Era molt important que el Barça demostrés, a Mendizorrotza, que l’exhibició que va fer a Torí no va ser casualitat. No només per donar continuïtat a les bones sensacions, que també, sinó per recuperar el camí de la victòria després de tres jornades de Lliga consecutives sense sumar els tres punts. No ho ha pogut fer. Ja en són quatre (1-1). El projecte de Ronald Koeman tot just fa els seus primers passos, i és molt important que no es perdi la perspectiva; tothom recorda perfectament com va acabar la temporada passada. En el futbol, com a la vida, no és tan important que el principi sigui agre si el final és dolç. Però no és menys cert que, com el seu nom indica, la competició de la regularitat la guanya l’equip més regular. I que per aquest motiu és un títol que es pot deixar escapar ben d’hora.
Destrempada general
Després de vèncer i convèncer contra la Juventus, el Barça ha visitat l’Alabès amb les il·lusions renovades. I amb un onze inicial molt semblant al que va donar un cop de puny sobre la taula per recuperar l’orgull i el respecte a Europa: Piqué, Sergio Busquets i Ansu Fati han estat les úniques novetats. Pjanic i Pedri han estat els damnificats i han hagut d’esperar la seva oportunitat des de la banqueta. El conjunt blaugrana els ha trobat molt a faltar, sobretot al canari. La circulació de pilota no ha estat massa fluida i un pèl lenta. I Dembélé, aquell futbolista capaç de rendir a un nivell extraordinari però també de regalar actuacions deficients, ha passat del dia a la nit. Griezmann també ha tornat a patir per connectar amb els seus companys i Busquets ha perdut força pilotes. Messi s’ha deixat la pell. Només li ha faltat un punt d’encert per acabar de materialitzar aquelles jugades que normalment no perdona. Paciència. Acabarà afinant la punteria. No en tinguin cap dubte.
La primera meitat del Barça no ha estat bona, però això no vol dir que no hagi fet mèrits per anar-se’n al descans al davant al marcador. I, ni de bon tros, que hagi merescut marxar-hi perdent com ho ha fet. Ha gaudit de diverses oportunitats per colpejar el seu rival: Ansu Fati ha perdonat un mà a mà amb Pacheco, Griezmann ha rematat de forma desviada en una acció força clara i Florian Lejeune ha salvat un gol de falta de Messi sota pals. L’Alabès de Pablo Machín, molt ordenat, no ha concedit més aproximacions i, d’altra banda, no ha desaprofitat la que ha tingut. La mitja ocasió amb què ha comptat, més ben dit. I és que un greu error de Neto, que no s’ha entès amb Piqué, ha servit en safata el gol a Luis Rioja. L’andalús ha vist premiada la seva persistència amb un regal que ha abraçat amb entusiasme i que ha situat contra les cordes els culers, que abans d’iniciar la vuitena jornada es trobaven a la dotzena posició de la classificació i han vist com la situació encara ha empitjorat.
Un gran error de Koeman amaga tres encerts
A la mitja part, Koeman ha intervingut per canviar el guió d’un partit que no convidava a l’optimisme. El tècnic holandès ha estat molt atrevit i ha fet tres canvis abans de l’inici de la represa: han entrat Pedri, Pjanic i Trincao per Lenglet, Busquets i Dembélé. Els moviments han estat clau per netejar la imatge del Barça. Els visitants s’han instal·lat a camp contrari i han iniciat un setge que no han finalitzat fins que han empatat el marcador. Amb Ansu Fati i Pedri com a factors diferencials, un Messi tant omnipresent com desencertat en l’últim toc i De Jong jugant molt bé de central, el conjunt català ha tancat l’Alabès. Pacheco ha realitzat un bon grapat d’intervencions providencials per frustrar l’intent de reacció blaugrana, però no ha pogut fer res per aturar una picada deliciosa de Griezmann després d’un refús defectuós de la defensa basca. La diana del francès, a més, ha arribat pocs segons després de l’expulsió de Jota Peleteiro per doble amonestació.
De la mateixa forma que l’heroi de Wembley ha impulsat el seu equip amb les decisions del descans, però, també l’ha frenat en plena efervescència. Quan faltava menys d’un quart d’hora per al final, ha substituït el futbolista que millor estava jugant, Ansu Fati, per Braithwaite. El Barça l’ha trobat molt a faltar. Moltíssim. S’ha sobreposat a la seva absència, sí, però ha necessitat força temps. I ha arribat tard en la recerca del gol del triomf. S’ha bolcat a l’àrea contrària i ho ha intentat tot, però tal com va passar a Torí ha suspès l’assignatura de la rematada. Pacheco, incommensurable sota pals, també hi ha tingut alguna cosa a veure. Els culers han estat incapaços d’imposar-se a un Alabès que ha jugat amb un futbolista menys durant la darrera mitja hora i han encadenat la quarta jornada consecutiva sense conèixer la victòria. Els afeccionats resultadistes ho cremaran tot, és clar. Els que s’ho mirin des d’una perspectiva més àmplia lamentaran una primera meitat força dolenta, però celebraran la reacció de la represa. Ningú discutirà, perquè és una realitat, que el cicle acaba de començar.
