El Barça ha anunciat aquest dilluns, juntament amb el traspàs d’Arthur a la Juventus, el fitxatge de Miralem Pjanic, integrant de la plantilla de la Vecchia Signora. El cost del fitxatge del migcampista bosnià –que als seus 30 anys s’ha compromès amb el conjunt blaugrana fins al 30 de juny del 2024, és a dir, pels pròxims quatre cursos– ha estat de 60 milions d’euros fixos més cinc en variables. Com el brasiler, la nova incorporació culer acabarà la temporada a Torí i s’afegirà a la disciplina catalana de cara al curs 2020/21. La seva clàusula de rescissió serà de 400 milions.
Gràcies a aquest intercanvi, el Barça podrà quadrar els seus comptes en un exercici econòmic complicat amb motiu del coronavirus. De fet, aquest tipus d’operació hauria de ser força habitual entre els clubs europeus aquest estiu; la davallada d’ingressos que ha acompanyat la pandèmia que ha situat en escac el negoci del futbol modern, però no l’ha enderrocat, provocarà que els directors esportius hagin de buscar alternatives per reforçar les plantilles de cara a la pròxima temporada.
Acord amb la @juventuscf per al traspàs de @Miralem_Pjanic
👋 Benvingut!
💙❤️ #PjanicCuler— FC Barcelona (@FCBarcelona_cat) June 29, 2020
Un fitxatge que arriba tard
Miralem Pjanic va ocupar línies de tots els diaris especialitzats en informació culer i va protagonitzar moltes portades el 2009, quan era jugador de l’Olympique de Lió i va eliminar ni més ni menys que el Reial Madrid amb un gol al Santiago Bernabéu. Llavors era jove, només tenia 19 anys, i va cridar l’atenció de molts clubs del màxim nivell europeu. El Barça es va interessar en ell, però el traspàs no es va arribar a produir mai. Primer va anar a la Roma, després a la Juventus. Bona part de la seva carrera s’ha produït a la Serie A italiana.
Ara sí que arriba al Camp Nou i vestirà de blaugrana durant els pròxims quatre cursos, però ja té 30 anys i no té el mateix potencial que tenia llavors. El seu punt àlgid de forma ja ha passat i ara queda un jugador molt experimentat, que sap moure bé la pilota al mig del camp i ho fa amb seguretat, però que no té una vida futbolística gaire més llarga. És una incorporació de present, però res més. En canvi, Arthur, que a més ha demostrat tenir més qualitat, sí que té possibilitats de progressar. Cal tenir en compte que només té 23 anys.
El club culer ha apostat per un jugador de rendiment immediat, que arriba amb garanties de no fallar mai i de ser molt més regular. Arthur ha desaprofitat moltes de les oportunitats que ha tingut i el Barça s’ha cansat d’esperar. Hi ha un risc enorme: es pot estar perdent una joia brasilera d’aquelles que apareixen amb poca freqüència, però si l’exjugador del Gremio continua amb la mateixa dinàmica, els blaugrana només hauran perdut un futbolista amb qui no es pot confiar i n’hauran guanyat un de moltes garanties.
