El dia 1 de maig, el Barça va golejar el Liverpool al Camp Nou i va posar un peu i mig a la final de la Champions League. Els culers, que feia pocs dies que s’havien proclamat campions de la Lliga, vivien en un paradís. Semblava que res ni ningú podria privar-los d’aconseguir el tercer triplet de la seva història: només havien de guanyar dos partits (i perdre per menys de tres gols un altre) en tot un mes per fer-ho. Leo Messi estava exultant sobre la gespa, l’afició havia comprat els plantejaments de Valverde perquè aquests no es traduïen en un excels joc, però sí que donaven bons resultats, i fins i tot aquell dia tots plegats van decidir, a petició del capità, deixar de xiular Coutinho i remar en la mateixa direcció.
Aquest dissabte tot just farà un mes d’aquell vespre màgic a l’estadi. Aquell dia, ningú, ni els aficionats més confiats del Liverpool, podien imaginar que els jugadors i els afeccionats del Barça veurien la final de la Champions a través de la televisió. Els culers no es van preocupar ni pel fet que Dembélé perdonés una oportunitat claríssima al darrer minut del temps d’afegit del partit d’anada; els futbolistes havien après la lliçó després del que va passar a Roma. El museu del Camp Nou estava preparat per rebre la seva sisena orelluda. No hi havia un altre possible destí per al trofeu que aixeca cada temporada el millor club d’Europa. 90 minuts a Anfield, no obstant això, es van encarregar d’enderrocar el gran objectiu blaugrana del curs i de convertir en malson el somni europeu.
Durant el mes de maig, tot el que podia anar malament ha anat malament. Sí, el futbol et torna el que li dones i molta gent havia avisat que els plantejaments resultadistes es queden sense arguments que els defensin quan els resultats no són bons, però ningú no s’imaginava que el Barça caigués del cel a l’infern en tant poc temps. Després de la desfeta a Liverpool, Luis Suárez es va operar, Coutinho, Arthur i Ter Stegen també van tenir problemes físics i, per acomiadar de la forma més cruel possible la temporada, els de Valverde no van ni poder allargar la seva tradició d’ofegar les penes continentals amb una Copa. El terratrèmol va ser de tal magnitud que fins i tot va estar a punt d’emportar-se per davant la figura de l’entrenador, encara que al final Josep Martia Bartomeu ha decidit apostar per la seva continuïtat.
Aquest dissabte, els culers viuran la segona part del malson de la Champions. El primer va tenir lloc a Anfield, com no podria ser d’una altra forma, mentre que el segon ho farà al sofà de les cases barcelonistes aquest pròxim cap de setmana, quan els culers no vegin els futbolistes del Barça competint al Wanda Metropolitano. El mínim consol que els quedarà és que, almenys, aquesta temporada no hauran de veure com ho fa l’etern rival, el Reial Madrid, els afeccionats del qual, per cert, han celebrat aquest curs més gols del Liverpool i del València que del seu propi equip. Esa Copa tan linda marxarà a Anglaterra i no al Camp Nou com volien Leo Messi i tots els seus pupils; fins que l’himne de la Champions torni a sonar a l’estadi, el dol al Barça no s’haurà acabat.
