Quan t’aferres al pragmatisme més absolut, poden passar coses com la d’avui. Que no t’estavelles, però gairebé. I així, sempre a l’abisme, s’ha acostumat a sobreviure el Barça d’Ernesto Valverde. La definitiva diana de Vidal, de fet, il·lustra a la perfecció el gris partit d’un equip que, tot i liderar la classificació, continua navegant en un mar de males sensacions. A empentes i rodolons i a l’espera de la determinació final del VAR, Arturo Vidal ha acabat erigint-se com l’heroi de Butarque. I és aquí on rau el quid de la qüestió.
El model Vidal és altra vegada qui treu les castanyes del foc. La reacció no arriba i el fet de patir al camp de cuer ha de ser un avís per a navegants. Celta i Leganés han demostrat al Barça que qualsevol et pot estripar el guió; per tant, farien bé els de Valverde de conscienciar-se abans del Nadal. Després, potser ja és massa tard.
Amb un doble pivot estèril –De Jong i Busquets s’anul·laven a l’hora que es trepitjaven-, el Barça ha tret a relluir totes les mancances en un escenari que en condicions normals hauria hagut de servir per corregir errors. Però aquest equip genera dubtes a l’hora que s’aferra els mínims possibles per anar sobrevivint.
La lectura positiva? L’immaculada efectivitat a pilota aturada i el creixement de De Jong, que tot i obstaculitzar la seva tasca amb la de Busquets, ha tornat a firmar una altra actuació notable amb la samarreta del Barça.
