L’escabrós cas d’espionatge que va acabar tacant els darrers mesos de la presidència de Joan Laporta ha quedat definitivament arxivat, després que les parts querellants -el Barça i el soci Oriol Giralt- desistissin de l’acusació i donessin per tancat el cas un cop rebudes “les explicacions pertinents” i havent aconseguit que els acusats, l’exdirector general del club Joan Oliver i l’excap de seguretat Xavier Martorell, retornessin a l’entitat uns 125.000 euros.
El juliol del 2016, el Barça i Giralt van decidir renunciar als escrits definitius d’acusació i a l’obertura de judici oral, una petició que aquest dimarts la magistrada Maria Antonia Coscollola ha segellat amb el sobreseïment de la causa. Segons els documents als quals ha tingut accés El Món, la jutgessa considera que “tampoc passa desapercebut que, a més, la part querellant que inicialment va manifestar haver patit perjudici patrimonial entén ara que aquest perjudici patrimonial és inexistent, […] essent el perjudici econòmic requisit típic ineludible en el tipus penal objecte de les presents actuacions”.
I què vol dir tot això? Que el club, el mateix Barça, i Oriol Giralt, es van donar per satisfets amb el retorn de 125.000 euros del total de 2,4 milions inicialment reclamats. La jutgessa Coscollola, però, confirma que l’entitat barcelonista va pagar aquests 2,4 milions d’euros a tres empreses d’espionatge, Cybex Experience (1.608.494,59 euros), IB S.L. (445.660,82 euros) i Método3 (408.661,34 euros), entre els anys 2008 i 2010, però també explica que ho va fer deixant constància i “degudament acreditat que les factures emitides corresponen a serveis efectivament prestats, no constant per contra que cap d’aquelles es tractés d’una factura ‘fictícia’ o ‘falsa’, ni que la facturació emitida fos un mecanisme de desviament de fons de l’entitat pagadora en favor o lucre particular del patrimoni dels investigats”. Amb aquesta explicació, la magistrada nega els indicis dels delictes d’administració deslleial i estafa pels quals Joan Oliver i Xavier Martorell van ser investigats.
Després de les declaracions dels acusats, admetent haver espiat jugadors, directius, socis de l’entitat i polítics, i de la desimputació de Laporta el 2015, el club i Giralt van decidir demanar una prórroga i esperar a que els advocats de la defensa fessin un pas endavant per arribar a un acord, un fet que ses va acabar produïnt el passat juliol.
Un cas de fa més de sis anys
El 24 de setembre del 2009, El Periódico de Catalunya va publicar una informació que va fer trontollar els ciments de l’entitat i que va resultar ser, únicament, la punta d’un iceberg gegant: el Barça va contractar detectius per espiar a quatre vicepresidents, després de la petició de Joan Franquesa -aleshores vicepresident- al director general Joan Oliver, per a que s’investigués el seu passat de cara a una futura contesa electoral. Aquella petició va ser rebuda pel cap de seguretat Xavier Martorell, bon amic de Franquesa pel seu passat polític al municipi de Sant Cugat del Vallès, que la va fer extensiva al director general del club. Oliver, que no es va cenyir únicament a la demanda del vicepresident, va decidir que els altres tres possibles candidats a succeir Laporta (Rafael Yuste, Joan Boix i Jaume Ferrer) també havien de ser investigats pel mateix motiu que Franquesa.
Però aquests espionatges tampoc van ser els únics, ni els primers que s’havien efectuat. Anys més tard es va saber que l’espionatge a gran escala havia arribat molt lluny. Amb l’explosió del cas polític del restaurant La Camarga i l’escorcoll a l’empresa Método3, la gran majoria dels casos d’espionatge procedents del Barça van veure la llum. Des del club no només s’havien donat ordres per investigar els quatre vicepresidents, sinó que s’havien fet desenes de peticions, entre elles, el seguiment al soci Oriol Giralt, cara visible de la moció de censura del 2008 contra Laporta, a jugadors del primer equip, a diversos regidors de l’Ajuntament de Sant Cugat, i a Sandro Rosell.
La demanda contra el president Joan Laporta va ser desestimada el 27 de març del 2015, però recentment s’ha demostrat que el cap de seguretat Xavier Martorell va pagar amb diners del propi club una investigació personal cap a diversos membres d’Unió Democràtica de Catalunya, entre ells Xavier Amador i Joan Recasens, regidors de l’Ajuntament de Sant Cugat. Després que Oriol Giralt es presentés com acusació particular i la jutgessa Maria Antonia Coscollola prengués declaració a diversos testimonis, el cas s’ha resolt abans de l’obertura del judici oral.
