Ha estat, d’entre totes les males notícies de la remuntada per oblidar al camp del Leganés, la més preocupant: el Barça no entén Griezmann i Griezmann no entén el Barça. El davanter francès ha desaprofitat una nova oportunitat per fer un pas endavant i demostrar que és un futbolista que val els 120 milions d’euros que Josep Maria Bartomeu va pagar per ell aquest estiu. L’exjugador de l’Atlètic de Madrid no ha deixat d’intentar ajudar els seus companys, però ha tornat a fracassar en l’intent. I, de retruc, a la segona meitat i des de la banqueta ha vist com Arturo Vidal feia la seva quarta diana de la temporada i l’igualava en registres golejadors malgrat haver jugat menys minuts i tenir altres funcions.
El braç que ha alçat en una jugada de la primera part, després de l’enèsima desmarcada que la resta de futbolistes blaugrana ha obviat, ha estat d’allò més significatiu. Ha evidenciat que Griezmann se sent imponent davant una realitat que ni ell ni ningú pot evitar. És un perfil de jugador completament diferent del que acostuma a encaixar en l’esquema i el joc del Barça, absolutament contrari al d’efectius com, per exemple, Frenkie de Jong, que cada dia que passa és més imprescindible al mig del camp. Ni a l’esquerra ni a la dreta, el francès no s’ha sentit gens còmode. Ell necessita un futbol diferent del del Barça. I el Barça demana un atacant amb altres virtuts.
La situació, no obstant això, no és nova per a ell. Durant els seus primers mesos a l’Atlètic de Madrid, Griezmann també va estar en el centre de les mirades. I va saber reaccionar i adaptar-se definitivament a un club amb un estil tan peculiar (i a la vegada tan distant respecte al del Barça). Ara mateix, tot plegat no fa massa bona pinta, però cal no oblidar que el Petit Príncep és un jugador de talla mundial i amb molta experiència en el màxim nivell. Tant ell com el club tenen molta feina a fer.
