Era oficiós i ara ja és oficial. El Barça ha anunciat aquest dilluns el traspàs d’Arthur Melo a la Juventus de Torí a canvi de 72 milions d’euros fixos més 10 en variables. El club blaugrana, a més, ha informat que, contràriament al que diversos mitjans de comunicació havien apuntat, el migcampista brasiler “es quedarà a l’equip fins que finalitzin les competicions oficials de la temporada 2019/20”. L’operació ha anat acompanyada de l’arribada de Miralem Pjanic, futbolista de l’equip italià, al Camp Nou.
“Arthur va arribar al Barça l’estiu del 2018 procedent del Gremio de Porto Alegre. El migcampista brasiler, fins al moment, ha disputat 72 partits amb la samarreta blaugrana: 47 a la Lliga, 10 a la Copa, 13 a la Champions i 1 a la Supercopa d’Espanya. Arthur, que ha marcat 4 gols en aquestes dues temporades com a culer, va marcar la seva primera diana contra l’Osasuna a la Lliga. De moment ha guanyat dos títols amb el Barça, la Lliga i la Supercopa d’Espanya del curs 2018/19“, ha detallat l’entitat culer en el seu comunicat.
[ÚLTIMA HORA]
Acord amb la Juventus per al traspàs d’@arthurhromelo— FC Barcelona (@FCBarcelona_cat) June 29, 2020
Des del primer dia que Arthur va arribar el Camp Nou s’esperaven moltes coses d’ell. Un fitxatge d’aquest tipus significava tornar al futbol de possessió, de toc, de filtrar passades impossibles i de domini i superioritat. El migcampista brasiler ha demostrat en moltes ocasions que és capaç de jugar així i fins i tot se l’ha arribat a comparar amb un jugador històric al Camp Nou com Xavi Hernàndez, però Xavi era Xavi cada dia i Arthur només ho ha estat en ocasions molt puntuals.
I és que si hi ha una paraula que defineix el pas del brasiler pel Barça és la irregularitat. Arthur és capaç del millor però també del pitjor. Una forma física no del tot apropiada que l’ha portat a lesionar-se contínuament i una vida fora del camp de massa oci i excessos han tallat en sec el ritme de progressió de l’ex del Gremio. Un equip com el Barça no es pot permetre el luxe de tenir un jugador que rendeixi quan a ell li vingui de gust. I això, és clar, l’ha condemnat. El vessant econòmic del traspàs és imprescindible per entendre l’operació, però no tot rau en aquesta qüestió.
