip ni la gran quantitat d’ocasions generades. Que també, evidentment. El més interessant ha estat la connexió entre De Jong i Messi. El nou fitxatge del Barça està oferint un rendiment espectacular en els seus primers mesos al Camp Nou i el capità té clar que vol aliar-se amb ell i forjar-hi una relació com la que té amb Suárez o Jordi Alba. L’holandès té totes les condicions que els blaugrana necessiten per tornar a abraçar la pilota. I l’argentí ho sap. La falta de precisió en l’última passada ha evitat que això hagi tingut conseqüències en el resultat abans del descans, sobretot perquè el ‘10’ encara és lluny de la seva millor versió, però ha endevinat moltes alegries futures. Les millors tardes encara han d’arribar.
El nou trident comença a rutllar
El recital de De Jong al mig del camp ha estat escandalós. Abusiu. És un còctel perfecte de talent, desplegament físic i intel·ligència. Endreça, regna, roba, trenca línies, apareix a l’àrea… És un migcampista total. De les seves botes ha nascut la jugada que ha acabat amb una diana de Messi i que ha convertit el 19 d’octubre en el dia del naixement real del trident format per l’argentí, Griezmann i Suárez. Els tres davanters han combinat a la perfecció i el capità ha aprofitat una assistència de luxe del francès per sentenciar el compromís. Menys de deu minuts després, els atacants s’han canviat els papers i l’uruguaià ha completat la festa amb una definició a plaer després que els altres dos membres del trident. El bon feeling entre ells ha estat, sense cap mena de dubte, l’altra gran alegria culer d’una tarda que només ha tingut una taca negra: la lesió de Sergi Roberto.
El tercer cop visitant ha deixat tocat i enfonsat un Eibar que, malgrat el seu plantejament arriscat, s’ha vist completament superat. Ipurua ha presenciat uns últims minuts circumstancials que han permès a Valverde donar minuts a Arturo Vidal i Rakitic. Els catalans han tingut oportunitats clares per dibuixar un marcador final molt més voluminós, però no han acabat d’afinar la seva punteria contra la porteria de Dmitrovic. Després de dos triomfs consecutius a la Lliga Santander, el Barça encara una setmana amb només un partit, el corresponent a la tercera jornada de la fase de grups de la Champions League. Els blaugrana visitaran l’Slavia Praga amb la missió clara de tornar a vèncer i convèncer lluny del seu estadi per seguir caminant amb fermesa cap als vuitens de final de la màxima competició continental.
